Brussel·les aconsella proveir-se de queviures per a una emergència

Sabotatges, ciberatacs, pandèmies, desastres naturals i fins a un possible conflicte bèl·lic són les amenaces que identifica Brussel·les, segons el document que va avançar El País. "Hem de preparar-nos per a incidents i crisis intersectorials a gran escala, inclosa la possibilitat d’agressió armada, que afectin un o més estats membres", diu el text. És en aquest context en el qual la Comissió demana no només als governs, sinó també a la població, estar preparats.

La pandèmia de covid-19 el 2020, la invasió russa d’Ucraïna el 2022 i les múltiples catàstrofes naturals, des d’inundacions fins a incendis forestals, i ara la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, han posat la seguretat europea en perill. En un context global en el qual els reptes són cada vegada més grans i on les aliances tradicionals trontollen, la Unió Europea busca reforçar-se.

En les últimes dues setmanes, la Comissió ha presentat un pla de rearmament per a Europa que passa per invertir 800.000 milions d’euros en defensa en els pròxims quatre anys. També una estratègia per reforçar la seguretat del continent a llarg termini, fomentat el desenvolupament de la indústria per reduir dependències, i millorant la coordinació entre els diferents exèrcits europeus.

Però els reptes per a la seguretat del continent van molt més enllà d’un possible atac rus, que Brussel·les considera plausible d’aquí al 2030. Els reptes per a la seguretat europea són també els efectes del canvi climàtic, les amenaces híbrides o una possible pandèmia. Aquesta estratègia de preparació forma part de fet d’un conjunt de propostes que han anat agafant forma en els últims mesos, com ara el pla europeu d’adaptació al clima, la llei de medicaments crítics, el pacte industrial net i la llei de matèries primeres crítiques.

El març de l’any passat, Finlàndia va demanar a la Comissió que desenvolupés una estratègia de preparació per a la UE. "La preparació davant les crisis és una de les pedres angulars de la seguretat", va al·legar el Govern finlandès en un comunicat. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va respondre encarregant precisament a l’expresident de Finlàndia Sauli Niinistö l’equivalent de seguretat a l’informe sobre competitivitat que havia sol·licitat abans a l’ex primer ministre italià Mario Draghi.

Al seu informe, Niinistö va advertir que la UE no tenia les estructures polítiques ni institucionals necessàries per donar una resposta conjunta a una crisi d’envergadura. Brussel·les vol solucionar-ho. La Comissió proposarà avui crear un comitè de crisi en el qual estiguin representats els 27 països de la UE, a més del mateix executiu comunitari, i la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas.

Un món diferent

Notícies relacionades

Magistrades i lletrades qüestionen la sentència

El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022

Al fer balanç dels seus primers 100 dies de mandat, Von der Leyen ja va anunciar la seva intenció de fer reunions amb els seus comissaris centrades exclusivament a monitoritzar possibles amenaces per prevenir-les. El comitè de crisi tindria aquestes funcions, a més de donar resposta a les crisis i fer-ne un seguiment, fent ús dels recursos comunitaris.

En el seu informe presentat a l’octubre, Niinistö va advertir que la UE s’havia construït sense tenir en compte les seves pròpies necessitats de seguretat i estava preparada per a un món que ja no existeix. "És urgent millorar la preparació davant de tota mena de riscos i la nostra capacitat per afrontar crisis i catàstrofes greus de manera estratègica", va advertir el finlandès.