Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

El projecte neix d’una preocupació social: el fàcil accés dels menors al porno ‘online’, sovint, molt violent i denigrant amb les dones. Segons l’últim estudi del Centre Reina Sofia de Fad Joventud, l’edat mitjana del primer contacte amb aquestes imatges són els 13 anys. El Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública va presentar, el juliol del 2024, l’aplicació per a mòbils ‘Cartera digital beta’, el sistema de verificació de l’edat per limitar l’accés de menors a aquest tipus de continguts. Es tracta d’un mandat no només de la futura llei de protecció digital als menors, sinó també de l’actual normativa audiovisual, que ja demana a les webs de continguts per a adults que els usuaris acreditin la majoria d’edat. Actualment, això es fa, simplement, prement el botó de «sí, soc major edat».

El debat sobre la restricció a la pornografia dels menors no només s’està donant a Espanya, sinó també a tota la UE, que el 2027 convertirà en obligatori els sistemes per comprovar l’edat. No obstant, malgrat que va ser anunciat a so de bombo i platerets, ara mateix no hi ha cap novetat sobre la ‘Cartera digital beta’ ni data per al seu llançament definitiu.

El text aprovat aquest matí al Consell de Ministres inclou un nou delicte: facilitar i posar a disposició dels menors continguts pornogràfics. El text modifica no només el Codi Penal, sinó també la llei del poder judicial i la de jurisdicció contenciosa administrativa perquè els jutges estiguin capacitats per interrompre el servei digital a les plataformes que ofereixin continguts inadequats (és a dir, pornogràfics) a nens i nenes. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha assegurat que l’acció judicial es podrà dur a terme tot i que la plataforma estigui ubicada fora de les nostres fronteres, ja que la futura normativa –per a la qual el Govern ha consultat amb la UE– aspira a tenir rèplica en altres països europeus.

Tots els fabricants de tecnologia, des de mòbils fins tauletes, ordinadors i televisions intel·ligents, estaran obligats a incloure en els dispositius un sistema de control parental, que serà gratuït per als usuaris. Presumptament, serà tan senzill com activar el control parental una vegada es compra i configura per primera vegada un mòbil –o qualsevol altre aparell– que sigui utilitzat per un menor. Les famílies entreguen el primer telèfon amb accés a internet als 11 anys, segons un estudi de l’Unicef. Ara mateix són les mares i els pares i no els fabricants els que han d’instal·lar-lo, un pas que sol ser bastant feixuc i no sempre gratuït. Segons el text aprovat pel Consell de Ministres aquest matí, «tots els dispositius inclouran un etiquetatge comprensible que expliqui els perills i els riscos potencials d’un ús inadequat i els seus efectes per al desenvolupament físic, mental i moral» de la infància. Si un fabricant no inclou control parental (o no és efectiu) serà sancionat, segons ha matisat Bolaños.

Quan la norma s’aprovi, l’edat per consentir el tractament de dades de caràcter personal –un pas necessari, per exemple, per registrar-se en una xarxa social– passarà de 14 a 16 anys. És a dir, si un nano menor de 16 anys vol tenir perfil a les xarxes, haurà de demanar consentiment previ a la seva mare, pare o tutor. La norma també vetarà que els menors d’edat utilitzin les conegudes com a ‘caixes botí’ (‘loot boxes’), un mecanisme molt freqüent en videojocs per acumular recompenses virtuals.

Les ‘caixes botí’ són mecanismes amb una naturalesa i disseny que suposen, en moltes ocasions, el primer contacte per part de menors d’edat amb jocs d’atzar a canvi de diners, una cosa que pot suposar una «normalització» d’aquest tipus de productes. És un problema que, segons la Direcció General d’Ordenació del Joc, es dona cada vegada en edats més primerenques. Gairebé un 24% de menors d’entre 15 i 17 anys van adquirir ‘caixes botí’ l’últim any. Aquestes ‘caixes’ apareixen com un recurs aleatori que les empreses de videojocs utilitzen per oferir un accés exclusiu a certs continguts a canvi d’un pagament. Per exemple, permeten desbloquejar nous personatges, ampliar el repertori o adquirir cartes virtuals. El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha posat èmfasi en els efectes lesius d’aquestes pràctiques, que funcionen amb la lògica de les màquines escurabutxaques i poden provocar addicció.

La nova llei també mirarà de combatre l’assetjament escolar ‘online’ amb la creació d’una figura jurídica nova: l’ordre d’allunyament virtual. El tipus penal permetrà que els tribunals ordenin, una vegada hi hagi sentència condemnatòria, que l’agressor del menor (ja sigui un familiar maltractador o un company assetjador de classe) no pugui dirigir-se a ell ni a les xarxes socials ni a cap plataforma web. La futura legislació també inclourà altres delictes de nova creació. Un seran els ‘deep fake’ o les ultrafalsificacions. És a dir, les falsificacions d’imatges o veus, manipulades de manera extremadament realista amb intel·ligència artificial (IA), com va passar el 2023 amb unes fotos manipulades de nenes despullades en un xat de nois d’entre 12 i 14 anys a Almendralejo (Badajoz).

En els delictes contra la llibertat sexual, també serà agreujant el ‘grooming’, la falsificació de l’edat i la identitat per part d’un adult per entrar en contacte virtual amb un menor d’edat de cara a, posteriorment, mantenir un acostament físic, fins i tot sexual.

La llei no serà una cosa aïllada, sinó que formarà part de tota una estratègia en la qual s’inclouran mesures d’alfabetització digital perquè els nens i les nenes tinguin eines per poder navegar sense riscos a internet i, entre altres coses, sàpiguen distingir què és una informació falsa o un perill ‘online’. No hi haurà una assignatura concreta, però l’alfabetització digital serà un ensenyament transversal a les escoles i l’objectiu serà brindar als menors autonomia per funcionar bé en l’àmbit digital. El text aprovat aquest matí pel Consell de Ministres insta tots els centres d’infantil, primària i secundària (tant obligatòria com postobligatòria) a regular l’ús de dispositius (els mòbils ja ho estan, així que ara arriba el torn d’ordinadors i tauletes) d’acord amb les normatives autonòmiques «que ja existeixen o que hauran d’existir», en paraules del ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha afegit que també s’organitzaran escoles de mares i pares per fomentar l’ús responsable de la tecnologia.

Els professionals de l’atenció primària, a l’hora de les revisions mèdiques rutinàries (anomenades del nen sa), hauran d’incloure preguntes per deduir si el menor té un «ús problemàtic o addictiu» amb alguna aplicació o dispositiu. Això és una cosa que ja es fa en molts centres de salut, on el personal de pediatria pregunta als nens i nenes quantes hores estan davant d’alguna pantalla. La llei dicta que es faci en la totalitat de centres i amb algunes preguntes concretes. Atès que les addiccions són «cada vegada més freqüents», el Govern espanyol va anunciar la creació de centres especialitzats per afrontar i tractar aquestes patologies.