L’empoderament com a eina d’equitat

¿Què és lideratge, com s’exerceix i quines oportunitats i reptes comporta per a les dones? ¿Perviuen els rols de gènere en el món laboral i en la nostra societat en general? ¿Com podem canviar les coses i, sobretot, com podem ajudar les noves generacions a impulsar un canvi de veritat, que venci el sostre de vidre, posi fi a la bretxa salarial i posi en pràctica els valors atribuïts a les dones?

Totes aquestes qüestions van ser objecte de debat a la taula rodona celebrada el 6 de març passat a l’auditori de la seu del Diari. Organitzada per Prat Formació Professional i sota el títol Lideratge en femení: educació i valors per al segle XXI va convidar dones de diversos àmbits a debatre sobre els canvis necessaris per aconseguir l’equitat.

Va arrencar la taula rodona Asha Miró, tècnica del Servei d’Atenció Educativa Inclusiva i Orientació en el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i mare d’alumna del centre, expressant que «és una pena que s’hagi de parlar de lideratge femení i masculí, en realitat hauríem de parlar de lideratge a seques». Preguntada sobre les diferències entre un lideratge portat a terme per homes i dones, Miró va constatar que «el lideratge masculí sol ser d’una persona, molt autoritari, una persona és la que ho decideix tot», mentre que «el femení té aquesta capacitat de cuidar la salut de totes les persones que formen l’equip». En aquest sentit, per a Miró, «és importantíssima la mirada de dona».

En la mateixa línia, per a Miriam Castillo, cap del Servei de Programes i Projectes de Foment dels Ensenyaments Professionals de la Direcció General de Formació Professional i exprofessora del centre, «el lideratge implica tenir una visió clara, definir el rumb i, sobretot, envoltar-se de l’acompanyament adequat per materialitzar els objectius amb èxit».

En la mateixa línia de trencar amb els estereotips de gènere, la directora de Prat Formació Professional, Núria Prat, apuntava que «lideratge és tenir una visió, saber cap on vas i, sobretot, tenir un bon acompanyament com a líder: Si no tens un bon equip serà molt difícil tirar endavant un sentiment i una visió».

«Cal tenir clars els objectius cap als quals volem anar, cal definir molt bé els rols de tothom, hem de saber mesurar els objectius i celebrar-los, hem de saber donar feedback de forma constructiva», va expressar Mercedes Rodés, Managing Director Spain, Italy & Portugal de KOMPAN A/S, concloent que tot això «ho pot fer igual un home que una dona».

Des de la seva experiència en el món empresarial, Rodés va destacar «la comunicació i la cura», el fet que importin més el procés que els resultats, com a característiques del lideratge femení que, «sense ser distintius únics, molts homes els apliquen i ho fan perfectament en molts casos».

Per la seva part, Samantha Gasquez, HR Strategic Consultant experta en Processos de Transformació, Coach i Mentoria a Mendips Talent Development, va indicar que segons el seu parer, «no és un tema de gènere, és un tema de l’energia masculina o femenina a l’hora de liderar». Gasquez va posar èmfasi en la importància no només de liderar els altres, sinó també d’«autoliderar»-se. Això sí, posats a definir en què consisteix aquesta energia femenina va coincidir a apuntar com a punts forts «la capacitat d’intel·ligència emocional, d’empatia, d’escolta, d’expressar que m’interessa, et veig i sé el que estàs sentint i jo soc aquí per a tu». «Crec que al món em falta molt això, que ens escoltem, que ens vegem i que empatitzem els uns amb els altres», va concloure.

Saltar obstacles

Totes les participants en la taula rodona, moderada per la periodista del diari Núria Bonet, van coincidir a apuntar que els reptes que ha d’abordar la dona en el món laboral són ingents. «Són molts estereotips, però a poc a poc els anem vencent o trencant», va confirmar Asha Miró i va passar a enumerar una llista detallada: estereotips de gènere, biaixos inconscients, el sostre de vidre, la bretxa salarial, els micromasclismes que vivim cada dia, la conciliació laboral i personal – que difícil que és –, les expectatives...». «Nosaltres anem saltant obstacles, és com una carrera que anem fent a poc a poc, però és una cursa d’obstacles», va remarcar Miró.

D’entre aquesta tirallonga de reptes per a les dones, la doble jornada laboral va ser destacada per Miriam Castillo com «la part més dura». «La conciliació familiar és, per a mi en aquest moment, la part més complicada», va afirmar, perquè implica «una part de renúncia, no pots tenir-ho tot, no som superwomans». En aquest sentit, va remarcar el fet que una dona «no pot ser perfecta a la feina, perfecta a casa, perfecta amb els fills, amb el marit... has d’intentar equilibrar-ho i és molt complicat», va asseverar.

Arribats en aquest punt, Mercedes Rodés va recordar que «de vegades tenim una autoexigència que és tan bèstia, que realment hauríem de donar-nos una mica de marge i saber que ens podem permetre no fer-ho tot al 100%». En relació amb aquesta reflexió, Samantha Gasquez va aportar una dada aclaridora extreta d’un estudi de la matemàtica Laura Sagnier: «de 15 milions de dones que hi ha a Espanya, 6 milions estan esgotades». ¿I quins són els factors de risc que es van desglossar gràcies a aquest estudi matemàtic el 2018? El fet de tenir una parella (en aquest cas heterosexual), tenir una feina remunerada i tenir fills a càrrec, segons va recordar Gasquez, cosa que implica tenir de mitjana unes 5 hores de descans. «És a dir, no és un sostre de vidre, és una llosa de formigó la que pateixen les dones sense equitat en les feines de casa».

«Sí, és una llosa de formigó», va opinar Rodés i va afegir que «el que passa és que ho és una mica menys si ens preparem i ens convencem a nosaltres mateixes amb formació, però també amb un exercici d’empoderament». «Estic convençuda que hi té molt a veure que nosaltres tinguem la voluntat de trencar aquest sostre de vidre». Per a Asha Miró, «hem de creure que el sostre de vidre és allà i que, per tant, cal combatre’l capacitant-nos més». «Sempre has de creure en tu i ser molt forta», va recomanar.

Model pedagògic

Si alguna cosa va destacar durant tot el debat sobre el lideratge femení, va ser la importància de la formació de les noves generacions des de petits. En aquest sentit, des de Prat Formació Professional, la seva directora, Núria Prat, que a més és Coach– PNL Wingwave Trainer, va recalcar el fet que sigui «l’única escola d’Espanya que ofereix un mòdul de lideratge transversal per a tots els Cicles Formatius». Aquest mòdul de lideratge, segons va explicar Prat, consta de tres parts: un primer bloc d’autoconeixement, «on analitzem els punts forts i febles de cadascú». En el segon, «treballem soft skills on tot gira entorn de l’actitud», mentre que el tercer i últim bloc consisteix en l’aplicació de totes aquestes habilitats en un projecte sobre l’entorn amb impacte positiu i social.

«Empoderem els nostres alumnes», exposava Núria Prat, afegint que «pots ser líder d’una gran empresa, però també has de liderar la teva vida». Prat Formació Professional celebra durant aquest 2025 el seu centenari. «Una educació basada en la integració, el pensament crític i la transformació» continua sent l’eix d’aquesta institució pedagògica de Barcelona, segons va destacar Núria Prat.

Notícies relacionades

El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»

El Papa surt a un balcó de l’Hospital Gemelli abans de tornar a casa seva al Vaticà

Per la seva banda, Samantha Gasquez va expressar el seu desig que «els nens i nenes comptin amb eines d’autogestió personal que sàpiguen molt bé com demanar ajuda, com arribar a acords, com alinear-se, com discrepar d’una manera assertiva i sana, com poder viure el moment i respirar i parar i autocuidar-se», una cosa que per a Gasquez, «encara estem molt lluny de poder transmetre».

Per concloure la trobada, Prat va demanar als i les joves que s’empoderin: «Tu pots arribar on vulguis, però t’ho has de creure, això és autoconeixement, això és ser líder de la teva pròpia vida:tenir confiança i autoestima».