Seguretat viària

El Govern instal·larà 700 quilòmetres de bandes sonores per evitar accidents

Territori avança també en la implantació de carrils 2+1 en vies secundàries amb l’objectiu de modificar el 7% de la xarxa viària catalana per reduir un 20% la sinistralitat més greu. La inversió prevista és de 660 milions.

El 60% dels xocs frontals tenen com a origen una distracció del conductor

El Govern instal·larà 700 quilòmetres de bandes sonores per evitar accidents
4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Amb la fi dels peatges a l’AP-7 i la C-32 nord, molts conductors que anaven per carreteres secundàries van passar a les de gran capacitat. La part dolenta és que les autopistes van ara més congestionades; la bona, que són menys els cotxes que transiten per vies sense mitjana, amb la qual cosa també s’hi redueix la possibilitat d’un xoc frontal, en massa ocasions sinònim de sinistre amb víctimes mortals. El 2024 van ser 30 accidents d’aquest tipus, per 37 de l’exercici anterior.

Se segueixen produint, així que per aturar aquest tipus de tragèdies, la Generalitat va presentar fa dos anys un projecte en una vintena d’artèries, consistent a instal·lar el model de carrils 2+1, dos per a un sentit i un per a l’altre, alternant el vial addicional entre els dos ramals al llarg del tram en funció de la necessitat. L’actual Govern ha fet seva la comesa, amb un full de ruta més detallat que inclou a la causa un pla de bandes sonores longitudinals al llarg de 700 quilòmetres.

Objectiu final: modificar el 7% de la xarxa viària per reduir un 20% la sinistralitat més greu. El projecte suposarà la inversió de 660 milions d’euros fins al 2030, segons va explicar ahir la consellera de Territori, Sílvia Paneque, després de la reunió del Consell Executiu en la qual es va donar llum verda a aquest pla.

El neòfit que es deixi endur per la lògica pot pensar que els xocs frontals en carreteres sense separació es produeixen majoritàriament en el moment en què un vehicle fa un avançament imprudent. No és així. En el 43% dels casos, la causa única és una distracció al volant, i en un altre 20%, la pèrdua d’atenció n’és també un factor concurrent. De 37 exemples analitzats pels Mossos d’Esquadra, en només una ocasió es va produir un avançament d’un turisme amb línia contínua, situació que es va repetir en dues ocasions en el cas de les motos.

Un total de 35 carreteres

Per això el Govern ha cregut convenient afegir a aquest pla de seguretat viària les bandes rugoses sonores que està previst que s’instal·lin al llarg de 700 quilòmetres en 35 trams de carreteres repartides per tot el territori. Són un total de 35 carreteres entre aquest any i el següent, amb un pressupost de 2,5 milions d’euros. Són un element menys contundent, però en vista del pes que tenen les badades, poden convertir-se en una advertència clau quan un vehicle supera sense voler els límits del seu carril. La vibració del cotxe, que es nota al volant, hauria de ser suficient perquè el conductor torni al seu curs.

Entre les vies afavorides (el detall total, al final de l’article) destaquen els 151,8 quilòmetres de la C-12 (uneix Lleida i Amposta), els 54 quilòmetres de la C-31, els 42 quilòmetres de la C-26, els 46 quilòmetres de la C-55 i els 34 quilòmetres de la C-66.

Quant a la configuració dels carrils 2+1, abans del detall cal traslladar-se a la dècada anterior, quan els responsables del sistema català de carreteres van visitar Suècia i van quedar corpresos amb l’invent. Va ser l’agost del 2019 quan van començar les obres de la primera prova pilot en aquest costat del Pirineu. Va passar a la C-66, en un tram de 8,5 quilòmetres entre Cornellà del Terri i Serinyà. S’hi va implantar un tercer carril i una separació física, amb una inversió de 13,2 milions d’euros. L’èxit d’aquella iniciativa va derivar en el pla presentat el 2023, i ara, en el full de ruta més concret fins a l’any 2030, quan s’espera tenir acabats o en execució un total de 425 quilòmetres (i una despesa de 660 milions d’euros) que ara són viaris d’1 +1 i que passaran a ser de 2+1.

Una característica essencial per a la seguretat viària de les carreteres 2+1 és que disposen d’una separació reforçada dels dos sentits de circulació, que pot ser una mitjana de formigó, o d’un altre tipus, senyalització horitzontal (que pot incloure passos de vianants centrals, pintura vermella o ressalts) o elements d’abalisament. Aquest model ja es pot veure en trams de la C-55, la C-16 o la C-58, amb "resultats satisfactoris" segons valora el Govern.

Pressupostos

De tot això, 30 quilòmetres ja han sigut executats. A més de l’esmentada C-66, està acabada l’obra en 21,4 quilòmetres de la C-15, entre Vilafranca i Cabrera d’Anoia. S’està treballant en dues vies més: la C-35 i la C-66. En total, ja s’han mobilitzat una mica més de 80 milions d’euros per a 34 quilòmetres. El gruix, no obstant, està per venir.

Notícies relacionades

Segons detallen fonts del Departament de Territori, entre aquest any i el que ve hi ha previst portar a terme 16 intervencions per transformar 76 quilòmetres de carreteres secundàries més. També les del 2027 tenen calendari i pressupost. Per més endavant, 2028-2030, i sempre que hi hagi pressupostos aprovats, està previst l’impuls a la redacció de projectes per transformar els 276 quilòmetres que falten per complir el pla.

Des del Departament de Territori calculen que la durada mitjana d’aquestes obres se situa entre els set i nou mesos, tot i que "depèn una mica de la complexitat" de la via. En aquest sentit, assenyalen factors com, per exemple, si "passa per una zona més o menys urbana".

Temes:

Govern Motos