Tècniques de l’FBI per resoldre atrinxeraments

Tots els membres de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions dels Mossos d’Esquadra, que inclou dues dones, compten amb formació específica per actuar com a negociadors. La majoria de les vegades, els negociadors intervenen davant persones amb alteracions psíquiques, puntuals o diagnosticades, que s’atrinxeren amb algun tipus d’arma, ja sigui de foc, blanca o contundent, al seu domicili. Sempre hi ha terceres persones que es troben en risc al no poder sortir voluntàriament, però no necessàriament han d’estar al costat de l’atrinxerat: poden estar al mateix edifici o en altres de pròxims. A més, en ocasions, els negociadors dels Mossos també s’activen davant incidents crítics que puguin suposar un important problema de seguretat ciutadana, tot i que no existeixi un perill greu per a terceres persones.

Així, mentre un negociador interactua directament amb el sospitós, la resta de l’equip s’encarrega de recopilar informació rellevant sobre la persona, com el seu estat de salut i emocional, si pren medicació o detalls de la seva situació personal, entre altres aspectes que puguin ser d’interès. Aquest treball es realitza en col·laboració amb les unitats territorials dels Mossos, que, gràcies al seu coneixement de l’àrea, mantenen contacte constant amb l’equip de negociació.

A partir de l’anàlisi de la informació es perfila l’estratègia per resoldre l’incident mitjançant el "diàleg", explica el cap. "Les tècniques de comunicació són fonamentals perquè l’altra persona deposi la seva actitud", afegeix. Per negociar, en ocasions s’utilitza un megàfon i un sistema tècnic que permet escoltar i gravar la conversa, en cas que sigui necessari analitzar el que diu la persona atrinxerada.

El mètode de negociació dels Mossos d’Esquadra va ser desenvolupat per l’FBI a mitjans dels anys 70, a través de la seva Unitat de Negociació de Crisis, i és un model adoptat per la majoria de les policies modernes. A l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, els membres d’aquesta unitat reben formació en negociació d’incidents crítics, impartida per professors experts tant nacionals com internacionals (inclòs l’FBI). Aquest curs, al qual assisteixen també agents d’altres cossos policials, fomenta una "retroalimentació a escala formativa" entre les diferents forces de seguretat de l’Estat.

Més enllà d’això, el cap destaca que la negociació amb la persona atrinxerada sol funcionar en moltes ocasions. Tot i així, quan "s’esgota la via de la paraula", entra en acció el Grup Especial d’Intervenció (GEI) dels Mossos, encarregat de portar a terme "una acció tàctica", que compta amb suport jurídic a l’haver-se intentat prèviament el diàleg. Entre els casos més rellevants gestionats per aquesta unitat, els responsables esmenten el d’un home que, anys enrere, es va atrinxerar al seu habitatge amb una escopeta de gran calibre després de disparar a un vigilant municipal.

Tot i que l’home va intentar suïcidar-se i fins i tot va disparar als agents, els negociadors dels Mossos d’Esquadra van aconseguir que s’entregués després de diverses hores de conversa. Els agents remarquen que l’actuació policial va ser "molt gratificant", ja que, mitjançant "el diàleg" i abordant els problemes personals de l’individu, "se’l va poder ajudar i resoldre una situació de risc".

Des de la creació d’aquesta unitat el 2010 s’han registrat quatre casos d’intercanvi de trets durant un incident crític. En els últims cinc anys, els Mossos han activat els negociadors en aproximadament 26 ocasions.

Xantatges complexos

Notícies relacionades

L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

La Unitat Central de Segrestos i Extorsions dels Mossos d’Esquadra també s’encarrega dels xantatges més complexos d’investigar, com aquells que arriben de manera anònima a través de cartes, missatges o trucades, tant a particulars com a grans empreses. Moltes d’aquestes extorsions són conseqüència de negocis fallits, relacions amb el crim organitzat o tenen com a objectiu víctimes amb alt poder adquisitiu.

En menor mesura, es registren xantatges a empreses del sector alimentari. De manera anònima, els delinqüents els exigeixen una suma de diners per evitar contaminar algun producte d’ús públic. Aquestes investigacions es porten a terme amb total discreció per evitar crear alarma social, ja que les amenaces, majoritàriament, resulten ser infundades.