Fiscalia demana 20 anys de presó per a l’infermer dels jesuïtes de Casp

La fiscal de Barcelona Alexandra García Tabernero, segons l’escrit a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, reclama per a Amado Ardid, ara jubilat, 20 anys de presó per dos delictes d’abusos sexuals (10 per cada un) amb l’agreujant d’especial vulnerabilitat de les víctimes, així com el pagament d’una indemnització a cada una de les denunciants de 35.000 euros per lesions psíquiques i danys morals.

La fiscal assenyala a la Companyia de Jesús i la Fundació Jesuïtes Educació com responsables civils subsidiaris, per la qual cosa, en el supòsit que el processat sigui condemnat i no pugui desemborsar aquesta suma, aquestes entitats se n’hauran de fer càrrec. En l’escrit s’esmenta el documental La Fugida una producció de TV3, Pi Studio (Prensa Ibérica, editora d’EL PERIÓDICO) i la productora Ottokar, en la qual es revelen altres agressions sexuals comeses per religiosos a l’escola Jesuïtes Casp.

Tot i que a judici només hi aniran dos presumptes abusos sexuals, a l’escrit d’acusació hi figuren les denúncies de quatre exalumnes més, tot i que els seus casos no han pogut seguir endavant perquè el delicte ha prescrit. No obstant això, la fiscal demana que se les citi com testimonis per reflectir la manera d’actuar del religiós processat, que, al seu entendre, s’"aprofitava" de les revisions mèdiques i de l’"ascendència i preeminència" sobre les nenes, per la seva condició de germà i infermer, per a presumptament abusar-ne. Ardid ha negat les acusacions davant del jutge.

La fiscal precisa que l’escola Jesuïtes Casp compta des de 1980 amb un protocol de medicina escolar que inclou revisions mèdiques als alumnes. Aquests exàmens són preventius i orientats, segons aquest protocol, a detectar "desviacions de la normalitat".

L’equip sanitari d’aquesta escola estava format per un metge i el processat, que es mantenia a la infermeria a jornada completa, per la qual cosa, més enllà de les revisions que es feien, els alumnes acudien a ell quan es trobaven malament o es lesionaven durant l’esbarjo. Entre els escolars es va popularitzar l’expressió "anar a l’Amado" o la resposta de l’acusat a malalties lleus: "Gel i repòs".

Sense qualificació per exercir

A partir de l’any 2000, remarca la fiscal, el metge de l’escola va deixar de ser present en les revisions que el processat feia a nens i nenes. Algunes exploracions les podia practicar, segons el protocol, l’infermer (pes, talla, tensió arterial), però d’altres, com la revisió genitourinària, únicament podia portar-les a terme el metge.

"El processat no podia realitzar-la sota cap concepte", precisa l’acusació pública, qui, a més, argumenta que aquest examen genitourinari "no tenia sentit" en nenes que cursaven primer o segon d’Educació Primària (com les víctimes), ja que "rares vegades" presenten problemes de salut sexual o genital perceptible entre els 6 o 7 anys. Sí que es recomana, en canvi, en els nens una exploració per comprovar si tenen fimosi.

No obstant, l’"únic" que podia efectuar aquesta exploració genitourinària, recalca la fiscal, era el metge de l’escola i, en el cas de les nenes, havia de ser "merament visual", sense implicar cap tipus de contacte físic amb els genitals de la menor. La presència de flux en les alumnes es valorava, explica l’escrit, només a través de les preguntes que començaven a fer a partir del cinquè curs de Primària, quan ja tenien 10 o 11 anys. És en el context d’aquestes revisions mèdiques i "en diferents ocasions", segons assenyala la fiscal, quan el processat feia passar nenes de 6 o 7 anys a la infermeria, on "els feia quedar-se en roba interior".

Notícies relacionades

"Pla de xoc" de 8,8 milions per impulsar els cursos de català per a adults

Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

Posteriorment, es dirigien a una sala més petita i es quedaven a soles. "Una vegada en l’esmentada estada, a porta tancada i sense la presència de cap altre adult", el religiós demanava a les nenes que s’ajaguessin a la llitera i, en el cas de les denunciants, els realitzava tocaments a la vulva i els arribava a introduir dits a la vagina.

L’acusació pública destaca que el processat "era perfectament coneixedor" que les víctimes eren menors i que amb "la seva acció no perseguia cap altre finalitat que la de la satisfacció d’un propòsit libidinós". El seu escrit afegeix que l’infermer s’"aprofitava de forma conscient" de la curta edat de les nenes, la qual els "impedia en molts casos comprendre si més no la significació i la gravetat del que el processat els feia, per no esmentar les seves escasses possibilitats de defensa i escapatòria".