L’Hospital de Sant Pau obté avenços contra la depressió

Un programa de l’Hospital de Sant Pau ha aconseguit disminuir notablement els problemes cognitius associats a la depressió. Es tracta de problemes relacionats amb l’atenció, la memòria o el moviment psicomotor que mantenen alguns pacients malgrat haver superat la part més greu del trastorn (això és, els problemes d’estat d’ànim, libido, son o alimentació). L’estudi, pilotat per Maria Portella –cap del grup d’investigació en salut mental de l’Institut de Recerca de Sant Pau– i la psicòloga Muriel Vicent-Gil, com a coinvestigadora, aconsegueix que al cap de sis mesos l’afectació funcional es redueixi en un 33%.

Aquest avenç és de vital transcendència per evitar recaigudes i per donar relleu, segons Portella, a la necessitat d’atendre i tractar molt millor aquests símptomes, perquè al fer-ho es disminuiran "els costos sociosanitaris de la depressió", remarca. Portella apunta que les actuals escales que avaluen la depressió no tenen gaire o gens en compte els símptomes cognitius, quan, segons una enquesta, la cosa prioritària per als pacients després d’una depressió és tornar a tenir una vida com la d’abans, recuperar el jo d’abans i la productivitat laboral.

De fet, els símptomes cognitius limiten aquests objectius. "No tractem altres coses que formen part del quadre depressiu i que sí que impacten en les persones", diu la psicòloga per emfasitzar la importància d’aquest enfocament nou. No recuperar-se d’aquests problemes cognitius és un factor de recaiguda, i per això l’estudi de Sant Pau també és un antídot contra aquestes recaigudes.

El que acostuma a passar, si no hi ha un tractament com el que impulsa l’Hospital de Sant Pau, és que se superen els símptomes bàsics, però en canvi els pacients no aconsegueixen arribar al que s’anomena recuperació funcional. És a dir, no es torna a fer la mateixa vida d’abans del trastorn. Als pacients els costa concentrar-se al cine, i també mostren dificultats de productivitat laboral i problemes de mobilitat. "Són símptomes sobre els quals, sovint, no es pregunta a la consulta. Els antidepressius, a més, no estan dissenyats per tractar-los i moltes vegades costa que el pacient atribueixi aquests problemes a la mateixa malaltia", assenyala la directora d’aquesta investigació.

Dos grups amb dues teràpies

Notícies relacionades

Identificada «la dona del cobert»: L’Ainhoa es va suïcidar en un galliner a Sant Julià de Ramis el 2018

L’empresa de manteniment de Renfe té parades un centenar d’escales i ascensors a les estacions de Rodalies

L’estudi ha consistit a tractar dos grups de pacients de diversos centres hospitalaris. Uns van rebre 12 sessions de psicoteràpia convencional, basades en converses sobre sentiments i emocions però sense fer un èmfasi especial en els problemes cognitius. D’altres van seguir el programa anomenat INCREM (Integral Cognitive Remediation), també de 12 sessions.

El resultat ha sigut una millora evident en aquest segon cas: l’afectació funcional es va reduir en un 18,7% després de les 12 sessions i en un 33% a cap de sis mesos. En els casos de pacients que van seguir una psicoeducació convencional, la reducció de l’afectació va ser del 14,5% després de les sessions, una xifra que es va mantenir estable, en un 15,7%, al cap de sis mesos. Aquest avenç serà presentat a l’abril en la reunió anual de la Society of Biological Psychiatry (SOBP) a Toronto.