Can Ruti serà el primer gran hospital català que funcionarà sense gas

El projecte de descarbonització de Can Ruti és una "prova pilot" de la Conselleria de Salut (que compta amb un pressupost de tres milions d’euros). En funció de com funcioni s’anirà "replicant" a poc a poc en altres centres. La llei europea del clima estableix que la total descarbonització ha d’arribar el 2050, una cosa que no és fàcil, entre altres coses perquè molta gent continua desplaçant-se amb cotxe, com reconeix Ismael Domínguez, responsable d’Enginyeria de la Gerència d’Inversions del Servei Català de la Salut (CatSalut).

Adaptar les instal·lacions

L’edifici de Can Ruti és antic, dels anys 80 del passat , i s’ha hagut d’adaptar per fer-lo més energèticament eficient. "La nostra estratègia ha sigut la de mesurar el consum en els diferents punts", explica Eduard Calderón, responsable de medi ambient de l’hospital. "I hem portat a terme una reforma energètica amb un pla de futur de descarbonització", explica. Feia anys que Can Ruti parava les calderes de gas a l’estiu i entretemps i recorria a bombes de calor. Aquesta mesura va implicar un estalvi d’uns 25.000 euros al mes en gas.

"Durant sis mesos l’any, tenim les calderes apagades. Però no disposem de prou bombes de calor que cobreixin la demanda de tot l’hospital quan fa fred", reconeix Calderón. Per aquesta raó el centre preveu, entre altres coses, instal·lar més màquines d’aerotèrmia. Es tracta de bombes de calor que extreuen l’energia ambiental continguda en l’aire mitjançant un cicle termodinàmic per aportar calefacció a l’hivern, refrigeració a l’estiu i aigua calenta tot l’any. També utilitzen "termos instantanis", una espècie de "resistència elèctrica" que escalfa l’aigua sense necessitat d’utilitzar gas, apunta Domínguez.

Can Ruti és el primer gran hospital català que funcionarà sense gas, explica Calderón. Només l’Hospital de Mollet li fa la competència en aquest sentit, però és molt més modern i també més petit.

El transport, principal problema

Tot i així, com admet Calderón, el principal problema dels hospitals és el transport públic. "Les emissions derivades de la mobilitat és el principal punt [que cal abordar] en qualsevol hospital. I nosaltres en concret estem molt mal ubicats", afirma. L’Hospital Germans Trias i Pujol es troba als terrenys de Can Ruti, a la serra de la Marina de Badalona. Una de les mesures que sí que ha pres el centre és fomentar la teleassistència en els casos que sigui possible.

"Actualment la teleassistència representa el 30% de totes les visites que es fan a l’hospital", afegeix Calderón. L’increment de la teleassistència i la millora en els motors de combustió han permès al centre disminuir un 12,2% les emissions relacionades amb la mobilitat.

A més de la mobilitat, els fàrmacs, els gasos medicinals, les cadenes de subministrament d’un hospital també contribueixen a l’emissió de gasos a l’atmosfera.

Notícies relacionades

Trànsit avisarà amb IA de les congestions a l’AP-7 perquè es busquin rutes alternatives

Renfe aparta dos treballadors acusats de sabotatge durant la vaga de Rodalies a Catalunya

La reducció de la petjada de carboni de l’Hospital Germans Trias i Pujol és una "realitat", assegura el centre, i preveu continuar millorant en els pròxims anys. De fet, si es compara amb l’any 2021, les emissions totals (que inclouen energia, mobilitat, residus, etcètera) es van reduir un 7,2% el 2022, amb una xifra global d’emissions de 13.538 tones de CO2, equiparables a les que generarien uns 2.500 habitants de Catalunya (l’equivalent al poble de Besalú, per exemple). Quant al consum energètic de l’hospital: el 2010 les emissions s’acostaven a les 10.000 tones de CO2, mentre que ara no superen les 1.500.

Per a la Unitat de Medi Ambient del centre, els factors clau que expliquen aquest resultat són variats. Respecte a les emissions indirectes del consum elèctric, es mantenen molt baixes gràcies a l’adquisició d’electricitat 100% renovable.