358 persones van demanar l’eutanàsia a Catalunya el 2024

La llei de regulació de l’eutanàsia, aprovada fa quatre anys, es consolida "de manera lenta però progressiva" a Catalunya. L’any passat, un total de 358 persones van sol·licitar la prestació d’ajuda per morir (la denominada PRAM), cosa que suposa un increment del 63,43% respecte a l’any anterior. De les sol·licituds rebudes, se’n van aprovar unes 189 (més de la meitat), un 73,39% més que el 2023. I, quant al nombre de prestacions fetes, se’n van efectuar 142, cosa que suposa un 51,06% més que en el mateix període de l’any anterior. Són xifres sorgides de l’informe anual sobre l’aplicació de l’eutanàsia a Catalunya i els resultats de les quals van ser presentats ahir per la Conselleria de Salut. L’eutanàsia, va destacar el departament, és ja una prestació sanitària garantida pel sistema de salut.

Las conclusions d’aquest informe demostren, segons la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja, que hi ha " un coneixement més gran d’aquest dret". L’associació Dret a Morir Dignament va manifestar estar "molt d’acord" amb el que diu el document. "Fer un informe quan toca, on apareixen totes les dades, és una cosa importantíssima", va recalcar la presidenta de l’entitat, Cristina Vallès. Catalunya és la comunitat de tot Espanya que més sol·licituds d’eutanàsia rep i presta.

El 30% mor abans

Catalunya té una mitjana de petició d’eutanàsia per dia. Només un 7% d’aquestes reben un informe desfavorable. A més, un terç de les persones que la sol·liciten acaben morint abans que s’apliqui la llei a causa dels mateixos terminis de la norma. La mortalitat per eutanàsia representa un 0,21% de totes les morts que es produeixen a Catalunya. En general, les dones sol·liciten i reben més aquesta prestació que els homes: elles representen el 53% de totes les sol·licituds. Els 75 anys (elles) i els 74 (ells) és la mitjana d’edat a la qual se sol·licita la llei. Els catalans que sol·liciten l’eutanàsia moren, principalment, a la seva llar i a l’hospital.

Aquestes són les principals conclusions de l’informe, però n’hi ha d’altres. Per exemple, el primer problema de salut pel qual la població sol·licita l’eutanàsia és el càncer, mentre que el segon són les malalties neurodegeneratives. "No obstant, les malalties neurodegeneratives són les que generen més prestacions", va assenyalar Pareja. Això passa, segons el metge de família Albert Planes, perquè els pacients oncològics que demanen l’eutanàsia "acostumen a morir abans". "És una cosa similar al que passa en altres països europeus", va afegir.

Notícies relacionades

AMPANS suma Icària i s’estén a Barcelona

Dos hospitals i 12 CAPs busquen estalviar el 60% d’energia el 2026

El temps mitjà entre la presentació de la sol·licitud i la resolució favorable han sigut 63 dies, mentre que la mitjana es va situar en els 50. Segons el doctor Planes, el "prototip" de persona que sol·licita l’eutanàsia sol ser una persona "d’uns 70 anys", amb una malaltia greu que sap que la portarà a la mort, o amb un "patiment crònic de fa anys". "Solen ser persones que estan tristes per la seva situació –no necessàriament tenen depressió–, però no té per què ser una persona amb problemes de salut mental previs", ha dit.

A més, el 62% de les sol·licituds provenen de l’atenció primària, seguides de l’atenció hospitalària (28%), l’atenció intermèdia (un 9,5%) i, per acabar, de les residències de gent gran (un 0,5%).