Els tutelats migrants troben feina abans

El 84% dels menors migrants acollits en centres tutelats de la Generalitat ja han treballat, enfront del 42% dels seus companys nascuts a Catalunya, gairebé el doble. A més, la meitat dels nanos d’origen migrant han buscat activament una feina, enfront del 32% dels tutelats autòctons. Aquestes són algunes dades que revela el primer estudi fet a Espanya sobre l’evolució de la situació dels menors tutelats a Catalunya, tant els d’origen estranger com els locals, quan ja superen la majoria d’edat i deixen d’estar sota la tutela de l’Administració.

En els últims deu anys, la Generalitat ha tutelat en algun moment més de 17.000 nens o adolescents que han migrat sols fins a Catalunya sense cap adult que se’n pogués fer càrrec. No atendre’ls incompliria els drets humans fonamentals a més de la legislació espanyola i europea.

Però, ¿quins efectes han tingut aquestes polítiques d’acollida? ¿On són aquests nens i què se n’ha fet, d’ells? En vista de la falta de dades del Govern, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) va encarregar fa tres anys un estudi al grup d’investigació d’Infància i Adolescència en Risc Social (IARS) de la Universitat Autònoma de Barcelona. D’aquest estudi en va sorgir el projecte Caleami, que avalua la trajectòria de 200 adolescents tutelats a Catalunya des que fan 18 anys i fins que en tenen 26.

L’estudi apunta al taló de Aquil·les d’aquesta acollida: la formació qualificada. Més del 80% d’aquests migrants s’estan formant, però ho fan en estudis primaris i pocs accedeixen a formacions superiors. Els experts insisteixen que cal potenciar la seva formació. "Si els donem oportunitats d’inserció, no tan sols trobaran feina i contribuiran a pagar les pensions, sinó que també serà més fàcil que s’adaptin a la cultura i les normes socials del país", remarca Josefina Sala, coordinadora de l’estudi.

El treball distingeix l’evolució de dos grups de joves: d’una banda, un centenar de nois nascuts a Catalunya a qui la Generalitat va separar dels seus pares per diferents motius i, de l’altra, un centenar més de menors estrangers que van arribar sols a Catalunya. "Els tutelats migrants estan molt més orientats a treballar: és el seu objectiu. En general, les seves famílies no els han tractat malament. La migració ha sigut pactada. Els seus familiars continuen sent els seus referents i els ajuden a prendre decisions. El seu pensament està molt més estructurat que el dels tutelats autòctons, que pateixen molts més problemes emocionals perquè venen d’un trauma, d’abusos, de violència o de maltractaments i als 18 anys segueixen lluitant amb aquesta part emocional", explica Sala.

La primera onada d’aquest estudi –a l’edat de 18 anys– revela que el 53% dels tutelats migrants busca feina, enfront del 32% dels autòctons. "I les dades que extraiem de la segona onada, amb els 21 anys fets, mostra una gran diferència d’inserció laboral entre migrants i no migrants", avança l’experta en conversa amb EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

"Pla de xoc" de 8,8 milions per impulsar els cursos de català per a adults

Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

Menys consum de drogues

La salut emocional també penalitza els joves locals: el 36% dels tutelats autòctons tenen ansietat, enfront del 27% dels migrants. Aquests últims estan preocupats per la seva família (75%), per no tenir feina (64%) o diners (47%) o per la salut de la seva família (47%). "Els migrants senten el deure d’ajudar la seva família des d’Europa, i això és el que els angoixa", segueix Sala. En canvi, els tutelats catalans pateixen més per les parelles, pels seus pares o pels estudis i recorren més a les drogues. Precisament, segons les dades de l’estudi, els nascuts a Catalunya estan 10 punts per sobre dels migrants pel que fa al consum d’estupefaents.