Debat educatiu

Rebel·lió a les aules i famílies desbordades

El cine ha tractat amb plantejaments crus i realistes tant les complexes relacions als instituts conflictius com històries en què la violència juvenil s’acarnissa amb la pròpia família.

Blackboard Jungle Facebook

Blackboard Jungle Facebook / Facebook

2
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Des dels anys 50 fins avui, el cine ha abordat la problemàtica de la violència adolescent a les aules i en el nucli familiar. Destaquem cinc títols clau disponibles en les plataformes:

‘La jungla de les pissarres’ (1955), de Richard Brooks.

La primera pel·lícula de Hollywood que va plantejar el tema de la violència en una escola pública. Planteja els conflictes entre els alumnes i el professor, desbordat per les tensions permanents, però també les qüestions que sorgeixen de la diferència de classe i del racisme entre l’alumnat. Tan violenta era la imatge que donava que l’ambaixadora nord-americana a Itàlia, la conservadora Clare Boothe, va intentar boicotejar la projecció del film a la Mostra de Venècia. Disponible a Apple TV+.

‘If...’ (1968), de Lindsay Anderson.

La màxima expressió d’una revolta juvenil en contra de les rígides normes imperants en una escola superior britànica. El director, un dels fundadors del free cinema dispara amb bala –i mai més ben dit, ja que el film acaba amb una revolta armada dels estudiants– contra les institucions repressives de la vella Anglaterra. Malcolm McDowell es va convertir en una tota una icona d’aquesta rebel·lia juvenil juntament amb el seu paper de violent brètol de La naranja mecánica. Disponible de lloguer a Amazon Prime Video.

‘La classe’ (2008), de Laurent Cantet.

Un dels millors films sobre les relacions que s’estableixen en un espai escolar. Es tracta d’un institut d’un barri marginal parisenc. Un jove professor arrenca el curs convençut que pot lidiar amb els problemes dels adolescents. Els debats que té a classe amb noies i nois de 15 anys són estimulants, però s’imposa la diferència cultural i salten pels aires principis com democràcia o ètica. Palma d’Or al festival de Cannes. Disponible a Filmin i Acontra+.

‘Tenemos que hablar de Kevin’ (2011), de Lynne Ramsay.

Una proposta extrema en la qual Tilda Swinton interpreta una escriptora de llibres de viatges que té un fill, el Kevin del títol, als 40 anys. El comportament del petit és difícil, tant com les reaccions de vegades tan violentes de la seva mare. El Kevin creix, arriba a l’edat adolescent i comet una sèrie d’actes certament cruels fins que acaba sent empresonat. La violència dins i fora de la mateixa família acaba en una massacre a l’institut. Disponible a Movistar Plus+ i Filmin.

Notícies relacionades

‘Mommy’ (2014), de Xavier Dolan.

El jove Xavier Dolan, l’enfant terrible del cine canadenc, filma de manera opressiva, en format de dispositiu mòbil, la relació que s’estableix entre un adolescent amb ADHD (trastorn de dèficit d’atenció), que pot arribar a ser molt violent, i la seva mare viuda. L’acció està ubicada en un futur imminent en el qual una llei permet que els pares que no poden controlar els seus fills problemàtics els tanquin en centres especials. La mare no ho fa, però la relació és devastadora. Disponible a Filmin.