El 90% dels joves extutelats que reben suports estudien o treballen

"Crec que si no hagués decidit començar a estudiar per ser soldador, ara estaria dormint al carrer", se sincera Allidu Adamu, de 23 anys, que va emprendre el duríssim camí per arribar fins a Barcelona des d’Accra, la capital de Ghana. És un dels 5.500 extutelats que la Generalitat continua atenent una vegada complerta la majoria d’edat i fins als 23 anys, 24 en cas que estiguin estudiant. La pràctica majoria perceben una paga de 600 euros mensuals i només el 30% accedeixen a les ajudes d’habitatge, gestionades per la xarxa d’entitats per a l’emancipació juvenil, unides sota la sigla FEPA. Aquesta plataforma ha enquestat més de 3.000 joves d’entre 16 i 23 anys assistits per l’Administració i l’estadística revela que el 90% estudien o treballen. De fet, un 22% compaginen la feina amb els estudis.

Adamu se’n va anar de casa amb 16 anys. "Vaig pensar que si anava a Barcelona a jugar a futbol podria resoldre els problemes de la meva família". Prefereix no parlar del que va viure en la ruta de 5.000 quilòmetres que separa casa seva de la costa de Líbia, travessant Togo, Burkina, Mali i el Níger. "Jo només era un nen. Traficaven amb nosaltres", recorda. A Líbia es va tirar al mar en una pastera i va ser rescatat a Lampedusa (Itàlia). Va viure un any en centres de menors d’Itàlia. Als 17 anys va deixar el sistema de protecció italià i va arribar a Barcelona en bus.

Sentir-se afortunat

Ja a la capital catalana, va dormir al carrer fins que es va presentar en una comissaria. Va passar les proves mèdiques de determinació de l’edat i el Govern el va acollir en el sistema de protecció, en un centre d’Arenys de Mar (Maresme). Diu sentir-se afortunat perquè als 18 anys el Govern no el va deixar al carrer. "Em van dir que si volia estudiar m’acollien en un pis de grans". I així va ser, fins avui. Ha cursat un Programa de Formació i Inserció (PFI) de soldadura i ha avançat per l’FP amb un grau mitjà i un grau superior de la mateixa especialitat.

El 46,9% dels joves migrants acollits en programes com aquest estan estudiant. La majoria han fet PFI o formació bàsica (26,1%), formació no reglada amb certificat professional (20,3%), un cicle formatiu de grau mitjà (19,2%) o formació bàsica a l’escola d’adults (18,7%). Només el 6% han aconseguit arribar al cicle superior, com Adamu, i tan sols el 4% s’han tret l’ESO. Menys del 2% han arribat a la universitat o han fet el batxillerat. I és que la formació és el gran taló d’Aquil·les de l’acollida dels nens migrants. "Els nois volen posar-se a treballar de seguida, però és important estudiar primer", avisa el jove.

Notícies relacionades

Catalunya és la segona comunitat amb més baixes laborals: Pané proposa revisar si hi ha alguna "disfunció" al sistema

Pintades al cotxe de l’avi que va admetre haver abusat de la neta durant anys a Pals: "Violador"

Ell va estar compaginant estudis i feina durant dos anys, el van contractar a l’acabar les pràctiques del curs de grau mitjà. "Va ser una època molt dura, però almenys em va servir per tornar tots els deutes del camí i vaig poder ajudar la meva família", explica.

Com ell, un 22,10% de joves migrants extutelats compaginen feina i estudis. "És important aguantar un temps i centrar-se a estudiar per aconseguir una bona feina, si no és impossible llogar un pis", resumeix Adamu. L’enquesta de FEPA també reflecteix que el 46% d’aquests joves estan treballant. És gairebé el doble, si ho comparem amb la xifra del 2020 (27%), quan el Govern no facilitava permisos de treball als joves migrants extutelats.