Primer trasplantament pediàtric de cor i fetge a Espanya

Anas, un noi de 16 anys que va néixer amb un únic ventricle, ha tornat a néixer i aviat podrà tenir una vida normalitzada gràcies al fet que més de 30 professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron li van fer a la tardor un trasplantament simultani de cor i fetge. Es tracta d’una fita mèdica que s’ha aconseguit en pocs hospitals del món. El Vall d’Hebron ha sigut el primer a aconseguir-ho a Espanya i la tècnica utilitzada i els detalls de l’avenç van ser explicats ahir pel centre sanitari.

L’operació va tenir èxit gràcies a la utilització d’una tecnologia anomenada Hope, que significa esperança en anglès i és l’acrònim de perfusió oxigenada hipotèrmica. Aquesta tècnica introdueix una solució oxigenada a temperatura molt baixa al fetge del donant, cosa que permet preservar-lo millor i mantenir l’òrgan fora del cos més enllà del límit de les vuit hores. Aquest fet, al seu torn, va facilitar que l’equip de cirurgia cardíaca fes primer al pacient el trasplantament de cor, sense haver d’anar contra rellotge.

La cirurgia va durar un total de 16 hores i ha permès al malalt "recuperar la seva vida", que penjava d’un fil perquè patia problemes greus tant al cor com al fetge, una disfunció orgànica habitual en pacients que han passat per una operació de Fontan (a cor obert) amb l’objectiu de poder viure més anys després de néixer amb un sol ventricle.

La tècnica, ideada pel doctor Francis Fontan el 1970, aconsegueix redirigir la sang cap als pulmons sense passar pel ventricle, cosa que millora l’oxigenació i la qualitat de vida dels nens afectats per aquesta cardiopatia congènita. "Desconnectem les venes cava del cor per connectar-les a l’artèria pulmonar, eliminant la dependència del ventricle defectuós", va explicar el doctor Raúl Abella, cap de Cirurgia Cardíaca Pediàtrica del Vall d’Hebron.

Aquesta operació permet als nens afectats arribar a l’edat adulta, però requereixen controls mèdics constants i amb els anys poden desenvolupar problemes cardíacs, hepàtics o patir hipertensió pulmonar.

"La circulació modificada pot afectar el flux sanguini del fetge, i causar un estancament de sang a la vena hepàtica. Això provoca una congestió crònica que pot evolucionar cap a una fibrosi hepàtica, cirrosi i altres trastorns hepàtics", va assenyalar Jesús Quintero, cap d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric de l’hospital.

Sense sortir de casa

Notícies relacionades

El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

En el cas del pacient operat, fins als 13 anys va portar una vida normal, anava a l’escola i feia esport. Els dos últims anys, no obstant, no podia sortir de casa perquè tenia un flux sanguini lent, retenia líquids, s’inflava i es cansava molt. Per això, tenia una professora a domicili, seguia una dieta estricta i visitava l’hospital cada 15 dies per rebre tractament i una transfusió d’albúmina, la proteïna de la sang.

A més, tenia l’intestí afectat, cosa que no condiciona la cirurgia però sí el fetge cirròtic. Per això, l’equip mèdic va optar per un doble trasplantament simultani, ja que hauria servit de poc solucionar els problemes cardíacs sense pal·liar l’afectació al fetge.