Alves podria cobrar una indemnització de fins a 20.250 euros per la presó provisional si la seva absolució arriba a ser ferma

La llei orgànica del Poder Judicial estableix que les persones absoltes que han estat en presó provisional poden reclamar una compensació econòmica pels perjudicis soferts durant la seva estada a la presó. Aquesta compensació per presó preventiva indeguda s’ha de sol·licitar al Ministeri de Justíciadurant l’any següent a la resolució ferma d’absolució o sobreseïment. Per tant, de moment, Dani Alves encara no pot cursar la reclamació pels 405 dies que va estar reclòs acusat del delicte d’agressió sexual del qual va ser exculpat divendres passat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tot i que s’estudien cas per cas, les compensacions solen oscil·lar entre els 25 i 50 euros per dia, per la qual cosa en aquest cas una eventual indemnització podria oscil·lar entre 10.125 i 20.250 euros.

Fa més d’un any, l’Audiència de Barcelona va condemnar Alvesa quatre anys i mig de presó per violar una dona als lavabos de la discoteca Sutton de Barcelona el 31 de desembre del 2022. L’exfutbolista va presentar recurs i el TSJC el va estimar, i va revocar la condemna i el va absoldre. No obstant, l’acusació particular, que representa la denunciant, i la fiscaliaestudien recórrer aquesta sentència davant del Tribunal Suprem, per la qual cosa encara no és ferma.

Per tant, en cas que aquest tribunal mantingués l’exculpació d’Alves, l’exjugador podria demanar la indemnització pels perjudicis que va patir a l’estar 405 dies en presó provisional. En la seva reclamació al Ministeri de Justícia, Alves ha de detallar la quantitat que reclama i el mal que ha patit per la seva estada a la presó. L’administració té sis mesos per respondre i en cas de rebutjar la proposta o oferir una quantitat menor sempre es pot recórrer a un tribunal contenciós administratiu.

L’antecedent de Rosell

És el que li va passar a l’expresident del Barça, Sandro Rosell, que va ser detingut el 2017 acusat de blanqueig de diners per l’Audiència Nacional. Rosell va estar 645 dies en presó preventiva i va sortir quan es va celebrar el seu judici el 2019. Aquell mateix any va ser absolt. Quan la sentència va ser ferma va reclamar a l’Estat 29 milions d’euros pels danys morals a la seva reputació i importants pèrdues econòmiques per no atendre els seus negocis estant a la presó. 

En aquest cas, la contraproposta de Justícia van ser 18.000 euros, uns 25 euros per cada dia que va estar empresonat. Rosell va recórrer i el plet fa quatre anys que està aturat a l’Audiència Nacional. Precisament, al no existir en la llei un barem clar sobre les indemnitzacions, hi ha molta controvèrsia sobre els diners que es reclamen. La legislació únicament indica que s’ha de tenir en compte el temps en presó provisional i les conseqüències personals sobre el pres posteriorment exculpat.

Contracte i patrocinis

Per fer-ho, la persona que reclama ha d’argumentar les pèrdues econòmiques concretes que ha patit a l’estar a la presó. En el cas d’Alves, l’equip de futbol mexicà Pumas va rescindir el seu contracte després de l’acusació, quan cobrava 300.000 euros mensuals,, i diverses marques i empreses que el patrocinaven també van deixar de comptar amb ell. En la causa per l’agressió sexual existeix un document que indica que a finals del 2022 Alves comptava amb uns ingressos trimestrals de patrocinadors i drets d’imatge d’entre 30.000 i 50.000 euros.

Més enllà d’això, atenent els criteris del Ministeri de Justícia, les compensacions mitjanes oscil·len entre 25 i 50 euros per cada dia de presó provisional. No obstant, fonts d’Institucions Penitenciàries han explicat a aquest diari que «s’estudia cas per cas». El 2019 el Tribunal Constitucional va ampliar el dret a indemnització dels que han estat en presó provisional i més tard han resultat absolts, sense importar el fet denunciat. 

Recuperar un milió d’euros

Notícies relacionades

Dos hospitals i 12 CAPs busquen estalviar el 60% d’energia el 2026

El Govern instal·larà 700 quilòmetres de bandes sonores per evitar accidents

Després de la decisió del TSJC, Alves podria reclamar a l’Audiència de Barcelona el milió d’euros sol·licitat per sortir de presó fa un any. Després de la condemna a quatre anys i mig de presó, el tribunal li va imposar aquesta quantitat per garantir que no s’escapés. Aquests diners podrien haver sortit d’una productora brasilera que estaria fent un documental sobre l’exjugador.

El que no podrà recuperar de moment Alves són els 150.000 euros que va posar com a fiança abans del judici per rescabalar uns possibles danys morals i físics a la denunciant. Aquesta suma, que està consignada al jutjat, s’ha de mantenir en dipòsit judicial fins que la sentència sigui ferma, després del recurs al Suprem. La família del jutjador Neymar va cedir aquests diners a Alves perquè el defensa tenia els seus comptes embargats al Brasil pel procés de divorci de la seva exdona. Es calcula que Alves tenia un patrimoni de 55 milions d’euros abans d’ingressar a la presó.