La Moreneta sortirà de la basílica per primer cop aquest segle per la diada de Montserrat
Fa 28 anys que la imatge no deixa el cambril, i al llarg del segle passat es va donar en dues ocasions

La Moreneta /
La Moreneta tornarà a sortir de la basílica 28 anys després de l'última vegada que es va donar aquesta circumstància. De fet, serà el primer cop que té lloc aquest esdeveniment en aquest segle XXI. Això passarà el diumenge 27 d'abril, diada de Montserrat, i en el marc d'un any tan especial com és el del mil·lenari del santuari. La imatge anirà fins a la plaça de Santa Maria, davant de la basílica, que és l'espai on enguany, i de manera extraordinària, tindrà lloc la missa de la solemnitat de la Mare de Déu.
Una celebració eucarística a l’exterior, fet que es reserva per a ocasions molt especials, perquè aquesta se la considera i «d’aquesta manera volem que pugui ser participada pel màxim de gent possible», segons destacava Bernat Juliol, majordom de la comunitat i comissari del mil·lenari, durant la roda de premsa, aquest dimecres, sobre els actes de la diada de la Mare de Déu de Montserrat. Una presentació que ha tingut lloc en un espai ben especial i poc habitual per a la trobada amb periodistes. La capella de darrere del cambril de la Moreneta.
Una imatge que, com es deia, sortirà d’aquest espai habitual el pròxim diumenge 27 d’abril, en el que serà el fet més destacat i innovador d’aquesta diada ‘mil·lenària’. Les dues últimes vegades daten del 1947, amb motiu de la seva entronització, i del 1997, quan es van celebrar els cinquanta anys d’aquest fet.
La Imatge de la Mare de Déu de Montserrat serà portada en un baiard del 1916 que està sent restaurat especialment per a l’ocasió. A més, un cop a la plaça, la Mare de Déu estarà protegida amb el tàlem que ja es va utilitzar el 1947.
Per portar-la fins a la plaça, la Moreneta serà retirada del seu tron pel rector del santuari, Joan M. Mayol, qui l’entregarà a l’abat de Montserrat, Manel Gasch. Aquest serà l’encarregat de baixar-la fins a l’entrada del cambril, on l’esperaran el prior i el sotsprior de l’abadia, Jordi Puigdevall i Bernat Juliol, respectivament. Ells dos seran els encarregats de portar-la fins a l’altar major de la basílica de Santa Maria, baixant per l’escala del portal Angèlic, on hi haurà el turiferari, diaques i tots els membres de la comunitat. En aquest moment, la imatge de la Mare de Déu es posarà al baiard restaurat.
En el primer tram de la processó, sortint de la basílica i creuant l’atri, la Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat serà l’encarregada de portar la imatge. En el segon tram, abans de sortir de l’atri, seran els monjos de la comunitat benedictina de Montserrat els qui la portaran.
En aquesta missa hi participaran totes les corals vinculades a l’entorn montserratí amb l’Escolania de Montserrat, la Schola Cantorum i la Capella de Música de Montserrat. Un dels elements destacats serà la decoració d’una catifa floral confeccionada per la Federació Catalana de Catifaires, que ornamentarà part de la plaça de Santa Maria.
Per a aquesta celebració s’espera que s’arribin a congregar les xifres de les grans diades, que s’estimen en unes 15.000 (al llarg de tot el dia), i Juliol assegurava que Montserrat ho tindrà tot preparat per poder acollir el màxim de visitants. Per a la missa exterior s’habilitaran 2.000 cadires, tot i que podràs ser seguida per molta més gent, i es recomana fer reserva prèvia per internet, tot i que no fer-ho no impedirà accedir a Montserrat. «Volem que sigui una festa multitudinària i tenim tota la logística perquè tothom que vulgui participar en la celebració ho pugui fer», deia el majordom de l’abadia, que hi afegia que «des de la comunitat benedictina es vol traslladar un missatge de comunitat: convidem a tothom a sentir-se aquesta solemnitat com a seva i que qui tingui ganes de celebrar-ho s’acosti fins a Montserrat. És una festa de gran espiritualitat que, si ja és una data assenyalada cada any, aquest serà un dels grans moments del Mil·lenari». També destacava que aquesta celebració vol conjugar tres elements principals: «Espiritualitat, cultura i participació».
Un cop finalitzada la missa, la jornada de diumenge continuarà amb una nova ballada popular de sardanes on tothom estarà convidat a participar-hi al so de la Cobla Triomfal Igualada.
Per acabar la jornada principal, a les 5 de la tarda la plaça de Santa Maria, arribarà la segona part del concert ‘Un Mil·lenari de pel·lícula’, a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès, que ampliarà el repertori ofert el dia anterior per tal que tots els assistents als actes de diumenge també puguin gaudir d’aquest espectacle.
Actes de dissabte
Precisament, el dia previ, dissabte 26 d’abril, hi haurà aquesta primera part del concert, també a les 5 a la mateixa plaça, amb aquest repàs de la música de les bandes sonores més destacades de la història del cinema.
Seguidament, a 3/4 de 7, serà el moment de les primeres Vespres amb el cant de la Salve Montserratina. A les 9 serà el torn de la Vetlla de Santa Maria, que anirà acompanyada amb cants i pregàries del Llibre Vermell de Montserrat, un còdex que data de l'any 1399 i que destaca pel seu cançoner montserratí. Aquest còdex està catalogat com a número u de la biblioteca del monestir i és l'element més representatiu de la música montserratina, que ofereix, entre altres elements, un testimoni dels pelegrinatges medievals al santuari, acompanyat dels cants i danses de l’època.
Finalment, a les 10 de la nit se celebrarà la missa de la vetlla de la Mare de Déu de Montserrat. En el marc de la pregària es durà a terme l’ofrena de les llànties votives i la recepció simbòlica de l’oli de les llànties per part de l’abat, Manel Gasch.
Torna l’espectacle de drons
Un cop finalitzada la missa, tots els assistents podran gaudir de l’espectacle de drons ‘1.000’, que ja es va poder veure en els actes d’inauguració del Mil·lenari el passat 7 de setembre, a càrrec de Flock Drone Alert. La nit acabarà amb una ballada de sardanes al ritme de la Cobla Ciutat de Granollers.
Música per al preludi i la clausura
Notícies relacionadesEls actes de Solemnitat de la Mare de Déu estaran precedits pel concert de Rams del dissabte 12 d'abril, que es correspondrà amb el 5è del Festival de Música del Mil·lenari. Ho farà amb l’execució de la Missa Alma Redemptoris Mater del P. Anselm Viola, a càrrec del prestigiós organista Juan de la Rubia, acompanyat de l’Orquestra del Barroc i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, amb veus de la Schola Cantorum i la Capella de Música de Montserrat.
Es clourà aquesta solemnitat musical el dia 1 de maig, amb el 6è concert del Festival de Música del Mil·lenari, en què el Parsifal de Richard Wagner visitarà la basílica i la muntanya que el van inspirar. Aquesta connexió ofereix una oportunitat per explorar la rellevància històrica, cultural i espiritual de Montserrat dins del context tant de la música com de la llegenda del Parsifal. El concert serà possible fruit d’una col·laboració entre l’Abadia de Montserrat, la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) i la Fundació Salvat. Per materialitzar-lo es comptarà amb els cantants Nikolai Schukoff, Albert Dohmen i José Antonio López, amb la participació de l’Escolania de Montserrat, la Schola Cantorum i la JONC, sota la direcció del mestre Josep Pons.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La presa espanyola més jove a l’estranger La jove de l’Hospitalet presa set anys a Oman torna a casa
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- Catalunya ultima un pla per fitxar científics dels EUA
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- A Sant Adrià de Besòs De fabricar energia a fabricar cultura
- El final de la ronda catalana Un Roglic colossal venç Ayuso i s’emporta la Volta
- Conclave a Sevilla Feijóo descarta la «drecera» de la moció de censura amb Junts i aclama el PP contra la «república bananera» de Sánchez
- Fenomen controvertit La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- Arribada a Espanya Fátima Ofkir, amnistiada després de passar 7 anys en una presó d’Oman: «Ja soc a casa, quan estigui estabilitzada podré parlar»
- Sector primari Nealia, la tecnològica de Vall Companys que dissenya les granges del futur