Un estudi de la UAB revela que els tutelats migrants tenen més inserció laboral que els seus companys autòctons

El 84% dels menors migrants acollits en centres tutelats de la Generalitat ja han treballat, enfront del 42% dels seus companys nascuts a Catalunya, gairebé el doble. A més, la meitat dels joves d’origen migrant han buscat activament una ocupació, enfront del 32% dels tutelats autòctons. Aquestes són algunes dades que revela el primer estudi fet a Espanya sobre l’evolució de la situació dels menors tutelats a Catalunya, tant dels d’origen estranger com dels locals, quan ja superen la majoria d’edat i deixen d’estar sota la tutela de l’Administració.

En els últims 10 anys, la Generalitat ha tutelat en algun moment més de 17.000 nens o adolescents que han migrat sols fins a Catalunya sense cap adult que se’n pogués fer càrrec. No atendre’ls incompliria els drets humans fonamentals a més de la legislació espanyola i europea.

Però, ¿quins efectes han tingut aquestes polítiques d’acollida? ¿On són aquests nens i què ha passat amb ells? Davant la falta de dades del Govern, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) va encarregar fa tres anys un estudi al Grup de Recerca en Infància i Adolescència en Risc Social (IARS) de la Universitat Autònoma de Barcelona. D’allí va sorgir el projecte Caleami, que avalua la trajectòria del 200 adolescents tutelats a Catalunya des que van complir els 18 anys i els seguirà fins que en compleixin els 26.

L’estudi apunta al taló d’Aquil·les d’aquesta acollida: la formació qualificada. Més del 80% d’aquests migrants s’estan formant, però ho fan en estudis primaris, pocs accedeixen a formacions superiors. Els experts insisteixen que cal potenciar la seva formació. «Si els donem oportunitats d’inserció no tan sols trobaran feina, sinó que seran contribuents i ens pagaran les pensions. També serà més fàcil la seva adaptació a la cultura i normes socials del país», remarca Josefina Sala, coordinadora de l’estudi.

Ment més estructurada

El treball distingeix l’evolució de dos grups de joves: un centenar que van néixer a Catalunya i que la Generalitat va separar dels seus pares per diferents motius i un altre centenar de menors estrangers que van arribar sols a Catalunya. «Els tutelats migrants estan molt més orientats a treballar, és el seu objectiu. En general, les seves famílies no els han tractat malament. La migració ha sigut pactada. Els seus familiars continuen sent els seus referents i els ajuden a prendre decisions. La seva ment està molt més estructurada que la dels tutelats autòctons, que pateixen molts més problemes emocionals perquè venen d’un trauma, d’abusos, violència, maltractaments... i als 18 continuen lluitant amb aquesta part emocional», explica Sala.

La primera onada d’aquest estudi –a l’edat de 18 anys– revela que el 53% dels tutelats migrants busquen feina, enfront del 32% dels autòctons. «I les dades que estem extraient de la segona onada, amb els 21 anys complerts, mostren una diferència espectacular d’inserció laboral entre migrants i no migrants», avança l’experta en conversa amb EL PERIÓDICO. Aquestes últimes dades són provisionals, ja que encara falta que siguin depurades, però Sala creu que són fruit del nou reglament de la llei d’estrangeria, que va permetre que els migrants tutelats poguessin accedir a un permís de treball a partir dels 16 anys.

Menys consum de drogues

La salut emocional també ‘penalitza’ els locals: el 36% dels tutelats autòctons senten ansietat, enfront del 27% dels migrants. Aquests últims estan preocupats per la seva família (75%), per no tenir feina (64%) o diners (47%) o per la salut de la família (47%). «Els migrants senten el deure d’ajudar la seva família des d’Europa, i això és el que els angoixa», continua Sala. En canvi, els tutelats catalans pateixen més per les parelles, pels seus pares o els estudis i recorren més a les drogues. Precisament, segons les dades de l’estudi, els nascuts a Catalunya estan 10 punts per sobre dels migrants en consum d’estupefaents.

El taló d’Aquil·les de la inclusió dels menors migrants és la formació qualificada. «Molts d’ells amb prou feines han anat a l’escola, i n’hi ha alguns que fins i tot són analfabets. Això, sumat a la barrera de l’idioma, complica molt la seva adherència al sistema educatiu. Necessiten un suport extra», remarca Sala. Només el 17,7% dels tutelats migrants han acabat l’ESO o un grau mitjà, enfront del 54% dels autòctons. En el moment de l’enquesta, quan tenien 18 anys, només el 8,5% dels migrants cursaven estudis postobligatoris (batxillerat o FP), enfront del 63% dels autòctons. La pràctica majoria d’aquests migrants (91%) estaven cursant estudis primaris elementals.

Suports en els estudis

«Necessitem donar-los un suport extra, oportunitats reals», demana Rita Grané, directora de l’entitat Punt de Referència. Fa nou anys que implementen un projecte d’acompanyament educatiu per a aquests joves una vegada compleixen els 18. En aquest temps han atès 225 alumnes. «El 100% han acabat els seus estudis i el 90% continuen amb estudis superiors. El que els llasta és l’aprenentatge de la llengua i l’escolarització precària que han tingut», diu Grané. «Necessitem més recursos per fer una acollida en condicions. El que és evident és que, si no els donem oportunitats, si no els acollim correctament, no els podrem reclamar obligacions després», comenta Grané, que lamenta el discurs de les comunitats autònomes que no volen acollir aquests nens.

Notícies relacionades

La felicitat al camió de les escombraries: un miler de ‘menes’ ja treballen legalment

Alizée Delpierre, sociòloga: "Els ultrarics volen ser atesos sense límits"

En aquest sentit, l’habitatge també continua sent clau. En els últims anys, la Generalitat ha passat d’oferir 900 places per als adolescents tutelats que compleixen la majoria d’edat a oferir-ne més de 3.000. Allí els joves poden estar fins als 21, màxim fins als 24 si estudien a la universitat. No obstant, la xifra continua sent insuficient atesa la realitat d’arribades (220 al mes) i tenint en compte que aquests recursos també són per als tutelats autòctons. «Clarament som la comunitat que més recursos ofereix, i per això molts volen venir a Catalunya», explica Sala. De fet, és habitual que molts menors migrants tutelats en altres comunitats arribin a Catalunya als 18 anys i es trobin al carrer.

«Si la mitjana de la joventut catalana s’emancipa amb 30 anys, ¿com podem pretendre que ells ho facin amb 18?», insisteix Sala. «Hem de garantir l’acompanyament més enllà dels 18 anys a totes les comunitats. Aquests nens no deixaran de venir. La diferència entre destinar recursos per a una bona acollida i no fer-ho és que si els deixem indocumentats i al carrer... ¿què faran? Si no tenen les necessitats bàsiques cobertes ni esperances d’aconseguir-ho de manera normal, és més fàcil que caiguin en la delinqüència», avisa. Les dades de l’estudi recullen que, ara com ara, tan sols el 8% dels menors migrants han ingressat en un centre de justícia juvenil per haver comès un delicte.