Andreu Sánchez Megías, doctorand en Biodiversitat: "Estudio els ximpanzés per entendre millor els humans"

Tot i que l’ésser humà ha procurat deslligar-se de la natura, no s’ha d’oblidar que no deixem de pertànyer a l’ordre biològic dels primats, igual que goril·les, bonobos, macacos i companyia. Andreu Sánchez Megías, graduat en Ciències Biomèdiques i doctorand en Biodiversitat gràcies a una beca INPhINIT de la Fundació La Caixa, investiga les estratègies cognitives del ximpanzé com una manera d’entendre l’evolució dels primers homos.

Ja a batxillerat va dedicar el seu treball d’investigació als primats no humans. ¿Què li va cridar l’atenció d’ells?

Sempre m’han interessat les ciències de la vida per respondre a la pregunta de què ens fa diferents de la resta dels animals. I en què ens assemblem. Estudiar els primats no humans és una manera molt interessant d’entendre millor la condició humana.

En certa manera és com retrocedir milions d’anys enrere.

Sí, perquè podem investigar l’evolució humana a través de fòssils, però no podem observar els comportaments en directe. Però sí que podem estudiar espècies amb les quals tant compartim, com els ximpanzés, per reconstruir aquesta bretxa i intentar comprendre per què nosaltres hem acabat sent d’aquesta manera.

¿La beca de la Fundació La Caixa li permet centrar-se en el que realment vol investigar?

El món de la investigació és molt competitiu, perquè hi ha poques oportunitats. Aquesta beca m’aporta tranquil·litat durant quatre anys per centrar-me en el que més m’interessa, a diferència d’altres beques, on el tema està definit anteriorment. A mi m’atrau barrejar disciplines com les ciències cognitives i del comportament o la neurociència. I combinar el laboratori com el treball de camp.

¿Què s’aprèn observant els ximpanzés en llibertat?

És una experiència dura, però també intensa i enriquidora. Et permet aportar nova informació sobre el comportament d’aquests animals tan interessants, dels quals encara queda molt per conèixer. Els ximpanzés són molt intel·ligents; quan tenen un problema busquen una solució, també a través de l’ús d’eines.

¿Ens assemblem més del que ens pensem?

Evidentment hi ha una gran diferència, però sí que compartim estructures cognitives que fa un segle pensàvem que eren només humanes. Són animals molt socials, amb unes estructures relacionals complexes, memòria i una entesa del món natural que els envolta. Els ximpanzés poden recordar on hi ha menjar en cada època de l’any i traçar estratègies per aprofitar-lo. També tenen sentit de la competició i la cooperació, i fins i tot de la traïció.

Ells es regeixen per la llei de la selva, i sembla que l’ésser humà va pel mateix camí.

Hi ha estudis que combinen la primatologia amb les ciències polítiques i econòmiques. Això sí, crec que cal anar amb compte a l’hora d’extreure’n conclusions. Pot ajudar-nos a entendre d’on venim, però no justificar el conflicte. Som una espècie diferent, amb infinites capes de cultura.

Notícies relacionades

El Govern fitxa el gerent de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona per dirigir la DGAIA

L’ICS recula i rebutja ara que els metges puguin cobrar per donar altes

El que no fan la resta d’espècies és destrossar el seu entorn natural. ¿La seva investigació va vinculada també a l’ecologia?

Els primats no humans entenen que necessiten explotar els recursos naturals de manera sostenible perquè, si s’extingeixen, ells també ho faran. Investigar la condició humana a través d’espècies com els ximpanzés també aporta arguments a favor de la seva conservació: si ells desapareixen, perdrem molta informació sobre nosaltres mateixos.