Barcelona expedienta onze pensions per a famílies sense llar

És per això que el consistori ha portat a terme els últims mesos 52 inspeccions per revisar els que rebien més crítiques. Són el 21% dels espais utilitzats en total. I l’examen ja ha tingut conseqüències: l’Ajuntament ha deixat de col·laborar amb quatre dels allotjaments, ha obert set expedients lleus i en sis casos més està pendent que es corrobori si es compleixen les llicències. La prospecció segueix: al llarg del primer semestre del 2025 es preveuen 98 visites més. Així mateix, el govern municipal està estudiant un nou model per oferir millors condicions als usuaris per una menor despesa pública.

El contracte de gestió d’allotjament temporal i manutenció de persones i famílies en pensions, hostals i pisos temporals de Barcelona dicta que el consistori paga entre 40 i 50 euros per dia per cada persona atesa en aquest servei. Són més de 3.000 usuaris, de manera que el 2024 es va estimar una despesa de 38 milions d’euros. El concurs públic el va guanyar el 2023 l’empresa BCD Travel, una filial del grup Barceló que es dedica a buscar els allotjaments per als afectats de la manera més ràpida possible a la ciutat i la seva àrea metropolitana. El 8% dels diners, tres milions d’euros aproximadament, corresponen als costos de gestió. Fa dos anys l’Ajuntament va voler canviar el contracte de licitació a l’afegir més mesures de control sobre els allotjaments: ningú es va presentar, el concurs va quedar desert. Quan es va realitzar el nou contracte, avui vigent, aquestes mesures van desaparèixer del plec de condicions.

Queixes per les instal·lacions

BCD Travel, que no ha volgut fer declaracions a aquest diari, factura a diferents operadors les places per a les persones vulnerables a petició dels serveis socials municipals. Es tracta de 247 allotjaments: 160 apartaments, 27 pensions, cinc hostals, 17 centres amb treballadors socials, set albergs i 31 pisos d’autonomia. Hi ha cinc empreses que gestionen el 78% d’aquestes places. El 86% d’establiments són a la capital; el 4% a l’Hospitalet i a Santa Coloma, el 2% a Badalona, i també n’hi ha a Cerdanyola, Sabadell i el Prat de Llobregat.

El consistori explica que el 2,3% dels usuaris es queixen sobre l’estat dels allotjaments. Representen unes 70 queixes al llarg de l’any, tot i que són conscients que no tots els afectats fan el pas perquè tenen por de quedar-se al carrer i assumeixen també que hi ha qui es queixa de manera injustificada. La meitat d’aquestes demandes són per les instal·lacions, el 19% per plagues, el 15% tenen a veure amb problemes d’alimentació i el 10%, amb crisis de convivència.

També el Síndic de Greuges de Barcelona ha rebut una trentena de queixes en els últims anys. Per exemple, una dona víctima de violència de gènere amb un nadó que dormia en un llit amb xinxes, o una senyora de 62 anys amb discapacitat a qui li van assignar plaça en un hostal durant dos mesos i que va haver d’anar tres vegades al metge per afeccions a la pell causades pels xinxes en una habitació que ningú netejava.

Al seu torn, una dona amb discapacitat es va queixar que la van allotjar en un alberg amb un sol bany compartit, que l’habitació era un antic traster amb un armari al balcó i que convivia amb formigues, escarabats i brutícia. Assegurava que ni les neveres ni la rentadora funcionaven bé, de manera que el menjar no es conservava i no podia rentar la roba. Una altra família va demanar al Síndic poder accedir a una cuina després de passar més de tres anys alimentant-se a base de menjar precuinat en una pensió, i un home de 72 anys amb problemes de salut es va queixar que s’hagués d’allotjar en una quarta planta d’un pis de Sabadell malgrat haver d’anar constantment a Barcelona al metge.

Una part de la realitat

Els expedients del Síndic mostren que en la majoria dels casos els serveis socials municipals ja han demanat a BCTravel un canvi de plaça o bé un recurs alternatiu en la taula d’emergència municipal, però la falta d’allotjament i les llargues llistes d’espera per poder aconseguir una vivenda social obliguen moltes persones a esperar molt temps.

"Cal tenir en compte que moltes d’aquestes persones no senten que tenen dret a queixar-se o tenen por: només veiem una part de la realitat a causa de la seva elevada vulnerabilitat i la por de perdre l’única alternativa de vivenda que tenen", insisteix el Síndic, David Bondia. "No s’està prestant una atenció adequada en alguns d’aquests allotjaments, i em temo que hi pot haver qui estigui traient rèdit econòmic de la situació extrema que viuen tantes famílies a l’estalviar en costos higiènics o de personal", opina Bondia. En el seu informe del 2023, va situar aquests allotjaments d’emergència com el primer greuge.

L’últim any l’Ajuntament ha realitzat 52 inspeccions. Arran d’això, ha demanat a BCDTravel que deixi d’enviar usuaris a una pensió al barri Gòtic, a una residència a Sant Gervasi i a un centre d’acollida d’una altra de les empreses que gestiona més allotjaments temporals d’urgència, a més de la Casa d’Acollida Collblanc, un centre propietat del Grup Sociohabitatge.

No es descarta lucre indegut

També hi ha set centres als quals han obert un expedient per sancions lleus, i sis més estan pendents de rebre una altra visita amb els responsables de les llicències municipals, tot i que el consistori no detalla quins són. Fonts municipals insisteixen que no dubtaran a seguir prenent aquestes mesures. No descarten lucre indegut, però defensen que, tot i que una empresa que tingui un centre en mal estat, no té per què tenir-los tots.

Sociohabitage, l’únic nom que ha transcendit, és propietat de dues immobiliàries: TITO 2006 S.L. i DASKI BCN 2001 SL. Gestiona el 25% del total d’allotjaments temporals d’urgència que hi ha a Barcelona. L’Ajuntament va inspeccionar aquest centre arran d’una denúncia feta pel sindicat CGT. "Quan es va fer la inspecció de l’Ajuntament ens van dir que estava tot correcte, però van decidir deixar de col·laborar amb nosaltres perquè el cas es va fer viral. L’únic problema era que durant uns dies l’aire condicionat no va funcionar", defensa Daniel Villergas, director de Sociohabitatge.

"Atenem col·lectius molt vulnerables: hi ha persones sense llar que porten xinxes i per això hi ha matalassos que poden tenir-les. Hi ha gent que ha defecat a les instal·lacions o que cuina on no toca. Quan els serveis socials els demanen que deixin la plaça, un 40% s’hi neguen i hem d’expulsar-los nosaltres a canvi de diners", afegeix. Alguns empleats, que prefereixen mantenir-se en l’anonimat, denuncien que hi ha més centres amb característiques similars i que les inspeccions municipals es fan amb previ avís als gestors, tot i que Ajuntament i empresa ho neguen. "Hem tingut més inspeccions i algun requeriment de qualitat, per exemple una porta que no tanca bé, però aquest febrer ens hem gastat més de 45.000 euros en manteniment", respon Villergas, que mostra diverses factures a aquest diari.

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

Aquest model, que garanteix que les persones no es quedin al carrer, tampoc agrada a una part dels treballadors dels serveis socials, que són els que deriven les famílies, ni als moviments pel dret de la vivenda. Ja fa anys que denuncien l’estat d’alguns allotjaments, en què les que les estades provisionals poden arribar a durar més d’un any per la dificultat de trobar lloc definitiu.

El Síndic ha encarregat un informe per avaluar i proposar un model alternatiu al de les pensions. També està treballant en un nou model d’allotjament temporal d’urgència, juntament amb el Consell de l’Habitatge i de Benestar Social. La idea és apostar per centres propis i deixar d’externalitzar el servei. "Creiem que ens estalviaríem molts diners fent el mateix si ho gestionem nosaltres en lloc que ho facin empreses externes", afegeixen aquestes fonts.