El final del canvi d’hora apunta al 2026

Com un dia de la marmota, els europeus ens tornem a plantar l’últim diumenge de març a punt per avançar una hora els rellotges (a les dues de la matinada del dia 30 caldrà avançar la maneta fins arribar a les tres) i entrar així en l’horari d’estiu. Amb cada canvi d’hora, tornem a preguntar-nos quina utilitat té tot plegat i fins quan continuarem fent-ho. El 2020, el Parlament Europeu i la Comissió Europea havien donat l’aval a la reforma per acabar amb el canvi d’hora i la pilota era al Consell de la Unió Europea, on hi ha representats els estats membres, però va arribar la pandèmia i tot va quedar paralitzat. Després de les eleccions europees del juny passat, la plataforma Time Use Initiative (TUI), impulsora d’uns usos del temps més racionals i que fa anys que batalla per posar fi a aquesta pràctica, va tornar a la càrrega. I la cosa ha tornat a arrencar.

El principal moviment és que el tema torna a estar a l’agenda del Parlament i la Comissió i l’objectiu és que el 2026 el Consell de la UE aprovi el final del canvi d’hora. Així ho explica a EL PERIÓDICO Ariadna Güell, subdirectora de la TUI, que el 18 de març va participar junt amb més de 70 eurodiputats i experts en una conferència a l’Eurocambra, organitzada pel parlamentari irlandès del Partit Popular Europeu (PPE) Seán Kelly, per definir els pròxims passos a seguir i demanar a la Comissió que posi fi al canvi d’hora el 2026. "Aquest és el principal avenç que hi ha hagut en aquest assumpte, que la Comissió va acceptar portar el tema a l’agenda", remarca Güell.

Suport d’experts

Entre els assistentsque van estar presents en aquesta reunió es trobava Petra Soderqvist, assistent del comissari de Transports de la CE, Apostolos Tzitzikostas, que va confirmar que "el comissari està molt interessat en la qüestió d’eliminar el canvi d’hora en aquesta legislatura".

La proposta que actualment està treballant el Parlament Europeu per acabar amb el canvi d’hora estacional es basa en la proposta desenvolupada per la TUI i l’Aliança Internacional pel Temps Natural (IANT, per les seves sigles en anglès), que compta amb el suport de múltiples centres d’investigació i d’experts de tot el món.

"La nostra percepció, veient la bona predisposició de totes les parts, és que el procés podria estar aprovat el 2026", assenyala Güell. ¿I quin és aquest procés?. Primer, que el Parlament Europeu demani el final del canvi d’hora a la Comissió, després que la Comissió aprovi la directiva executiva i per això el tema arriba al Consell de la UE per a la seva aprovació final. "Aquí és on ens vam encallar el 2020 amb la pandèmia. És la part més difícil perquè els estats membres s’han de posar d’acord", continua explicant Güell. El debat més gran està a decidir amb quina zona horària es queda la UE.

La TUI treballa perquè Parlament i Comissió facin una recomanació en aquest sentit al Consell que faciliti els debats. ¿I quin és l’horari recomanat? "La nostra proposta és quedar-nos amb l’horari natural, més alineat amb el sol, que és l’horari d’hivern", assegura Güell.

Si tot va segons el previst i el Consell aprova el 2026 el final del canvi d’hora, l’últim canvi podria ser, apunta Güell, el 2027 o el 2028, "en funció de les negociacions". "Podria ser el 2027, però s’hi han de posar d’acord els estats". Güell és optimista perquè parlem de "terminis ràpids tenint en conte els temps de la política europea".

La proposta dels experts

La idea és que cada país adopti durant tot l’any l’hora que li correspon segons el mapa de 24 franges horàries en les quals es troba dividit el planeta. Aquesta és la que es considera l’"hora natural" o "hora solar" de cada país. I, per deixar-ho clar en el vocabulari a peu de carrer, es tracta de quedar-nos amb el que anomenem horari d’hivern. Per fer-ho, els experts proposen un pla de dos passos.

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

En una primera fase, tots els països de la UE eliminarien el canvi d’hora a la primavera i mantindrien l’hora que utilitzen a l’hivern. Aquells països que tinguin com a zona horària recomanada la seva hora estàndard actual no necessitaran portar a terme més passos.

En una segona fase, aquells països en els quals, després d’haver executat la primera fase, la seva zona horària recomanada encara no sigui la seva hora estàndard (com és el cas d’Espanya, Portugal, Bèlgica, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg i els Països Baixos), retrocediran els seus rellotges per última vegada a la tardor, per poder adoptar la seva zona horària recomanada com a nova hora estàndard. Els experts en el tema esgrimeixen motius de salut i d’estalvi energètic per remarcar la "urgència" que els governs de la UE pactin una data d’inici.