La veritat de Barcelona

És un debat necessari. És evident que a l’entorn de Barcelona es configura una gran ciutat, una ciutat real, de cinc milions d’habitants, que sobrepassa els termes municipals. És per això que, deixada enrere una dècada d’absència de política territorial activa de la Generalitat, cal fer front a idees preconcebudes més lligades al passat que al futur i fins i tot al present.

L’autonomia municipal és un dels principis del nostre ordenament jurídic que hem de defensar amb fermesa. El treball compartit en l’àmbit metropolità ens farà guanyar eficiència en l’exercici de les competències municipals i millorarà la col·laboració entre totes les institucions per poder atendre millor les demandes i necessitats dels ciutadans i ciutadanes.

També hi ha camí per recórrer pel que fa al reconeixement de la realitat metropolitana a Espanya. Avui, l’AMB no està prou considerada per la legislació estatal. L’Administració central podria tenir un paper més actiu per incentivar les agrupacions metropolitanes de municipis. Cal prendre nota del Regne Unit, on el recentment publicat English Devolution White Paper mostra un interessant camí a seguir en la devolució de poders cap a les administracions més pròximes a la ciutadania.

La ciutat dels cinc milions és una realitat en la vida de les persones que l’habiten, no un ideal per construir una Gran Barcelona desconnectada ni desentesa del seu entorn. La ciutat dels cinc milions és una realitat tan certa com ho és la creixent naturalesa metropolitana del Camp de Tarragona o Girona. Aquesta és la veritat de Barcelona.

La regió metropolitana de Barcelona es basa precisament en les interrelacions d’un gran nombre de municipis. I s’ha de recolzar en la imprescindible simbiosi de la metròpoli amb el conjunt del país, garantint les màximes oportunitats i la prosperitat de tots.

Això és justament el que planteja el full de ruta del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. És important enfortir i reconèixer el paper de les ciutats mitjanes a Catalunya, com les de l’anomenat Arc Metropolità, que són una veritable frontissa entre la metròpoli i la resta del país. No podem obviar-ho. El món rural també mereix una millor consideració atenent les càrregues que suporta en aspectes com l’aigua, l’alimentació, l’energia o fins i tot l’atracció de talent.

Treballar per la Barcelona metropolitana significa posar la força urbana al servei del progrés de tot Catalunya.

Notícies relacionades

Raventós Codorníu: el grup cellerer es converteix en empresa B Corp

Catalunya provarà a partir de l’abril en 26 CAPs el model d’atenció en 48 hores

Aquest compromís pren encara més sentit en l’escala global. Les previsions demogràfiques indiquen que la regió metropolitana dels cinc milions d’habitants no haurà arribat als sis milions el 2050. Continuarem sent una metròpoli d’escala humana que, ben articulada internament i amb l’entorn, podrà millorar la seva competitivitat amb les principals urbs del planeta. És a dir, en un món de ciutats globals, la Barcelona metropolitana no només no farà invisible Catalunya, sinó que contribuirà poderosament a projectar-la al món.

El compromís de Barcelona amb la regió metropolitana busca enfortir i articular les interdependències amb el conjunt de Catalunya. Barcelona vol fer-ho sobre la base de la solidaritat i amb la consciència de formar part d’un projecte comú inseparable. És a dir, com a capital global, catalana i metropolitana.