La figura del coordinador de benestar no arrenca

El paper del coordinador és vital per millorar l’ambient a l’aula (fonamental per a l’aprenentatge) i promoure la cultura del bon tracte en la comunitat educativa. La seva tasca és la de prevenir, detectar i intervenir en situacions de risc, inclòs el bullying. No obstant, els centres no tenen un perfil professional estandarditzat. Són els mateixos equips directius o els membres del departament d’orientació els que exerceixen aquesta funció, que moltes altres vegades queda a càrrec de la professora de matemàtiques o d’educació física. Així ho exposa l’informe Millorant la protecció i el benestar de les escoles, de la fundació SM i Educo, que destaca la bretxa que existeix entre els coneixements acadèmics dels docents i el que s’espera d’ells com a coordinadors de benestar.

Segons l’Unicef, el 21% dels adolescents manifesten algun problema de salut mental. A més, segons una ambiciosa recerca de la Universitat Complutense i la fundació Colacao, el 6,2% dels estudiants dels cursos compresos entre 4t de primària i 4t d’ESO confessen que pateixen assetjament escolar i el 2% reconeixen que són agressors. Malgrat aquesta realitat a les aules, la majoria de normes autonòmiques no són gens concretes respecte al perfil més adequat per al coordinador de benestar. De fet, la mateixa llei Rhodes permet als centres nomenar aquesta figura amb la seva plantilla.

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

La formació que estan rebent aquests professionals de la docència per exercir la nova funció és generalista, molt teòrica i gens pràctica, segons l’informe d’Educo i SM, elaborat amb testimonis de docents. La recerca confirma que, malgrat ser una figura creada per una llei, hi ha un "escàs coneixement" de la seva existència entre el professorat i l’alumnat. "No s’han fet prou esforços en la difusió de l’existència d’aquesta entitat i la seva transcendència per a la comunitat educativa", critiquen els autors de l’informe. En l’entorn familiar, el coneixement d’aquesta figura és "pràcticament nul".

La falta de disposició horària és un altre problema que afecta l’escassa aplicació de la nova figura, que atén l’alumnat de manera diferent segons la complexitat del centre. L’assumpció d’aquesta important funció implica un sacrifici individual que afecta el temps personal dels docents encarregats.