Un ‘MIR’ per fer madurar els nous mestres catalans

"Acabes la carrera i vas una mica insegura; tranquil·litza molt saber que aquestes inquietuds i pors les pots compartir amb la teva mentora i que podeu buscar solucions a situacions que van sorgint i posar després els consells en pràctica. Quan estàs sola, ningú et pot donar feedback". Amb aquestes paraules resumeix la jove Paula Liébana Núñez la seva experiència el curs passat com a mestra novella el primer any del pla pilot del programa temporal de residència inicial docent en centres educatius (Sensei, una mena de MIR docent).

Diu que està molt agraïda a la seva mentora, Maribel Pascual, docent de l’IE Feixes de Terrassa, on, després d’aprovar les oposicions, aquest curs continua treballant, ara com a funcionària. "Maribel va deixar clar a tothom que ja érem mestres, que no érem allà per fer fotocòpies", agraeix la jove, que el curs passat, en el marc del pla Sensei, va fer classes de castellà a tercer i quart i que va estar de codocent amb la tutora a cinquè, un curs que ara ha assumit com a tutora.

"Tot el que vaig aprendre el curs passat ho estic aplicant en aquest. A cinquè som dues línies, però estem tots junts, així que som quatre tutors; com a tutora tinc només 11 alumnes, de manera que pots oferir una atenció molt més individualitzada", explica Liébana Núñez, que considera que, més enllà del Sensei, la codocència hauria de ser el camí a seguir. "Mentre un docent explica, l’altre observa qui no ha entès alguna cosa i s’hi pot acostar a resoldre dubtes", destaca la jove mestra, que apunta que d’aquesta manera es pot treballar per multinivells, amb tres o quatre per activitat. A ulls de Liébana, el millor de participar en el Sensei és l’acompanyament: "És una gran escola. A la facultat no t’ensenyen, per exemple, a tractar amb les famílies. I pots estar un curs sencer en un mateix centre amb un mentor guia".

El pitjor (també hi ha coses dolentes, com en tot) és "cobrar mitja jornada i treballar moltíssim". De fet, després de les queixes de la primera promoció per la càrrega de treball que implicava tenir totes les formacions del programa a la tarda, després de passar el dia a l’aula, aquest curs ho han canviat i les han inclòs en horari lectiu.

Pascual, docent a l’institut escola en el qual Liébana Núñez va fer el Sensei, ha passat de ser la seva mentora, el curs passat, a la seva companya, aquest. "Al principi els mentors també anàvem una mica perduts, però és una molt bona idea: per als mestres que acaben la carrera, trobar-se sols davant un grup per fer una substitució és molt dur; tant de bo jo hagués tingut aquest suport quan vaig començar", assegura Pascual, que destaca que cada vegada hi ha més dificultats d’aprenentatge a les aules i més problemes de comportament. "Gestionar-ho és complicat".

"Si ja ens costa a les veteranes, imagina’t a les novelles. El Sensei és un suport que ofereix eines per solucionar la gestió de la diversitat, amb les situacions concretes del dia a dia", relata Pascual, ferma defensora de mantenir el programa (obligat a transformar-se quan s’acabin els fons europeus que han sustentat la prova pilot i que aquest curs és el segon i últim any). "Ser mentora és una responsabilitat molt gran, perquè has de fer que aquestes mestres tinguin ganes de continuar treballant. L’aprenentatge mutu és espectacular", continua.

Llàgrimes després d’un dia dur

Notícies relacionades

"Pla de xoc" de 8,8 milions per impulsar els cursos de català per a adults

Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

Una responsabilitat que Pascual exemplifica en el fet d’escoltar una mestra esclafir a plorar després d’un dia dur. "Has de saber tranquil·litzar-la i dir-li que és normal, que al principi ens ha passat a totes i que la docència no és sempre així –afirma la docent del Feixes–. Superar aquestes situacions no t’ho ensenyen a la facultat, t’ho ensenya la pràctica".

Lucila Maldonado va fer el Sensei a l’escola Pau Casals de Sant Joan Despí. Com la Paula, es va apuntar per l’oportunitat d’estar un curs sencer al mateix centre (una situació impensable quan acaben de sortir de la facultat). "Va ser un gran aprenentatge. És una escola que treballa per plans de treball. En llengua i en matemàtiques tenen plans individualitzats: l’alumnat va treballant de forma autònoma, ells trien per on comencen. Hi ha diferents tipologies i ells escullen. Com a docent, aquesta manera de treballar requereix moltes hores de preparació perquè has d’anar creant tu els plans, però vaig aprendre moltíssim", diu Maldonado.