Dos hospitals i 12 CAPs busquen estalviar el 60% d’energia el 2026

L’antropocè és interpretat com un període geològic, en què actualment estem instal·lats i aguditzat des de la revolució industrial, que es caracteritza per l’acció negativa de l’esser humà sobre els ecosistemes, especialment mitjançant l’ús de combustibles fòssils i els efectes de la industrialització i l’explotació massiva de recursos naturals.

Fenòmens com la malaltia no han escapat d’aquest paradigma. La humanitat ha desenvolupat eines per combatre la malaltia, i per assolir-ho ha creat els sistemes sanitaris, que, a més de complir amb la funció que se’ls ha encomanat, estan caracteritzats per una alta tecnificació, que necessita elevats consums energètics i que genera subproductes amb una alta capacitat d’agressió a l’entorn. Cada cop fem més accions terapèutiques i necessitem més energia i tecnologia i generem més subproductes nocius per a l’ecosistema, de tal manera que es calcula que, si fos un país, el sistema sanitari seria el cinquè emissor de CO2 del planeta i produiria entorn del 5% dels gasos d’efecte hivernacle, cosa que representa, només a Catalunya, més de 96 tones diàries de residus hospitalaris, més de la meitat dels quals són considerats com a sanitaris. Segons The Lancet, la petjada climàtica de l’atenció sanitària equival a les emissions anuals produïdes per més de 500 plantes termoelèctriques alimentades per carbó.

Al seu torn, aquest impacte negatiu sobre l’ecosistema provocat pels sistemes sanitaris provoca més malaltia com a conseqüència dels efectes de l’escalfament global, la contaminació i el canvi climàtic. Paradoxes de l’antropocè.

Un dels objectius marcats pel Departament de Salut de la Generalitat consisteix a "adaptar el sistema sanitari per minimitzar la petjada del carboni, potenciar la transició cap a fonts d’energies més netes, revisar el material d’un sol ús i reduir la mobilitat innecessària i la concentració logística", en línia amb els esforços que ja fa temps que es fan per tal d’arribar a les emissions zero cap al 2050. En aquest sentit, la implementació d’una agenda verda pels centres sanitaris a Catalunya ha de passar per la transició cap a fonts d’energia més netes, reducció del material d’un sol ús buscant alternatives reutilitzables i elaborades amb materials més sostenibles, o la reducció dels desplaçaments innecessaris en el si del sistema.

Els sistemes sanitaris no tan sols han de treballar per combatre la malaltia, sinó que, i és essencial, per no provocar-la. És una prioritat real. Ens hi juguem la salut de l’entorn i la de la gent.

El centre d’atenció primària (CAP) Adrià, al districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, consumeix un 44% menys d’energia que el 2017. Té plaques fotovoltaiques, la seva energia és renovable, no utilitza gas, utilitza llums led, consumeix menys aigua gràcies a dispositius airejadors a les seves aixetes i la seva maquinària és més eficient. Aquestes i altres mesures l’han convertit en l’ideal de CAP verd. El sector sanitari és un dels que més energia consumeix: entre el 4% i el 8% de les emissions globals provenen de la sanitat, que també genera una elevada despesa d’aigua i moltes tones de materials d’un sol ús.

La Conselleria de Salut vol que el CAP Adrià sigui el model de la sanitat catalana, i per això la Generalitat ha destinat 32 milions d’euros, entre un 40% i un 50% dels fons del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP, que forma part dels Next Generation de la UE), a la realització de reformes en 12 CAP i a dos hospitals comarcals perquè el 2026 siguin més eficients energèticament. Seran els primers que obriran progressivament camí a la resta.

Les obres ja estan en fase d’execució i les mesures que s’aplicaran (retirada del gas, reducció de la demanda, canvi de cobertes i façanes, foment de l’energia solar) són moltes de les ja integrades al CAP Adrià, i que fins ara s’han anat implementant de manera més individualitzada en diferents centres.

Els beneficiats per aquests fons són els CAP Chafarinas (Barcelona), Vendrell, Sant Quirze del Vallès, Roses, Can Gilbert del Pla (Girona), Mollerusa, Plana Lledó (Mollet del Vallès), Amadeu Torner (l’Hospitalet de Llobregat), Deltebre, Rio de Janeiro (Barcelona), Llibertat (Reus) i Terrassa Sud, així com els hospitals Mora d’Ebre i el de Berga.

Els edificis sanitaris són "grans consumidors d’energia", com reconeix Martí Ballart, subgerent d’Inversions i Patrimoni del Servei Català de la Salut (CatSalut). L’estimació de Salut és que, amb aquestes obres, els CAP reduiran fins a un 60% el consum d’energia. "Sense posar plaques solars ja arribàvem al 30% de reducció d’energia", diu per la seva banda Ismael Domínguez, responsable d’Enginyeria de la Gerència d’Inversions del CatSalut. L’objectiu és anar, a poc a poc, retirant el gas per arribar a la total descarbonització el 2050, una cosa que ja marca la llei europea del clima.

Les condicions per accedir als fons PIREP són reduir, com a mínim, un 30% les emissions de carboni, que els immobles siguin titularitat de l’Administració i que reciclin fins a un 70% els residus que generin les obres.

L’Institut Català de la Salut (ICS), la gran empresa de salut 100% pública i a la qual pertanyen el 80% dels CAPs catalans i vuit grans hospitals, fa anys que fa passos en aquest sentit. L’ICS consumeix a l’any en electricitat uns 190 gigawatts hora (GW h), cosa que equival al consum elèctric de la població de Cornellà de Llobregat. A més, gasta 140 GW h més de gas natural, cosa que equival al consum de gas de la població de Manresa. En els últims vuit anys ha reduït un 44% el seu consum d’energia, però a més vol arribar al 2027 havent reduït un 1% més el seu consum d’electricitat i gas. Pot semblar poc, però són 3 GW h: el que consumeix un barri de Barcelona.

"Cent per cent renovable"

Cap al model CAP Adrià caminen a poc a poc la resta de centres de Catalunya. "L’electricitat que consumeix el CAP Adrià té garantia d’origen 100% renovable. Això vol dir que tota l’electricitat consumida es genera sense cremar res i sense produir residus nuclears. D’aquesta manera, l’ICS estalvia anualment l’emissió de 50.000 tones de CO2 a l’atmosfera", explica a aquest diari Jordi Pujadas, tècnic de medi ambient i eficiència energètica.

El CAP Adrià, a més, té instal·lades a la seva teulada plaques fotovoltaiques, que permeten al centre generar fins al 30% de l’electricitat que consumeix. "L’ICS vol instal·lar aquestes plaques en els 280 CAP que tenen teulades disponibles [d’un total de 425], i ara mateix ja les té funcionant en 147. Als vuit hospitals de l’ICS també es preveu instal·lar plaques fotovoltaiques", assenyala Pujadas, que afegeix que no en tots els centres és possible instal·lar plaques fotovoltaiques.

En paral·lel, aquest centre de salut compta amb una maquinària més eficaç, que permet que l’eficiència energètica sigui més alta. "Això ens permet saber com s’està comportant energèticament el centre, quina energia s’està consumint, quina quantitat i de quin tipus", prossegueix aquest tècnic. A més, aquesta maquinària dona a conèixer en temps real quin és el consum del centre, per la qual cosa avisa ràpidament si hi ha una avaria. "De vegades no ens n’adonàvem fins que arribava la factura", apunta.

Aquest CAP de Sarrià-Sant Gervasi, a més, només utilitza llums led, que consumeixen una quarta part que els llums tradicionals. "Tot i que aquesta tecnologia és més cara, el retorn econòmic és superràpid, perquè passes a consumir-ne molts menys", apunta Pujadas, que remarca que totes aquestes mesures estan emmarcades dins de l’"estratègia de descarbonització" de l’ICS. "Això vol dir que la nostra activitat es realitza sense emetre carboni a l’atmosfera. ¿Com? De moltes maneres: amb la compra, amb l’ús de l’edifici, amb els desplaçaments d’usuaris i professionals al CAP. Però la mesura amb més pes és la de l’energia", assegura. El fet que tota l’energia sigui renovable i que el centre no utilitzi gas és el que ha permès estalviar un 44% de l’energia que consumia abans.

El consum d’aigua i de plàstic són potser dos dels aspectes que més costa reduir en un centre sanitari. El CAP Adrià ho intenta. A les aixetes té col·locats "dispositius airejadors", que permeten barrejar l’aire dins del flux de l’aigua. "Així, quan t’estàs rentant les mans tens la sensació que hi ha la mateixa aigua de sempre, però en realitat en surt la meitat". La sequera ha obligat també a col·locar dispositius que redueixin el temps de sortida d’aigua als lavabos.

Notícies relacionades

Renfe sospita de sabotatge en el caos de les vagues i aparta dos treballadors

Quatre hores aturats en un tren

L’ICS també col·labora amb els ajuntaments per potenciar el transport públic en el desplaçament als seus centres. "El transport públic estalvia un 75% d’emissions de CO2 en comparació amb el privat", afirma Pujadas. A més, els desplaçaments que fan els sanitaris de tots els CAPs i hospitals de Barcelona a les llars dels pacients (per donar cobertura als serveis d’atenció domiciliària i d’hospitalització a casa) són en cotxes elèctrics. "El 100% dels cotxes de l’ICS a Barcelona són elèctrics. A tot Catalunya, un 45%, i els altres són híbrids", assenyala.

El CAP Trinitat Vella, a Barcelona, que també treballa des de fa temps en la línia del CAP Adrià, ha optat, a més, per conscienciar els sanitaris. Per exemple, fa poc es va instal·lar davant d’aquest centre de salut un servei de Bicing. I en les consultes, en lloc d’haver-hi dos cubells d’escombraries (un per als rebutjos i un altre més petit sota la taula per als papers), n’hi ha només un, com explica Paula Álvarez, infermera i adjunta a la direcció d’aquest centre de salut.