L’eclipsi passa ben desapercebut per a la majoria dels catalans

A les 11 en punt, el vent bufava amb molta força, fins i tot gairebé era molest, però el sol brillava amb intensitat, encara al complet, sense gairebé núvols que amenacessin d’entorpir l’observació. Poc abans de l’hora assenyalada, desenes de persones es congregaven en un dels miradors de Collserola. Val a dir que molts d’ells no hi acudien per veure l’eclipsi sinó per aprofitar el bon temps caminant o fent esport.

El mateix va passar amb els que visitaven el Tibidabo. La Paula, que va anar-hi amb la seva gossa, sabia que el seu passeig matutí convergia amb l’hora de l’eclipsi: "Ho vaig llegir i vaig pensar que potser es podria veure des d’aquí, però no porto les ulleres necessàries, només unes ulleres de sol normals".

La família del Pol i l’Ana sí que van adquirir unes ulleres homologades. "Sabem que, al ser un eclipsi parcial, cal anar amb compte a l’hora de contemplar-lo". Semblaven ser els únics que venien amb la intenció de gaudir l’esdeveniment celeste, però la seva presència va començar a generar una moderada expectació.

"¿Què és el que es veurà, exactament?", qüestionava un ciclista que s’havia parat per beure i prendre aire. "L’últim suposat eclipsi que van anunciar va ser imperceptible", es queixa, tot i que admet no recordar si es tractava d’un eclipsi lunar o solar.

A partir de les 11.30 h ja es podia observar, amb unes ulleres específiques o reflectint els rajos de sol sobre una cartolina, com s’ocultava una fracció del Sol. Va ser un fenomen subtil, que van poder gaudir amb més detall els assistents que es van acostar a la càmera de Robert Ramos, que va fotografiar l’eclipsi per a aquest diari.

"Un mos imperceptible"

"Un mos imperceptible", així es com el Pol va definir l’escena, que va arribar al seu punt àlgid a les 11.48 h, tal com estava previst. Un parell de núvols es van acostar perillosament a l’astre resplendent. Però no eren uns cúmuls densos ni opacs. Malgrat que van amagar lleugerament la brillantor de la gran estrella, la mossegada sobre el sol es va poder arribar a contemplar, si es tenien les eines necessàries.

Als voltants del Tibidabo, va ser sobretot gràcies a la pantalla de la càmera de Ramos que turistes van poder veure l’eclipsi. El fotògraf va oferir ulleres a molts dels presents, que van al·lucinar amb el fenomen. "No sabíem que avui hi havia un eclipsi", va reconèixer una parella de japonesos.

Cafè per als cafeters

El cel no es va arribar a enfosquir, ja que l’eclipsi era parcial, i la majoria dels esportistes i transeünts ni es fixaven en el que passava al cel. L’eclipsi, visible des de tot Catalunya, va ser cafè per a cafeters: es va convertir sobretot en un esdeveniment per al goig d’aficionats a l’astronomia i a l’observació del cel, que van celebrar el fet que els núvols no espatllessin una oportunitat poc habitual.

Notícies relacionades

BCN tindrà una nova oficina per captar inversió estrangera

358 persones van demanar l’eutanàsia a Catalunya el 2024

És cert que la Lluna es va interposar entre la Terra i el Sol, sense arribar a cobrir-lo per complet, a diferència d’un eclipsi total, quan el disc solar queda completament ocult, o en un d’anular, quan es forma un anell brillant. El fenomen, però, va passar desapercebut per a la majoria de gent que aquest dissabte es trobava a Collserola i al Tibidabo.

Aquesta suau alteració de la forma del Sol, en realitat, és una espècie de preludi del que vindrà més endavant. Fa gairebé 20 anys que des d’Espanya no es pot percebre un eclipsi de sol total o anular. L’últim anular es va registrar l’any 2005 i l’últim total el 1959, però només es podia apreciar des de les Canàries.