Hi ha vuit de cada 10 universitaris disposats a treballar a l’estranger

Ruta 44 –un programa que pertany a la càtedra extraordinària d’Emprenedoria i Innovació posada en marxa per l’agència de publicitat BTOB i la Universitat Complutense– ha publicat una enquesta entre 400 estudiants de facultats de tot Espanya que mostra que el desig d’emigrar a un altre país per aconseguir una bona feina i un millor sou és més intens durant els tres primers cursos de la carrera, mentre que decreix una mica a quart. El que més valoren els joves del mercat laboral és el salari (70%), una cosa que punxa a Espanya. Els universitaris arriben a uns ingressos mitjans de 30.976 euros al quart any de titular-se, segons les estadístiques del Ministeri de Ciència i Universitats. Res a veure amb el que passa a molts països europeus. És el cas, per exemple, de Cristina Rodríguez, de 27 anys i titulada en el doble grau de Disseny de Producte i Enginyeria del Disseny Industrial. A Barcelona guanyava 1.000 euros al mes i ara, a Copenhaguen, la seva nòmina s’ha disparat fins als 3.000 euros bruts.

Horaris raonables

El sou no és l’únic que atrau els migrants universitaris. L’informe de Ruta 44 destaca que el companyerisme i el bon clima a la feina així com els horaris raonables són els altres aspectes de la vida laboral que millor valoren els estudiants espanyols. Una vegada més, Europa surt guanyant. Cristina Rodríguez comença a treballar a les 8.30 hores i acaba a les 16.30 en punt. Mentre ella és al gimnàs, de passeig amb els amics, fent la compra o veient una pel·lícula al cine, els amics de Barcelona, que han entrat a la mateixa hora que ella, continuen davant dels seus ordinadors.

El sou mitjà a Barcelona oscil·la entre els 1.800-2.200 euros i el preu mitjà de lloguer d’un pis d’una habitació va de 900 a 1.200 euros. A Múnic, aquestes xifres són de 3.400 per al sou i 1.400 per al lloguer; a Berlín, els sous mitjans són de 2.200-2.500 euros i el lloguer mitjà és de 800-1.200, i a Copenhaguen, el sou mitjà és de 3.000-3.500 euros i el lloguer és de 1.200-1.700, per posar-ne alguns exemples.

Malgrat que Espanya compta amb una alta proporció d’ocupats amb estudis superiors (la vuitena més alta de la UE), el 35,8% dels graduats ocupen llocs de baixa qualificació, segons la Fundació CYD. Això explica que, una vegada capbussats en el mercat laboral, siguin preses d’una enorme frustració. "Aconseguir el títol és tot un esforç, però l’entrada a les empreses és molt complicada, i els sous, molt baixos. Sobretot, al principi. Molts encara pensen per a què estudiaran una carrera si es poden guanyar més diners sent lampista", explica la catedràtica Pilar Núñez, responsable de Ruta 44 i directora del Departament de Ciències de la Comunicació Aplicada de la Facultat de Ciències de la Informació de la Complutense.

La professora deixa clar que els territoris que són a les travesses dels joves espanyols són Alemanya, els Països Baixos i Portugal. "Al principi, quan accedeixen a aquests mercats laborals tenen sous també modestos, però aconsegueixen una cosa que a Espanya no tenen: un considerable augment a mesura que passa el temps i es promocionen. Poden arribar, fins i tot, fins a doblar els sous espanyols. Això els permet estalviar". Núñez afegeix que a Europa els joves troben qualitat de vida: horaris laborals flexibles, millors vivendes i facilitats per a la conciliació amb la vida personal.

"Més esperit emprenedor"

Notícies relacionades

Identificada «la dona del cobert»: L’Ainhoa es va suïcidar en un galliner a Sant Julià de Ramis el 2018

L’empresa de manteniment de Renfe té parades un centenar d’escales i ascensors a les estacions de Rodalies

El professor i investigador Ismael Sanz afegeix que retenir el talent jove passa perquè Espanya disposi de "més esperit emprenedor" i es multipliquin les empreses "intensives en capital humà i tecnològic", posant Airbus com a model. Així mateix, l’expert també mira a la universitat, a la qual reclama que mantingui l’excel·lència no només en la docència sinó també en la investigació.

D’altra banda, insisteix que els estudiants han de ser ben conscients de l’ocupabilitat que tenen tots i cada un dels graus, una informació pública en la qual sempre surten més ben parades les carreres científiques i que, no obstant, no acaba d’arribar a les famílies. Sanz reclama a les universitats públiques que siguin més àgils reaccionant davant dels canvis del mercat laboral.