Els psicòlegs qüestionen que els adolescents tinguin sexe a casa

La María, de 16 anys, va conèixer l’Iñaki, un any més gran que ella, per internet. Vivien en ciutats diferents (ell, a Madrid, i ella, a Gijón) i van entaular una relació online. Els pares de tots dos ho sabien i ho aprovaven. Després d’uns sis mesos, van plantejar la possibilitat veure’s i passar uns dies junts. L’Iñaki va comprar un bitllet de bus per a Gijón i els seus pares no van tenir inconvenient a pagar-li un hotel. No obstant, la família de la María s’hi va negar i el va convidar a casa seva. L’Iñaki va dormir a l’habitació de la María, amb ella. L’operació es va repetir uns mesos més tard. Els pares de l’Iñaki van obrir les portes de casa seva a la María, que va passar un cap de setmana a Madrid dormint a la mateixa habitació que ell. ¿Què implica aquest gest, que no és excepcional i es repeteix a moltes llars? ¿És fruit de la normalitat amb què pares i mares, per fi i després de dècades de tabús, afronten la vida sexual dels seus fills? ¿O és un símptoma d’una paternitat mal afrontada? Els psicòlegs ho tenen ben clar.

"Algunes famílies accepten que el seu fill de 14 anys, en els inicis de la pubertat, portin a casa la seva parella i dormin junts, al·legant que s’estimen i són feliços. Es tracta d’una tendència que denota una empenta cap a un extrem, molt típic d’aquesta època. Volem comprimir la infància i accelerar l’adolescència per convertir-los en homes i dones abans d’hora", explica el psicòleg José Ramón Ubieto, autor de l’assaig Adolescencias del siglo XXI. En la mateixa línia, la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Núria Jorba explica que el cas de la María i l’Iñaki és l’exemple d’un error molt freqüent entre l’actual generació de pares i mares: voler ser amics dels seus fills. Els dos professionals destaquen que una cosa és que el sexe i l’educació afectiva sexual no sigui un tabú a les llars (una gran conquesta social) i una altra, molt diferent, que les famílies es passin de frenada.

No ho veu d’aquesta manera l’Oscar, el pare de l’Iñaki. "Permetre al meu fill que dormi a casa amb la seva parella és el més normal del món. No és l’aventura d’una nit sinó la seva parella estable. Això no significa que jo estigui empenyent el meu fill a tenir relacions sexuals, el que no faig és prohibir. A més, millor en un lloc segur com casa meva que en qualsevol altre lloc. ¿Ha d’estar amb la seva nòvia en un hotel o en un cotxe? Jo no veig cap problema que ho facin a casa. El meu fill és un nano madur i responsable, l’hem educat molt bé. No em suposa cap inconvenient aixecar-me i que ella sigui a la cuina. No crec que em trenqui la meva intimitat. La meva intimitat la tinc al meu bany i a la meva habitació", argumenta l’Oscar, que nega ser amic del seu fill. "No ho soc, soc el seu pare. Però sí que tinc una excel·lent relació amb ell. Al llarg de la seva vida li he dit moltes vegades no. No soc el típic pare que li permeto tot", acaba dient.

La Inés, mare d’una adolescent de 16 anys, pensa el mateix. La seva filla ha dormit a casa amb la seva parella, de la mateixa edat, diversos cops. Les primeres vegades van estar en habitacions separades, però ara estan junts. "No parlem d’una aventura puntual sinó de la seva parella, que és un noi madur, com ella. N’hem parlat molt i li he recordat que casa meva és casa meva, no un hostal. Hi ha normes de convivència que han de complir i condicions", explica la Inés. "Les relacions sexuals dels teus fills es produiran, vulguis o no. Prefereixo que la meva filla tingui la confiança d’explicar-m’ho i demanar-me permís per venir a casa en lloc que ho faci, sense jo saber-ho, en un cotxe o al mig del camp. Jo ho vaig fer així de jove i crec que té més inconvenients que avantatges", raona.

La necessitat d’obstacles

Els psicòlegs esgrimeixen raons diferents. "Els pares no han de facilitar tant les coses als seus fills. Les relacions sexuals han de tenir un punt de descobriment i experiment. El desig s’alimenta amb obstacles, si l’hi poses fàcil el desig baixa. A més, està completament fora de lloc que el nòvio de la teva filla t’anomeni sogre amb 14 anys. Aquest nen no és el teu gendre. És, simplement, un amic de la teva filla. I punt", remarca Ubieto, que recorda a les famílies que esborrar la infància i accelerar l’adolescència –no només dormir a casa amb un nòvio adolescent sinó tenir mòbil amb 8 anys o celebrar una graduació escolar a infantil– és un error perquè suposa "introduir un desemparament en el moment en què hem de protegir aquell temps que, travessat al seu ritme, els permetrà fer-se adults".

¿Quina edat és la més apropiada per a la primera relació sexual? La resposta que donen tots els experts és "depèn". Depèn de l’adolescent, el seu grau de maduresa, el context, les seves habilitats, la seva educació... "Cada mare i cada pare han de veure-ho en funció de la maduresa. Però en tot cas, que hi hagi obstacles no és cap problema", sentencia el psicòleg.

"Cada cas és diferent i tot depèn de la maduresa de cada persona, però ¿relacions sexuals amb 15 o 16 anys? No ho veig, honestament. A la vida cal anar cremant etapes, no saltar-se-les", afegeix la sexòloga Jorba, que insisteix que cedir la casa perquè els fills adolescents tinguin relacions sexuals "més còmodes" no és la millor idea. "Hem de recuperar els límits, que són molt necessaris en l’educació dels nostres fills. El sexe implica intimitat, ¿he de saber quan la meva filla es fica al llit amb algú? Doncs no. Això forma part de la seva intimitat. Una cosa és facilitar-los preservatius i parlar de sexualitat obertament i una altra deixar-los la casa i fins i tot dir-los que ho poden fer al meu llit perquè compleixin les seves fantasies sense filtre. Està molt bé que a casa parlem de tot sense por ni vergonya, però ¿he de conèixer al detall la vida sexual del meu fill? En absolut", diu.

No és el mateix 15 que 25

Notícies relacionades

BCN tindrà una nova oficina per captar inversió estrangera

358 persones van demanar l’eutanàsia a Catalunya el 2024

La terapeuta remarca que facilitar la casa als fills per mantenir relacions sexuals no ajuda precisament al desig. "Desitgem el que no tenim. Si ho tinc tot tan fàcil, desitjaré menys", adverteix després de deixar clar que, parlant de sexe, no és el mateix un adolescent de 15 que un jove de 25.

"Estem perdent la lògica com a progenitors i no estem ensenyant els nostres fills a gestionar emocions desagradables. No es bloquejaran emocionalment perquè els diguem que no a alguna cosa. Per exemple, no cedir-los la casa perquè mantinguin relacions íntimes. És una manera formidable que aprenguin a lidiar amb la frustració. Els nostres fills han de buscar-se la vida com hem fet altres generacions, és la seva feina. Tocar-se i fer-se petons en un cotxe o al carrer també suposa un esclat emocional i és un repte que alimenta el desig", acaba.