L’orina humana permetria produir fertilitzants sostenibles, segons un estudi de la UAB

La reutilització de l’orina humana podria convertir-se en una font clau per a la producció de fertilitzants sostenibles en l’agricultura urbana, amb importants beneficis per al medi ambient. Així ho conclou un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que analitza l’impacte ambiental de la recuperació de nitrogen a partir de les aigües residuals dels edificis. Aquest innovador enfocament no només promouria l’agricultura sostenible, sinó que també contribuiria a la reducció de les emissions de CO² i a l’estalvi d’aigua.

En un context global de creixent demanda de fertilitzants, la necessitat de reduir la dependència de fonts no renovables és cada vegada més urgent. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la demanda mundial de nitrogen per fertilitzants creix un 1% anual, cosa que equival a un augment de 1.074 milions de tones cada any. Aquesta producció depèn en gran manera de fonts d’energia no renovables com el gas natural, el petroli i el carbó, cosa que genera un alt consum energètic i emissions de CO².

L’estudi, liderat pel grup Sostenipra de l’ICTA-UAB en col·laboració amb el grup GENOCOV del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, presenta la recuperació de nutrients de l’orina humana com una solució innovadora per transformar l’agricultura urbana. Publicat a la revista científica ‘Resources, Conservation and Recycling’, l’article destaca que l’orina humana, o «aigua groga», és una font rica en nitrogen, essencial per a la producció agrícola. En aprofitar aquest recurs local, es redueix la dependència de consums externs, cosa que afavoreix la sostenibilitat del procés agrícola i contribueix a un cicle més responsable amb el medi ambient.

El nitrogen recuperat a partir de l’orina humana no només serveix com a fertilitzant, sinó que també té el potencial de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i la contaminació de cossos d’aigua, com rius i aqüífers. Els investigadors de l’ICTA-UAB han provat aquesta solució al seu propi edifici bioclimàtic, on han instal·lat una planta pilot per a la recuperació de nitrogen i un hivernacle al terrat on es conreen tomàquets hidropònics. En aquest sistema, l’orina és emmagatzemada en una planta subterrània i dirigida a un reactor especialitzat, on microorganismes transformen la urea en nitrat, una forma de nitrogen més fàcilment absorbible per les plantes.

Notícies relacionades

Els embassaments de Catalunya ja superen el 60% que permet declarar oficialment la fi de la sequera

Fátima Ofkir, amnistiada després de passar 7 anys en una presó d’Oman: «Ja soc a casa, quan estigui estabilitzada podré parlar»

Amb aquest procés, un metre cúbic d’orina tractada produeix 7,5 quilos de nitrogen, cosa que permetria cultivar fins a 2,4 tones de tomàquets a l’aire lliure. Tot i que l’estudi encara està en fase experimental, els resultats suggereixen que la viabilitat ambiental i econòmica d’aquest procés augmentaria si es portés a terme a major escala, connectant tots els orinals de l’edifici al reactor recuperador de nitrogen.

Actualment, els investigadors estan ampliant els seus experiments, com l’anàlisi dels compostos farmacològics presents a l’orina i la seva possible aparició en els cultius. En cas de confirmar-se la seva efectivitat a gran escala, aquest sistema podria marcar un avenç significatiu en la sostenibilitat de l’agricultura urbana.