La fiscalia catalana anuncia que recorrerà l’absolució d’Alves

La Fiscalia Superior de Catalunya ha anunciat aquest dimecres la seva intenció de recórrer davant el Tribunal Suprem la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va absoldre el futbolista brasiler Dani Alves de l’agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton de Barcelona la matinada del 31 de desembre del 2022, tal com va avançar aquest dimarts EL PERIÓDICO.

No obstant, haurà de ser la Fiscalia del Suprem qui decideixi si interposa o no un recurs, basant-se en un informe que està preparant la fiscal de Barcelona Elisabet Jiménez, que s’ha encarregat des del primer moment del cas i que va celebrar el judici a l’Audiència de Barcelona. Fonts consultades per aquest diari consideren que sí que ho farà. L’acusació particular, que exerceix l’advocada Ester García en nom de la denunciant, compta amb el mateix termini per anunciar el seu recurs, tot i que la lletrada ja va avançar la setmana passada, després de conèixer l’absolució, que possiblement ho farà.

Divendres passat, 28 de març el TSJC va estimar per unanimitat el recurs del futbolista Dani Alves i el va absoldre del delicte d’agressió sexual, cosa que va anul·lar la condemna de l’Audiència de Barcelona a quatre anys i sis mesos de presó. L’alt tribunal català expressa en la seva sentència els seus dubtes sobre la fiabilitat de la denunciant en una part del seu relat, alhora que considera que la condemna conté «una sèrie de buits, imprecisions, inconsistències i contradiccions sobre els fets, la valoració jurídica i les seves conseqüències». La resolució del TSJC ha ocasionat una forta polèmica tant en l’àmbit polític, amb les declaracions de la ministra María Jesús Montero, com en la judicatura i en la societat.

Fiabilitat del testimoni

Notícies relacionades

Renfe sospita de sabotatge en el caos de les vagues i aparta dos treballadors

Quatre hores aturats en un tren

L’alt tribunal català assenyala que la sentència condemnatòria ja al·ludia a la falta de fiabilitat del testimoni de la jove en part del seu relat i, en concret, sobre els fets que estan gravats en vídeo (abans d’entrar al lavabo), i que «indica explícitament que el que relata no es correspon amb la realitat». Els jutges al·ludeixen de la mateixa manera a altres actes que no van ser gravats, com la negació per part de la víctima d’una fel·lació corroborada «amb molt alta probabilitat» per proves d’ADN. «El fet d’oferir un relat objectivament discordant amb la realitat interfereix de manera molt rellevant en l’anàlisi de la fiabilitat d’un testimoni», remarca la resolució del TSJC.

En aquest sentit, destaca que a la boca de la denunciant es va trobar «esmegma» (secreció que manté el penis humit) que coincideix amb l’ADN d’Alves, «cosa que sustentaria la tesi de l’acusat» que la jove li va fer una fel·lació i que ell es va quedar quiet. La denunciant, no obstant, va declarar davant la jutge que el jugador va intentar que li fes una fel·lació, però que ella s’hi va resistir. La sentència condemnatòria de l’Audiència no va donar per provada la fel·lació, malgrat les restes trobades a la boca de la jove.