Un de cada tres alumnes migrants deixen els estudis després de l’ESO

Amb l’objectiu de deixar de normalitzar aquesta realitat i avançar en polítiques que reverteixin aquestes dades, ahir, Dia Internacional per l’Eliminació de la Discriminació Racial, la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona (UdG) i la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill van organitzar una jornada sobre la importància de la perspectiva antiracista en les polítiques educatives i municipals com a punt de partida d’una col·laboració entre les dues institucions. En unes aules cada vegada més diverses, es fa necessari revisar quins processos d’exclusió i discriminació escolar es produeixen i com es tradueixen en un alt abandonament escolar en determinats col·lectius.

La jornada parteix de l’estudi De l’abandonament a les trajectòries d’expulsió escolar, de l’Institut d’Investigació Educativa del Departament de Psicologia de la UdG, dirigit per Cristina Zhang-Yu, Irene González-Ceballos i Moisés Esteban-Guitart. L’informe comença a partir d’una dada: el 34,2% dels estudiants nascuts fora de la UE no continuen estudiant després de l’ESO, mentre que aquesta taxa baixa a un 10,1% entre els nascuts a la UE.

González-Ceballos, coautora de l’estudi, remarca el fet de deixar de parlar d’«abandonament» per parlar de «trajectòries d’expulsió». «És important destacar que és el sistema el que expulsa els joves, que no és una qüestió individual,» argumenta la investigadora. «La investigació ens avisa, a més, que més enllà de la segregació escolar hi ha una segregació racial i de classe també dins de l’aula, com les aules d’acollida i la separació per nivells», i afegeix que moltes vegades aquestes actituds es produeixen de manera velada. I posa com a exemple l’orientació educativa i la pràctica estesa d’enviar els estudiants amb bagatge migratori a la formació professional de grau mitjà en comptes de batxillerat.

L’estudi recull dades de treballs anteriors que apunten a la relació de les taxes d’abandonament escolar prematur / fracàs escolar (AEP/FE) amb desigualtats estructurals com la segregació escolar, i constaten diferències en funció del país de procedència, ja que els joves d’origen africà (40,1%) i de l’est europeu (29,2%) són els que obtenen una taxa d’AEP més alta, en comparació amb l’alumnat de famílies procedents d’altres països europeus (3,3% de mitjana).

Coincideix en la necessitat de canviar el relat Déguène Eufemia Seck Martín, coordinadora d’Associacions Senegambianes de Catalunya, una altra veu de la jornada. «Integració i terra d’acollida són paraules que ens sonen molt familiars, però el que no escoltem és que els nostres pares, d’origen immigrant, van crear les seves famílies en la diàspora com un acte de generositat. Nosaltres som el llegat que deixen els nostres progenitors en aquesta terra i hem d’explicar la història des d’altres angles», va apuntar.

«No em sento, en cap cas, especialista en antiracisme, però he tingut la sort de poder viure en aquest país, on se’n parla, i això m’ha donat l’oportunitat de qüestionar-me moltes coses. La introducció de la perspectiva antiracista a l’escola no hauria de ser una opció, sinó una obligació», va assenyalar Natàlia Nadal, directora de l’escola La Farga de Salt, que va afegir que la introducció de la perspectiva antiracista en la seva escola està en un moment molt inicial, tot i que «sí que és una declaració d’intencions ferma» i figura «en l’ADN» de La Farga.

Notícies relacionades

¿Qui i per què va matar la veïna de Pelahustán?

L’envelliment fa pujar les morts per pneumònia a màxims històrics

Formació del professorat

«Moltes vegades, quan se’ns interpel·la a l’escola, tendim a posar-nos a la defensiva. ‘No, no, no som racistes’. Prou, sí que ho som, no passa res. Obviem aquest discurs, perquè, si no, no avançarem», continuava Nadal, que va defensar que no és el mateix educar contra el racisme que introduir la perspectiva antiracista. Per anar en aquesta direcció, creu que el primer pas és la formació del professorat.