La diàstasi abdominal afecta el 30% de les dones després del part

Elisa Martín té tres fills, un de 14 anys, un altre de 10 i una nena de 4, i mai li han parlat, a les consultes abans o després del part, de la diàstasi abdominal, l’alteració de la paret abdominal que es produeix quan els músculs rectes de l’abdomen se separen perquè pugui prosperar l’embaràs.

El problema és que, després del part, en dues de cada tres embarassades la separació no es corregeix del tot i en més d’un 30% es produeix una diàstasi patològica que té lloc o bé quan hi ha una gran obertura dels músculs rectes o bé quan provoca símptomes com dolor lumbar, inflor abdominal, problemes digestius o de sòl pelvià. També li passa a un terç de les persones amb obesitat, l’altre gran factor desencadenant.

La disfunció es pot alleujar amb exercicis específics o sessions de fisioteràpia, però el problema és que moltes persones que podrien veure’s afectades, com l’Elisa, no ho saben, perquè la informació que s’ofereix abans i després del part –o en les consultes relacionades amb l’obesitat– sobre aquesta afecció ha anat millorant, però, encara avui, depèn molt de l’hospital o l’especialista que atengui el pacient.

Un altre exemple: la Laura va ser mare fa un parell de mesos i no havia sentit parlar de la diàstasi fins que va anar a un fisioterapeuta especialitzat en sòl pelvià. Consulta que ha pagat de la seva butxaca perquè a la sanitat pública aquest servei no sempre s’ofereix o té llargues esperes. De fet, es tracta de dues disfuncions relacionades: en la teràpia de rehabilitació de la diàstasi també es treballa el sòl pelvià.

"Com a matrona li dono molta importància a la diàstasi i derivo al fisioterapeuta les meves pacients perquè valorin el seu sòl pelvià i la competència abdominal postpart, però hi ha col·legues que no ho fan. Passa el mateix amb els ginecòlegs, n’hi ha alguns que li donen importància i d’altres no, hi ha molta disparitat", explica Nazareth Olivera, autora de Ser mamá, guía de embarazo, parto y posparto con evidencia.

Més dur es mostra el doctor Sergio Salido, especialista en cirurgia abdominal i de l’aparell digestiu i expert en diàstasi, que considera que "la resposta del sistema sanitari" a aquesta disfunció és "dolenta" perquè "la majoria dels sanitaris ni tan sols la tenen en compte".

"En l’embaràs i el part poden passar moltes coses importants, i per això a molts ginecòlegs, llevadores o metges d’atenció primària això els sembla un tema menor i no el tenen entre les seves prioritats. Va passar fa anys amb el sòl pelvià, que ara ja es té més en compte. En un futur, a base de divulgació, formació i pressió social, probablement la resposta del sistema sanitari millorarà", afirma.

Els dèficits se sustenten en el fet que fins fa poc la diàstasi abdominal es considerava només un problema estètic. Fins i tot avui dia els casos més greus de l’afecció i que requereixen cirurgia per corregir-los no estan inclosos a la cartera de serveis del sistema públic, tret de casos que vagin associats a hèrnies o molt extrems, d’obertures dels rectes de més de 10 centímetres, cosa que dificulta moltes tasques quotidianes a les persones afectades. La resta, si volen corregir-ho mitjançant operació, han d’acudir a clíniques privades.

Problema "estètic"

"El sistema públic, a l’hora de la cirurgia, ho considera un problema estètic més que funcional. S’ha arribat a pensar que amb massatges millorava, perquè hi havia un gran desconeixement, igual com passava abans amb les pèrdues d’orina, que s’entenia que era una cosa normal", explica Rafael Vicetto, director de la clínica especialitzada en diàstasi Fisoterapia Vicetto.

També hi influeix, apunta Juan José Espert, cirurgià gastrointestinal de l’Hospital Clínic, que no hi ha "un criteri científic que indiqui, amb exactitud, a partir de quants centímetres d’obertura dels rectes cal operar o una mida estandarditzada a partir de la qual la diàstasi es consideri patològica. Hi ha vegades que amb més de tres centímetres els pacients no tenen cap símptoma i altres amb obertures més petites, sí. No se li ha donat gaire importància fins ara perquè la bibliografia no es posa d’acord".

Notícies relacionades

18 testimonis d’"abusos"

Fiscalia demana 20 anys de presó per a l’infermer dels jesuïtes de Casp

Davant d’això, alguns especialistes com l’entrenadora i creadora del Reto Diástasis Gabriela Grande indica que l’ideal seria que la revisió d’aquesta disfunció formés part de les proves rutinàries que es fan en les consultes de ginecologia i no només durant o després de l’embaràs, perquè també pot aparèixer en la menopausa o amb la vellesa, ja que es diagnostica amb una simple ecografia. I, evidentment, també s’hauria de tenir més en compte en persones amb obesitat, tant en homes com en dones.

Un altre inconvenient és que no hi ha prou informació sobre què es pot fer o no per evitar o mitigar la diàstasi patològica. Prevenir cent per cent és difícil, i més si la dona que dona a llum supera la trentena i té diversos fills. Fins i tot persones esportistes i amb l’abdomen musculós poden patir diàstasi patològica, perquè hi influeix també la genètica i el col·lagen que fa que l’abdomen es recuperi després del part. Però hi ha menys incidència entre persones que abans de l’embaràs tenen un abdomen fort.