Dormint amb escarabats

"Els escarabats ens despertaven a la nit travessant-nos la cara, vam estar nou mesos sense llum al bany, trèiem les rates d’una en una... Allò era un infern que ha afectat l’autoestima de la meva filla", explica la V. Prefereix no dir el nom ni cognom per por que això li suposi un problema davant els serveis socials de Barcelona. Ella, el seu marit i la seva filla adolescent han viscut en un dels allotjaments temporals d’urgència de Barcelona gestionat per Sociohabitatge, grup acabat de multar per Treball i gestor d’algunes de les 52 residències inspeccionades pel consistori, com ha avançat EL PERIÓDICO. Tampoc l’M., una dona transrefugiada que va acabar al mateix allotjament i va ser víctima de tocaments: "Vaig passar molta por". El grup Sociohabitatge, titular dels espais on residien, es defensa mostrant la seva despesa mensual de 45.000 euros en manteniment i justifica la problemàtica als trastorns i problemes de salut mental d’alguns usuaris.

El desembre del 2022, aquesta família de tres membres va arribar a Barcelona procedent de l’Argentina escapant-se de la inflació i del preu de la vida, però sobretot il·lusionats per una oferta de feina del marit. "Li van dir que hi havia una feina a Sabadell de xòfer. Ens ho vam vendre tot per pagar els passatges i, quan va arribar, resulta que no era veritat: el senyor pretenia que visquéssim en un camió", assenyala la dona.

"L’alternativa era el carrer"

Sense permís de residència ni feina, aquesta família, amb una nena de 15 anys, va començar vivint en una habitació per 600 euros. "Els estalvis ens van durar una setmana", recorda. La família va trobar suport primer a Càritas i després als serveis socials de Barcelona, que finalment els van proposar entrar en un centre d’acollida d’urgència i temporal de l’Ajuntament, en vista que només tenien diners per pagar un sostre durant dues setmanes. "La treballadora social ens va desitjar sort i ens va advertir que ‘hi ha de tot’. A nosaltres, però, qualsevol cosa ens semblava bé, perquè l’alternativa era el carrer", recorda la dona.

Els va tocar un centre de Sociohabitatge, un projecte creat per dues immobiliàries que gestiona un de cada quatre equipaments d’aquest tipus a la ciutat. La família dormia en una habitació amb tres lliteres i bany propi, d’uns set metres quadrats: "Al principi estava bé; teníem sostre i menjar. A mesura, però, que han anat passant els mesos, hem vist que anàvem empitjorant". La mare denuncia que la seva filla no tenia espai per fer els deures i que cada vegada hi havia més insectes.

"Vam conviure amb escarabats de totes les espècies possibles, hi dormíem i tot i ens despertaven a la nit quan ens passaven per sobre de la cara", es queixa. El problema, afegeix, és que no ho va arreglar ningú: "Demanàvem fumigacions, però res". S’hi van afegir les rates i els problemes al bany. "Trèiem les rates d’una en una", diu mostrant un vídeo pel mòbil. "La dutxa se saturava, es tapava. El llum del bany va estar nou mesos espatllat. El dipòsit de l’aigua es va desenganxar de la paret i trontollava. Teníem por que ens caigués a sobre". L’empresa ho nega i assegura que ha invertit més de 10.000 euros per fer un tractament de plagues.

La V. explica que es queixava, però no passava res. "Al contrari, et veuen com a problemàtica i et diuen que si no t’agrada ja te’n pots anar". Unes crítiques que també va plantejar l’A. M., refugiat iranià a l’equipament i que va arribar a presentar una denúncia davant la Policia Nacional pel tracte rebut. "Ens donen menjar congelat i de mala qualitat, el filtre de l’aigua no funciona i no hi ha personal de neteja ni productes d’higiene", es va queixar l’afectat.

Sense sopar

Aquesta dona i la seva família tenien inclosos els tres àpats diaris, però no van veure mai un sopar: "Menjàvem el que sobrava del menjador social i hi havia dies que l’esmorzar no arribava i els treballadors anaven a comprar-nos alguna cosa amb diners de la seva butxaca". "Sempre menjàvem el mateix: pollastre, arròs i mongetes. I era habitual que et quedessis sense menjar perquè els altres t’agafaven la ració", diu l’M.

El problema va arribar el juny del 2023. "Llavors va començar el terror", assenyala la dona. Segons el seu relat i el d’algunes extreballadores, la ràtio d’educadors es va reduir de manera dràstica i van començar els conflictes. "Hi havia gent malalta amb trastorns mentals greus, persones agressives, gent que no parlava ni català ni castellà... Les baralles i els malentesos eren constants, als ulls de famílies amb menors que també vivien en aquell espai". Una realitat que també va relatar l’iranià. "Hi ha una persona amb un trastorn psiquiàtric que ens amenaça de mort cada dia: amb ganivets, diu que ens cremarà i llança objectes als nens i productes químics. Tenim por que hi acabi havent una tragèdia", va explicar.

L’M. no oblidarà mai una nit de juny en què un dels usuaris d’aquest allotjament es va ficar dins de la seva habitació. "Anava ben empalmat. Em va agafar i em va tocar els genitals perquè volia saber si era home o dona", diu. "Li vaig clavar una puntada de peu i el vaig empènyer a terra, però quan ho vaig explicar als responsables no em van creure". Li va tocar continuar vivint amb aquest home dues setmanes més, fins que el seu referent del SAIER li va trobar una plaça en el programa estatal de protecció internacional. "Vaig tenir molta por que es tornés a repetir i em tancava a l’habitació per no haver-lo de veure", recorda.

Una habitació per 700 euros

Notícies relacionades

Fátima Ofkir, amnistiada després de passar 7 anys en una presó d’Oman: «Ja soc a casa, quan estigui estabilitzada podré parlar»

La jove de l’Hospitalet presa set anys a Oman torna a casa

El setembre del 2024, la família va decidir abandonar el centre, poc després que un home estigués a punt de pegar a la seva filla amb una paella. "Sempre deia que no volia dormir al carrer, però arriba un punt que no pots més", diu la mare. "Sento que vam perdre la dignitat. Comences a acceptar coses, a normalitzar-les: rates, escarabats, crits, baralles... Perquè tu ets pobre, tu et mereixes això i, a sobre, n’has d’estar agraït". Ara viuen en una habitació per més de 700 euros a l’Eixaimple, que paguen amb les feines que van trobant. "M’estimo més això que no pas haver de tornar allà".

A la mare, però, el que li fa més mal són les seqüeles que tot plegat ha produït en la seva filla. "Ho va portar molt malament: li va caure l’autoestima i, fins i tot, va voler deixar d’estudiar. Per a ella va ser un cop dur. Jo li deia que això no seria sempre així, però em molt greu", afegeix la mare, que explica que fa uns mesos que els serveis socials li han proporcionat ajuda psicològica de franc.