«La revolució digital endarrerirà la lluita climàtica»
Santiago Vilanova (Olot, 1947) publica "Els conspiradors del canvi climàtic" (Lapislàtzuli Editorial), on analitza com la suposada lluita de governs i institucions contra el canvi climàtic ha estat instrumentalitzada per empreses energètiques i petroleres

El periodista i consultor ambiental Santiago Vilanova, fotografiat a Tamariu. | PILAR SENTÍS
Quina és aquesta conspiració que amenaça a la lluita contra el canvi climàtic?
Després de 29 conferències de les Parts (COP) de les Nacions Unides pel canvi climàtic, amb resultats pèssims, les COP s’han de replantejar. Començant per la participació dels científics, ja que la majoria són anglosaxons i cal més presència dels països més afectats pel canvi climàtic. Una altra cosa és la ubicació: no pot ser que es facin COP en seus interessades en el negoci del petroli i el gas. A més, no pot ser que hi hagi més lobbistes d’empreses energètiques que països afectats pel canvi climàtic, com va passar a Sharm al -Sheikh, Dubai o Bakú. Calen reformes profundes o bé trencar amb aquest esquema i crear una Organització Mundial del Medi Ambient. A les COP hi ha una corrupció ideològica i una connivència entre la ONU, els governs més industrialitzats i les corporacions energètiques. La propera COP de Brasil n’és un exemple.
Quin és el problema?
Lula només vol blanquejar la seva imatge després d’haver permès un macroembassament que ha destruït 500 quilòmetres quadrats de bosc i ha desplaçat 50.000 persones, un autèntic ecocidi. I a sobre, ha permès noves autoritzacions de gas i petroli a la desembocadura de l’Amazones. La selecció de llocs per a les conferències serveix per ecoblanquejar la pèssima gestió del país elegit de forma unilateral en la seva lluita per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic.
Què veu més factible: la reforma de les COP o el nou organisme?
Jo sempre he defensat la creació de l’Organització Mundial del Medi Ambient, que hauria de tenir una autoritat i competències semblants al Consell de Seguretat de la ONU. Hauria de tenir la mateixa estructura i rellevàcia de l’Organització Mundial del Treball o la del Comerç.
Quan comença la conspiració?
Els organitzadors de la primera conferència, el 1972 a Estocolm, amb Maurice Strong al capdavant, ja eren gent vinculada a les petroleres i energètiques. El 1970 s’havia organitzat als EUA el famós «Dia de la Terra» que va mobilitzar vint milions de persones, una jornada extraordinària que va descol·locar les autoritats. Per això, aquestes van buscar personalitats per contrarrestar la mobilització popular amb els lobbies energètics i apaigavar la gravetat dels informes científics.
I com ho van fer?
Nixon va utilitzar l’FBI per desprestigiar els organitzadors d’aquella diada, com el professor de salut pública Morton Hilbert, el senador demòcrata Gaylord Nelson, l’expert en renovables Denis Hayes i l’advocat dels consumidors Ralph Nader, entre altres. Maurice Strong era un home de l’establishment, amb experiència en la gestió d’empreses de gas, petroli i nuclears a Canadà. A partir de la Conferència d’Estocolm va controlar i organitzar des de la de Rio el 1992 a la de Johannesburg el 2002. Va crear el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) a Nairobi, va impulsar el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), el Consell de la Terra, la Creu Verda amb Gorbatxov, el fòrum de Davos... Les COP actuals són l’herència de tres dècades de regnat de Strong amb el consens i suport del Club Bilderberg i la Comissió Trilateral.
Amb tot el tema del canvi climàtic, les generacions joves són les més desencisades?
El moviment de la Greta Thunberg ha decaigut. Els joves estan decebuts quan veuen que les conferències del clima han estat un fracàs, i com les guerres de Gaza i Ucraïna han estat un desastre també a nivell ecològic. Hi ha una decepció per part de la joventut, i hem d’esperar que hi hagi una reacció. L’arribada de Trump al poder és la conseqüència del que analitzo al llibre: ell i la seva cort estan vinculats a les petroleres, que li van finançar la campanya. A partir d’aquí cal una conspiració de la societat civil, d’on han de sortir noves estructures socials i polítiques de resiliència. I ho han de liderar les noves generacions i científics compromesos i independents dels lobbies energètics.
Els científics hi estan disposats?
Actualment el GIECC no té el suport tècnic i financer, i menys amb les restriccions que decretarà Trump i el seu equip de negacionistes per complir els objectius. Es prepara un autèntic sabotatge a la línia de flotació de les COP.
Quines eines calen per poder acabar amb aquesta conspiració?
A part de la creació de l’Organització Mundial del Medi Ambient, caldria crear el Tribunal Penal Internacional del Medi Ambient, per tal que pugui jutjar les petroleres, mineres i energètiques que cometin ecocidis.
Un altre factor clau seria el decreixement. Veu la societat disposada a assumir-lo?
Aquest seria el factor clau. El 1971, un grup de científics va introduir el concepte d’ecodesenvolupament, però va ser rebutjat pel cap de la diplomàcia nord-americana, Henry Kissinger. I al final, el concepte «desenvolupament sostenible» va acabar substituint el concepte d’ecodesenvolupament pensat com una forma de desenvolupament més democràtic i participatiu en la gestió dels recursos.
El desenvolupament sostenible no és possible?A les COP, el decreixement no els interessa. Volen fer compatibles les energies del sol amb el creixement dels recursos fòssils. La COP de Dubai va aprovar que es podria seguir explotant el petroli i el gas si es trobava la tecnologia capaç d’evitar que les emissions arribin a l’atmosfera amb la geoenginyeria. Així no frenarem el col·lapse climàtic.
Notícies relacionadesQuin paper han de tenir les renovables?
Hi ha una falsa visió de la transició energètica. Les energètiques i petroleres continuen explotant amb connivència dels governs. A més, les COP no han comptabilitzat els costos que suposarà l’increment de l’electricitat derivada dels grans centres d’intel·ligència artificial, que als EUA pot ser d’entre el 6 i el 12%. La IA i els «data centers» dispararan a Europa la demanda d’electricitat un 160% d’aquí a cinc anys. La revolució digital endarrerirà la lluita climàtica. Les renovables soles no podran satisfer aquest brutal consum energètic.
- El restaurant preferit de Lamine Yamal
- Primera fase Així serà la futura Fira a Montjuïc: inici d’obres el 2026 i arquitectes internacionals i locals
- El Sabadell acumula capital i podria liderar una fusió alternativa al BBVA
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 46,27% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- Multimilionari José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»
- Els germans Roca obriran un nou restaurant a l'hotel Esperit Roca el 27 d'abril
- Catalunya-Aragó El Govern assegura que no té previst tornar a apostar per uns Jocs Olímpics d'Hivern
- L’avenir de la legislatura El Govern central aplaudeix el nou pacte migratori amb Junts, però veu «molt difícil» aprovar els Pressupostos
- «Repesca» dels no immunitzats Catalunya reforça la vacunació contra el papil·loma humà i immunitzarà nois de fins a 18 anys a partir de l’abril
- Mobilitat Els estatuts de la nova empresa de Rodalies no concretaran que l’adscripció a Renfe sigui temporal