Catalunya provarà a partir de l’abril en 26 CAPs el model d’atenció en 48 hores

Cairos, el comitè d’experts de la Conselleria de Salut que té com a encàrrec reformar un sistema sanitari dissenyat fa 40 anys amb l’objectiu de fer-lo més accessible, ja ha triat els 26 equips d’atenció primària amb els quals experimentarà una nova manera de treballar, més resolutiva i àgil, amb l’objectiu que la ciutadania pugui accedir al seu metge de capçalera en 48 hores. Aquest és, a més, un dels reptes de l’actual Govern.

La nova manera de treballar buscarà que les derivacions de la primària a l’hospital siguin més ràpides, així com millorar l’assistència als pacients crònics. La implementació d’aquest nou model s’iniciarà a partir de l’abril. Serà avaluat d’aquí un any, el març del 2026, i, a partir d’aquí, el Govern treballarà per fer-lo extensible a la resta de centres de Catalunya.

D’aquests 26 centres seleccionats, 25 són equips d’atenció primària repartits per tot Catalunya (amb almenys un per regió sanitària) i un serà un equip territorial d’atenció pediàtrica, segons va informar ahir Salut. En aquests centres, la conselleria aplicarà el model CSIR (les sigles de Centres de Salut Integral de Referència). Un total de 116 equips d’atenció primària de tot el territori es van presentar a la convocatòria del departament per convertir-se en un CSIR, i les propostes van ser avaluades per Cairos, que ha tingut en compte la "solidesa" del projecte i la "factibilitat" per portar a terme les adaptacions proposades.

La llista de centres seleccionats pel comitè d’experts presidit per Manel del Castillo, gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, és la següent: Alt Pirineu i Aran: EAP Tremp (ICS); Barcelona ciutat: EAP Compte Borrell (CAPSBE), EAP Encants (ICS), EAP Barcelona 7B (EAP Sardenya) i ETAP Clot-Sant Martí (ICS); Barcelona Metropolitana Nord: EAP Barri Llatí-Santa Coloma de Gramenet (ICS), EAP Sabadell 4A CAP Concòrdia (ICS), EAP Ronda Prim-Mataró (ICS), EAP Sant Llàtzer-Terrassa (Consorci Sanitari de Terrassa); Barcelona Metropolitana Sud: EAP Martorell Urbà (ICS), EAP Gornal-l’Hospitalet de Llobregat (ICS), EAP Castelldefels 1 (ICS) i EAP Castelldefels 2 (CASAP); Camp de Tarragona: EAP Mont-roig del Camp (ICS) i EAP Reus V (Salut Sant Joan Reus Baix Camp); Catalunya Central: EAP Barri Antic-Manresa (Althaia) i EAP Santa Eugènia de Berga (ICS), EAP Vic Nord (ICS) i EAP Vic Sud (EAP Vic); Girona: EAP Salt (ICS), EAP Canet de Mar (ICS) i EAP Calella (Consorci Sanitari del Maresme i la Selva); Lleida: EAP Onze de Setembre-Lleida (ICS); Penedès: EAP Penedès Rural Est-Vilafranca del Penedès (ICS) i EAP Baix Penedès Interior-L’Arboç (Xarxa Santa Tecla); Terres de l’Ebre: EAP L’Ametlla de Mar-El Perelló (ICS).

La segona mesura

Notícies relacionades

El cercle virtuós de la reforestació: arbres, ocupació i economia

Raventós Codorníu: el grup cellerer es converteix en empresa B Corp

Aquesta és la segona mesura que pren el comitè d’experts Cairos, que el desembre passat ja va anunciar que els CAPs tindrien un administratiu sanitari (o assistent clínic) que treballarà junt amb un metge i una infermera. També que comptarien amb un programa d’intel·ligència artificial (IA) que transcriurà la conversa entre sanitari i pacient dins de la consulta. En aquella roda de premsa, Cairos ja havia avançat que faria una prova pilot en 10 CAPs per fer la primària més accessible. Finalment seran 26.

Els centres que aplicaran el model CSIR no canviaran de nom, sinó de manera de treballar, i no buscaran només millorar l’eficiència organitzativa, sinó també l’accés, la qualitat de l’atenció i la satisfacció dels usuaris. En aquest sentit, els CSIR treballaran per mirar de reduir els temps d’espera per a la visita al CAP, millorant la gestió de les cites i els seus recursos. Això inclou també la millora de l’accés a l’atenció especialitzada, fomentant una millor coordinació amb l’atenció primària i afavorint derivacions que siguin més ràpides i eficients. A més, els CSIR centraran els seus esforços a millorar la qualitat assistencial, amb un enfocament especial en els pacients crònics, els cribratges preventius i la gestió de les condicions de salut a llarg termini, per garantir una atenció més integral i proactiva.