Només 31 dels 2.650 menors migrants atesos a Catalunya el 2024 van arribar del repartiment de les Canàries i Ceuta

El 2024, la conferència sectorial de comunitats autònomes sobre immigració va pactar que 21 menors atesos a les Canàries i 10 de Ceuta s’havien de traslladara Catalunya. Aquests menors van arribar en un vol, amb un llistat amb noms i cognoms, edats, avaluacions sanitàries i necessitats detectades i acompanyats en tot moment d’educadors socials. De fet, aquestes arribades es van esglaonarper garantir que hi havia prou places als centres de menors disponibles. «Va ser una arribada plàcida», expliquen fonts coneixedores de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat.

Representen tan sols l’1% si els comparem amb els 2.612 menors migrants sols sense referents adults que van anar arribant al llarg de l’any passat a Catalunya, i els més de 400 que ja ho han fet en els dos primers mesos d’aquest 2025. Unes arribades que ni es poden planificar, ni de bon tros aturar. Cada setmana, des de fa tres anys, la Generalitat acull una cinquantena de menors que arriben a Catalunya sense que ningú se’n faci càrrec. No atendre aquests menors no només significaria incomplir la legislació espanyola, sinó també els drets humans fonamentals. La xifra, no obstant, és molt més baixa que la que es va donar el 2018, que en alguns mesos va arribar a superar les 600 arribades. A diferència de llavors, que la majoria eren marroquins, la meitat d’aquests adolescents provenen de l’Àfrica subsahariana, i un 43% arriben del Magrib. El 80% tenen de 16 o 17 anys quan arriben a Catalunya.

Les arribades d’improvist

«La majoria són adolescents que passen inadvertits a les Canàries per la saturació del sistema, allà els tracten com a adults, i després venen amb avió fins a Catalunya», expliquen. De vegades, arriben com a adults als centres d’atenció humanitària i quan estan a punt de ser expulsats dels hotels expliquen que en realitat són menors d’edat. D’altres, ho fan de motu propio. En altres ocasions, són les xarxes de tràfic de persones que els indiquen la ruta a seguir i fins i tot els ofereixen passaports d’altres països amb edats que no es responen amb la realitat. «Hem vist homes amb cabells blancs dient que eren menors, fins i tot una vegada un noi blanc va venir amb un passaport de Gàmbia quan en realitat era un jove lituà major d’edat que s’havia escapat de la justícia del seu país però havia aconseguit un passaport gambià», expliquen fonts de la xarxa d’atenció a aquest diari. Quan hi ha dubtes de la validesa del passaport i de l'edat real, la Generalitat practica proves mèdiques òssies en col·laboració amb l’institut forense.

Cal tenir en compte que Catalunya és una de les poques comunitats espanyoles que continua atenent els joves desemparats fins als 21 anys. En total, el 60% dels menors migrants atesos pel sistema de protecció de menors tenen 18 anyso més, tot i que la immensa majoria ja viu pel seu compte. «Els problemes que tenim són per trobar places», expliquen fonts coneixedores del sistema. Tot i que de vegades es produeix, el Govern no ha d’expulsar dels centres cap jove de més de 18 anys fins que li hagin trobat una plaça alternativa o almenys hagi començat a cobrar la paga de 600 euros durant tres anys com a extutelats. Les llistes d’espera obliguen, de mitjana, que hi ha un miler de nois que ja són adults continuïn ocupant places de menors.

Dificultat per trobar places

Notícies relacionades

Detinguda de nou la parella de la dona que va caure per un balcó al carrer de l’Avenir de Barcelona

El 70% dels morts en sinistres de trànsit des del començament del 2025 tenien menys de 45 anys

Aquestes arribades de menors migrants sense cap tipus de planificació complica i tensa molt més el sistema de protecció, ja per si mateix amb dificultats. «Hi ha molts dies que a les deu de la nit arriben una desena de menors a una comissaria i cal trobar-los una plaça: això és constant i és la dificultat», admeten fonts del sistema de protecció a aquest diari. A això cal sumar-hi les traves que tenen les entitats subcontractades i la Generalitat per obrir centres nous. «Els alcaldes sempre ens miren d’alentir amb les llicències. Molta gent tem l’arribada d’aquests adolescents perquè pensen que els veïns faran alguna queixa», afegeixen fonts coneixedores del sistema.

A més, a diferència dels trasllats pactats amb l’Estat, el Govern Central no assumeix cap despesa de l’atenció d’aquests 200 menors que arriben cada mes a Catalunya de motu proprio. «Si poguéssim triar, preferiríem que vinguessin molts més menors de forma pactada des de les Canàries en comptes que segueixi el descontrol que tenim avui. El problema, de fons, és que els menors, i els que no ho són, recorren a aquestes vies informals que no ajuden ningú», expliquen aquestes fonts.