Catalunya ampliarà l’únic dipòsit controlat disponible per a amiant

No obstant, abans que la normativa entri en vigor, Catalunya té molta feina per fer per poder complir el que s’exigirà a partir de llavors. Una de les principals tasques pendents és determinar on anirà tot l’amiant que s’elimini. L’únic dipòsit disponible és l’abocador controlat de Can Palà, a Castellolí (Anoia). A Can Palà no només acaba tota la uralita que es retira a tota la comunitat autònoma, sinó que també s’hi dipositen tots els residus industrials perillosos i les cendres de tres incineradores d’escombraries urbanes. En el dia d’avui, aquest lloc, l’únic cementiri d’amiant que hi ha a Catalunya, encara no té espai per enterrar tot el fibrociment que es preveu retirar durant els pròxims anys a Catalunya.

Davant aquesta situació, hi havia dues possibilitats: plantejar la creació d’un nou dipòsit especialitzat en residus tòxics o ampliar la planta de Castellolí, gestionada per l’empresa Atlas. El Govern de Pere Aragonès, que va impulsar la llei per a l’erradicació de l’amiant, era conscient del problema de la falta d’espai, però va decidir deixar la decisió per a aquesta legislatura. Ara, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la decisió final és la d’ampliar l’actual abocador controlat.

Espai suficient

"Existeix la voluntat de les dues parts per tirar endavant el projecte", explica Xavier Mundet, responsable d’Atlas. Mundet reconeix que l’ampliació és necessària, però també recorda que actualment Castellolí disposa d’espai suficient per als pròxims anys. Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica confirmen que està previst ampliar el dipòsit de Can Palà.

L’alternativa de construir un nou abocador destinat a emmagatzemar residus perillosos era molt més complexa, detallen fonts coneixedores del cas a aquest diari. I és que pocs municipis estan disposats a acceptar la presència d’una d’aquestes plantes. Per tant, sabent que a Castellolí hi havia marge per ocupar més terrenys, s’ha optat per la solució menys complexa. Tot i així, s’ha de recordar que per fer realitat l’ampliació es requereix un procés burocràtic extens: tràmits ambientals, urbanístics i municipals. Per aquesta raó, ja fa temps que Atlas està estudiant com desenvolupar aquest projecte.

Aara mateix l’abocador té més de la meitat de la seva capacitat ocupada i li queden vuit anys de vida útil. L’amiant només suposa una part (un 15%) del que s’acumula en aquest dipòsit. Durant els últims anys, la quantitat d’amiant que reben ha augmentat. Però quan la llei a la qual el Parlament ha donat el primer aval polític s’aprovi de definitivament, s’estima que la quantitat de material que arribarà serà molt més gran. Serà llavors quan Can Palà necessitarà més hectàrees.

L’amiant que rep aquest dipòsit controlat s’enterra a 20 metres de profunditat, se segella i es cobreix amb terra. A la superfície, es planten cultius de secà o es reforesta l’espai amb arbres. Malgrat aquesta reforestació, l’accés al recinte haurà d’estar tancat durant quatre dècades.

Notícies relacionades

La neteja de plasma per tractar la covid persistent és ineficaç, segons un assaig clínic de Can Ruti

Un jutge de Madrid veu errors en la loteria de Nadal del 2021: números cantats que no van constar en la llista de premis

Una altra de les demandes per part de grups parlamentaris durant el debat del projecte de llei va ser la necessitat que els consistoris abordin els censos d’amiant pendents. El visor de sostres d’amiant de la Generalitat encara no està complet del tot i només un de cada 4 ajuntaments, com va explicar a aquest diari mesos enrere, té llest el cens obligatori, que ha de concretar quantes tones d’amiant hi ha exactament pendents de retirar.

Aquest mapatge, que no inclou l’amiant subterrani, és clau perquè després la llei pugui aplicar sancions fins a 100.000 euros per als propietaris que no eliminin l’amiant o que no informin que n’hi ha durant una compravenda.