Instagram ‘castiga’ més les noies

Instagram és la pitjor xarxa social per a la salut mental dels joves, segons va decretar un estudi britànic portat a terme per la Royal Society for Public Health (RSPH) el 2017. El 2023, els EUA van registrar una allau de denúncies contra Meta. Els fiscals de 41 estats van acusar el gegant tecnològic d’utilitzar tàctiques de manipulació a Facebook i Instagram per generar addicció entre els nens, amb el consegüent perjudici en la seva salut mental. Ara, un estudi universitari revela que l’impacte negatiu d’Instagram i de TikTok és més gran entre les noies que entre els nois. Ells no s’alliberen de la pressió estètica, però la que pateixen elles és significativament superior. La febre cosmètica i les rutines de cura facial (skin care) entre nenes i adolescents així ho demostren.

Elaborat per investigadores de la Universtitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a partir d’una enquesta a més de mil adolescents, l’informe revela que les noies que utilitzen Instagram i TikTok valoren més negativament que no pas els nois l’impacte d’aquestes xarxes sobre el seu benestar psicològic. Entre altres motius, perquè elles fan un ús més intensiu de les dues aplicacions i se senten més observades i pressionades per la imatge i l’aspecte físic. A més, les adolescents necessiten més validació per part dels altres.

Publicada a Revista de Comunicación, la investigació analitza la percepció dels joves sobre l’impacte de les xarxes en molts aspectes de la seva vida social. Per exemple, la pertinença al grup, una cosa bàsica en l’adolescència, en què les mares i els pares deixen de ser el referent principal. També la capacitat d’expressar-se tal com són.

L’estudi parteix d’un sondeig entre 1.043 adolescents de tot Espanya (meitat nois i meitat noies) amb edats compreses entre els 12 i els 18 anys. D’ells, el 70,7% són usuaris de TikTok i el 63,8% d’Instagram. Els enquestats han valorat de l’1 al 5 l’impacte de les xarxes sobre nou facetes de la seva vida social. Globalment, els ítems més ben puntuats són la capacitat d’organització col·lectiva (amb un 3,52), la pertinença al grup (3,51) i la possibilitat d’expressar-se tal com són (3,48). El benestar psicològic és l’únic aspecte en què es perceben algunes diferències rellevants entre nois i noies.

La faceta amb menys valoració tant entre els nois com entre les noies és el benestar psicològic i la comunicació amb les persones adultes més pròximes (3,06 en els dos casos). Malgrat això, elles puntuen amb un 2,99 el benestar psicològic davant el 3,31 d’ells. La resta de dimensions valorades són l’habilitat per argumentar i debatre, la socialització entre iguals, l’acceptació de les normes establertes i la presa de decisions i autonomia social.

En termes generals, l’estudi indica que els joves consideren que l’ús d’aquestes xarxes té un impacte neutre sobre la seva vida. És a dir, que els efectes negatius es veuen contrarestats pels positius. Els enquestats, fins i tot, defensen certs efectes positius de l’ús de les xarxes sobre el seu benestar psicològic; per exemple, que els facilita la connexió i el suport i que els brinda espais de debat amb persones que passen per situacions semblants. Curiosament, l’estudi revela que els joves perceben de manera més positiva l’impacte d’aquestes dues xarxes sobre la seva vida social quan en són usuaris més que no pas quan no en són.

En el cas de TikTok, una de les tres dimensions més valorades pels joves usuaris és la possibilitat de ser i expressar-se tal com són (3,54). Segons les autores de l’estudi, això podria confirmar que encara existeix entre el jovent un cert desconeixement de l’algoritme de TikTok en relació amb la seva capacitat d’oferir continguts personalitzats.

Rols de gènere

Notícies relacionades

Augmenten més d'un 46% els morts a les carreteres catalanes en el primer trimestre de l'any

Barcelona estrena un institut d’investigació sobre arquitectura i urbanisme sostenible

El que més valoren els joves de TikTok és que les interaccions amb altres usuaris els facilitin la comprensió i acceptació de les normes i convencions socials (3,56). Però l’estudi alerta que aquesta tendència resta capacitat crítica als adolescents respecte a les tradicions socials establertes, com per exemple referent als rols de gènere. Les investigadores alerten del "biaix de gènere" de continguts d’aquesta xarxa social com els suggerits a la pàgina Para ti, amb importants efectes sobre els adolescents.

"Els continguts sobre moda i bellesa que l’algoritme sol oferir per defecte a les noies tenen una clara incidència sobre la seva imatge corporal o sobre l’autoestima", assegura Mònika Jiménez, investigadora del grup Communication, Advertising and Society (CAS) del departament de comunicació de la UPF. "En el cas dels nois –explica–, el fet que els continguts suggerits estiguin molt relacionats amb esports i jocs de competició, amb conductes sovint agressives, reforcen la idea de l’home dominant vinculat a la masculinitat tòxica, amb no gaires espais per mostrar les emocions".