Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dilluns, en la clausura de la Trobada Expansió Catalunya que s’ha celebrat al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, l’estratègia del Govern per atraure a Catalunya científics que treballen als Estats Units i que veuen perillar les seves investigacions pel gir de les polítiques de Donald Trump en ciència. Es tracta del programa Catalonian Talent Bridge, un programa de tres anys, dotat amb 30 milions d’euros, que ofereix 78 places per als investigadors que vegin compromesa la seva tasca als EUA,

«Vivim el moment de més progrés científic de la història i alhora vivim un negacionisme que ja ha arribat a la potència més gran del món, com els EUA, que està desmantellant aquest potencial», ha dit.

Com ja va avançar EL PERIÓDICO aquest diumenge, Catalunya ha dissenyat un pla per, d’una banda, portar de tornada científics espanyols residents als Estats Units i, d’altra banda, captar científics nord-americans pioners en el seu camp perquè vinguin a treballar a centres d’investigació catalans. La voluntat del Govern és atraure aquest talent perquè tots ells puguin continuar investigant aquí i d’aquesta manera consolidar Catalunya com a referent en ciència.

El pla tindrà dues línies estratègiques i diverses fases. Una primera línia, que oferirà places de treball i beques, estarà centrada a fitxar amb condicions competitives investigadors que ara són als EUA. El programa no només anirà dirigit a científics sènior, sinó que també apuntarà científics emergents, tant amb trajectòries consolidades com amb trajectòries incipients.

Aquesta primera línia d’acció forma part de la primera fase del projecte, que s’executarà aquest mateix any. I és que la conselleria ha dissenyat el pla pensant que es puga aplicar amb la màxima agilitat, al més aviat possible.

La segona línia del pla, que formarà part d’una altra fase, posarà el focus en aquells investigadors que treballen a Catalunya però reben fons nord-americans. Davant la perspectiva de la disminució de la inversió dels EUA, el Govern buscarà vies per esquivar i compensar-ho des d’aquí.

En alerta per Trump

Feia mesos que el Govern treballava en aquest pla i el va accelerar el febrer passat, després de comprovar el gir de les polítiques de Trump en ciència. Llavors es va veure la necessitat «urgent» d’atraure aquest talent. En aquesta agilitat va influir de ben segur la sensibilitat de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, amb una important trajectòria científica a l’esquena: professora d’investigació ICREA i líder del grup de Pluripotència per a la Regeneració d’Òrgans de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), és coneguda internacionalment pels seus treballs pioners en enginyeria de teixits i medicina regenerativa.

La iniciativa del Govern està subjecta a l’augment del pressupost en ciència així com altres qüestions més burocràtiques relacionades, per exemple, amb els visats. Però tot apunta que, ja que hi ha voluntat, això no serà un impediment. El pla Catalunya Lidera, aprovat pel Govern al febrer i anunciat pel mateix Illa, ja contemplava una inversió per al període 2025-2030 de 2.000 milions d’euros en coneixement i innovació.

El precedent del Brexit

Notícies relacionades

AMPANS suma Icària i s’estén a Barcelona

Dos hospitals i 12 CAPs busquen estalviar el 60% d’energia el 2026

No és la primera vegada que Catalunya s’activa per aprofitar circumstàncies externes per captar talent en ciència. Ho va fer el 2021 amb el Brexit. A través de diverses estratègies va aconseguir atraure més de 400 científics britànics. Ho va fer, per exemple, mitjançant el programa ICREA, que va incrementar el nombre de places per a investigadors sènior i va fer la contractació més flexible i atractiva, oferint condicions laborals molt competitives, incloent salaris alts, finançament per a la investigació i autonomia investigadora.

Centres punters d’investigació amb seu a Barcelona com el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB) i el Barcelona Supercomputing Center han rebut en les últimes setmanes desenes de sol·licituds de científics dels EUA per treballar aquí. La majoria són europeus però també n’hi ha de nord-americans. Ara el Govern els posa els mitjans perquè continuïn la seva tasca aquí i contribueixin que Catalunya sigui referent en ciència.