L’origen social condiciona l’elecció de la carrera universitària

Un informe assenyala que l’ascensor social funciona, però adverteix que l’alumnat de rendes baixes tendeix a matricular-se en estudis amb menys ocupabilitat però més fàcils d’acabar.

Ambiente en el Campus de la UAB, la semana pasada.

Ambiente en el Campus de la UAB, la semana pasada. / Zowy Voeten

2
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’informe Equitat en la inserció laboral i la mobilitat social dels graduats de les universitats presencials catalanes, presentat ahir per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), confirma que existeix una distribució desigual segons l’origen social dels estudiants, conclusió que concorda amb investigacions prèvies que ja identificaven que l’elecció de la titulació es veu afectada per l’origen social dels estudiants en funció de la dificultat a l’hora de completar-la, del temps de dedicació que requereix o de les notes d’accés.

La distribució desigual per disciplines, apunta l’informe, impacta de manera directa en l’equitat del sistema: l’estudiantat procedent de famílies amb rendes més baixes (sense estudis superiors) tendeix a matricular-se en estudis amb una inserció laboral més moderada, però més fàcils de finalitzar, amb notes de tall menors o de menor durada.

Un exemple és la diferència en la presència d’estudiants de "classe social alta" –l’estudi classifica els estudiants en classe alta, mitjana i baixa en funció del nivell d’estudis i del tipus de feina que tenen els seus progenitors– en el subàmbit de Medicina i Ciències Biomèdiques en comparació amb el subàmbit de la Intervenció Social (graus com Psicologia, Pedagogia, Treball o Educació Social). Segons les dades aportades per l’informe, entre el primer subàmbit i el segon hi ha una diferència de 30 punts quant a presència d’estudiants de classe social alta. És a dir, mentre que en Medicina i Ciències Biomèdiques suposen el 59% del total, a Intervenció social no arriben al 30%.

Per tant, l’informe conclou que el problema d’inequitat està en el fet que les persones de diferents orígens socials no es distribueixen aleatòriament per titulacions, cosa que es coneix com a "estratificació horitzontal", "un aspecte que té un impacte important en les característiques de la inserció laboral igualitària desitjable", assenyala l’estudi, que remarca que, malgrat això, les universitats tenen un paper important referent a la creació d’oportunitats laborals per a persones d’orígens socials diversos.

Qüestió de disciplina

Notícies relacionades

En aquest sentit, l’estudi assenyala que, quan s’analitza el Sistema Universitari Català (SUC) en conjunt, s’observa que la classe social no té impacte en estar ocupat a temps complet. La diferència significativa en aquest sentit es dona per la disciplina cursada (on es registra aquesta distribució desigual de l’alumnat segons els contextos familiars, que marquen l’elecció de la carrera). El mateix passa amb els ingressos, que depenen en molt bona mesura de la disciplina estudiada més que de l’origen social o el gènere de la persona titulada, que implica diferències, però menors.

En relació amb la qualitat de l’ocupació, l’estudi conclou que "pràcticament no hi ha diferències per classe social a aconseguir una treball d’alta qualitat". Novament, és la disciplina de la titulació la que millor explica les diferències en les probabilitats d’aconseguir una feina "d’alta qualitat ocupacional". És a dir, per erradicar les diferències caldria actuar orientant ja des de l’institut i facilitant l’accés a les titulacions amb millors sortides laborals a estudiants amb bones notes però contextos més complexos.