Cristina Gallach, periodista: "Els que qüestionen l’Agenda 2030 volen remuntar-nos al passat"

La periodista, que ha ocupat llocs de responsabilitat a la UE, l’OTAN i l’ONU i és membre de Global Women Leaders Voices, participa avui en una trobada en el Cornellà Creació Fòrum amb la diplomàtica Patricia Espinosa. «Em preocupen els grups que es posicionen contra els drets humans», afirma.

Cristina Gallach, periodista: "Els que qüestionen l’Agenda 2030 volen remuntar-nos al passat"
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

¿Com definiria en una paraula la situació que travessa el món en l’actualitat?

Perillosa. Complexa. I, sobretot, molt difícil de resoldre. Vivim en una era d’extrems i contradiccions. Em preocupa.

¿Què és el que més li preocupa?

La gran confrontació geopolítica que vivim. Sobretot perquè tensiona moltíssim els espais de governança global i fa molt difícil fer avançar agendes de prosperitat compartida per a tothom. També em preocupa l’individualisme d’alguns dirigents polítics que recorren cada vegada més a la força i que vulneren els codis internacionals que durant tants anys hem creat per protegir els drets humans.

¿I per què diu que vivim en una època contradictòria?

D’una banda, mai havíem tingut uns nivells de riquesa, educació i fins i tot de legislació tan potents. Però, de l’altra, veiem com tots aquests avanços estan sent contínuament desafiats per les disputes geopolítiques, els conflictes i els missatges negacionistes. L’única manera de sortir d’aquest espai és fer un reset mental global, tant individualment com col·lectivament.

Va ser una de les encarregades del desplegament de l’Agenda 2030 a Espanya. ¿Creu que l’esperit amb què va arrencar aquest projecte s’ha mantingut?

La posada en marxa de l’Agenda 2030 va ser una cosa extraordinària. Sobretot perquè es va produir en un moment totalment diferent de l’actual. El 2015 regnava un esperit global d’optimisme, solidaritat, cooperació. Tots, des dels grans organismes internacionals fins a les empreses i els ajuntaments, estaven convençuts de la necessitat d’impulsar un full de ruta global per aconseguir un món més just per a tothom. L’esperit d’arrencada va ser increïble, però en els últims anys alguna cosa ha canviat.

Actualment hi ha qui presumeix d’estar contra els objectius de justícia, igualtat i sostenibilitat global.

Així és. I és alarmant. Estem veient com alguns segments polítics d’extrema dreta qüestionen els objectius de l’Agenda 2030 amb una clara voluntat ideològica i amb una determinació de remuntar-nos al passat. En el cas d’Espanya aquest moviment està contingut, però en altres països no. Em preocupa que hi hagi grups que es posicionin obertament contra unes idees que defensen els drets humans.

¿Com se sent vostè quan veu la gent que qüestiona el moviment feminista?

Decebuda i preocupada. Com suposo que se senten la majoria de les dones i d’homes que volen una societat igualitària i inclusiva. Continuem estant molt lluny d’aconseguir la igualtat efectiva per a les dones i, a sobre, comencem a veure alguns retrocessos preocupants com el qüestionament del dret a l’avortament. Em costa entendre que hi hagi moviments que s’oposin a la igualtat, sabent que societats més igualitàries són més inclusives i més pròsperes. És xocant.

Un altre front que està sent molt atacat és el de la lluita climàtica. Hi ha qui la qüestiona i qui la converteix en greenwashing, traient-li tot el seu significat. ¿Què significa per a vostè la sostenibilitat?

Sostenibilitat és ser capaços d’avançar, de progressar socialment i econòmicament, sense hipotecar el futur de les noves generacions. Això suposa un canvi radical de paradigma respecte al que hem fet fins ara, perquè hem estat dècades utilitzant més recursos que els que la mateixa natura podia oferir i això ens ha portat a, per exemple, l’actual situació de canvi climàtic. Però encara som a temps de realitzar canvis profunds a les nostres accions personals i col·lectives. Per a això necessitem accions clares i no fer-nos trampes al solitari com donant pàbul a moviments negacionistes.

Notícies relacionades

¿I què podem fer els ciutadans davant l’auge de tots aquests moviments reaccionaris que amenacen el progrés?

Ser conscients del problema i de la nostra responsabilitat d’actuar. I això es fa votant i participant en iniciatives que defensen els nostres drets, ja siguin mediambientals o feministes. Hem de continuar remant perquè la societat avanci i, paral·lelament, no permetre ni un pas enrere en els drets que ja hem aconseguit.