Abominable revictimització

Client-proveïdor-mercaderia-transacció-guanys.

Tot i que no ho sembli, parlem de persones que no han deixat de ser-ho per travessar una situació de vulnerabilitat. Parlem de mares, fills, germans. De qualsevol de nosaltres, si la vida vol donar-nos un revés a dues mans.

Però aquest exercici d’empatia incomoda. Millor defugir-ho. És preferible veure les seves històries, les que siguin, com a alienes, llunyanes i improbables. Com si les persones en situació de vulnerabilitat ho haguessin sigut sempre, com si abans del maltractament, de la malaltia mental, de l’addicció, de la pobresa, de la mala sort encadenada, no haguessin tingut somnis, projectes ni vida. Se’ls va enfonsar tot. Com se’ns pot enfonsar a qualsevol de nosaltres.

Les persones en situació de vulnerabilitat requereixen una resposta urgent per part de l’administració, però aquesta ha de comportar una solució digna. La urgència i la transitorietat de l’ajuda mai poden anar de la mà de la indignitat, la vexació o la revictimització.

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

Dormir en un llit amb xinxes és indigne per molt provisional que sigui. Malviure envoltat d’escarabats, rates o brutícia ho és també. I es troba a anys llum de ser la solució que s’espera d’una administració pública.

L’Ajuntament ha d’aturar de forma contundent el problema. No pot contribuir a aquesta revictimització abominable que ve a repetir, pesada, que millor això que res. Massa coses han perdut ja com perquè l’administració pública permeti que empreses indignes facin negoci a costa de la vulnerabilitat de persones dignes.