Mobilitat a Catalunya

Renfe sospita de sabotatge en el caos de les vagues i aparta dos treballadors

Els afectats s’encarregaven de la gestió del servei i van cancel·lar Regionals del sud i trens des de l’Hospitalet per a l’R1 i l’R3 amb "indicacions incorrectes". Els serveis jurídics de la companyia investiguen els fets.

Els maquinistes consultats coincideixen que «no és la pràctica habitual»

Amb totes les línies passant per dos túnels és fàcil boicotejar el servei

Renfe sospita de sabotatge en el caos de les vagues i aparta dos treballadors

Renfe sospita de sabotatge en el caos de les vagues i aparta dos treballadors

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

És habitual, durant les jornades de vaga, que els treballadors espremin al màxim el reglament del sector per maximitzar els efectes de la protesta més enllà dels serveis mínims. Una cosa és excés de zel i una altra, molt diferent, el sabotatge. Això és precisament el que estan investigant els serveis jurídics de Renfe després que en dues jornades de vaga a Rodalies convocades per sindicats minoritaris s’han produït una sèrie de sospitoses cancel·lacions de trens.

Es va produir dimecres de la setmana passada quan es van anul·lar la meitat dels Regionals previstos al sud. I va tornar a passar aquest dimarts a l’Hospitalet, amb 40 trens anul·lats per sentit que van afectar l’R1 i l’R3. Com a mesura de prevenció, i fins que hi hagi una resolució legal definitiva, dos empleats de Renfe a Catalunya han sigut apartats de les seves funcions.

Fonts de la companyia confirmen que els dos implicats han deixat de prestar el seu servei com a operadors de la circulació. S’espera, prossegueix la mateixa veu, que en uns quants dies es tingui el dictamen dels advocats de l’empresa per decidir quin és del següent pas per fer amb aquests empleats, que van realitzar aquest presumpte sabotatge durant dues de les jornades de vaga convocades per CGT, SF-Intersindical i Alferro. Les persones investigades "van donar indicacions que no eren correctes o que eren contradictòries", sostenen les mateixes fonts. S’ha de determinar si darrere d’aquestes instruccions incorrectes hi havia o no intencionalitat.

Un acord en el xiulet final, el diumenge 16 de març, va evitar que els comitès d’empresa de Renfe i Adif en ple iniciessin set jornades de vaga en tot el sistema ferroviari estatal. Les aturades s’havien convocat per als dies 17, 19, 24, 26 i 28 de març, 1 i 3 d’abril. Els sindicats majoritaris (SEMAF, CCOO, UGT i SCF) van ratificar l’acord amb el Ministeri de Transports i la Generalitat, i aquella mateixa nit l’Administració va celebrar una desconvocatòria que no era tal, ja que tres associacions sindicals no havien estampat la seva firma i mantenien les mobilitzacions. I així ha sigut, amb serveis mínims i alteracions de la circulació a què s’han sumat les incidències de la mateixa xarxa de Rodalies.

El primer dels casos que s’estan investigant es va produir el dimecres 26 de març. Un "operador de gestió" va decidir cancel·lar "de manera indiscriminada" la meitat dels trens de les línies de Regionals del sud, una zona ja per si mateixa molt malmesa per les obres que s’estan realitzant a l’estació de Sant Vicenç de Calders.

El segon acte que els serveis jurídics de Renfe estan analitzant es va registrar el dimarts 1 d’abril, també durant una de les jornades de vaga. Un altre treballador dedicat al mateix menester va donar "indicacions errònies" que van derivar en la cancel·lació de 40 trens (20 per sentit) que sortien de l’estació de l’Hospitalet de Llobregat per alimentar les línies R1 i R3. L’operador confia a poder resoldre els expedients dels dos treballadors d’una manera ràpida i defensa que es tracta de "fets individuals no representen els empleats de Renfe a Catalunya".

El director de Rodalies Renfe, Antonio Carmona va titllar aquests actes d’"intolerables" i va assegurar que mai havia vist una cosa similar en els 25 anys que fa que és a l’empresa. El sindicat CGT va respondre a través d’un comunicat que les paraules del responsable de l’operador "són un intent més de deslegitimar el conflicte i de desmobilitzar les plantilles". "Assenyalar els treballadors –prossegueix la nota– no resol el problema; l’agreuja". A la seva manera de veure, "les supressions i els retards ocorreguts són reflex directe de la participació en el conflicte, no de cap actuació irregular per part del personal ferroviari".

Maquinistes de Renfe consultats per aquest diari prefereixen no mullar-se sobre l’ocorregut amb aquests dos companys, però coincideixen que "no és la pràctica habitual". Hi ha un element innegociable perquè un tren pugui circular: la seguretat. Si es detecta qualsevol fallada a les portes, en el sistema d’alimentació, en el de frenada, a qualsevol mecanisme que pugui posar en perill la integritat dels viatgers i del maquinista, aquest comboi no surt i se’n va directe al taller per reparar l’avaria.

Entorpir les coses

Notícies relacionades

Però després hi ha el confort. Amb el reglament a la mà, diuen els conductors, podrien negar-se a sortir si hi ha un seient trencat, un bany amb problemes o un grafiti cobrint un llum. No és una cosa que passi diàriament, però passa. En situacions normals, per no entorpir més la xarxa, el servei es presta, i es deixa aquest arranjament per al final de la jornada. És a dir, quan el tren ja no sigui necessari. Però si hi ha vaga, res els impedeix complir les normes al peu de la lletra i deixar el vehicle a l’andana.

Passa, també, que al tenir una xarxa tan centralista, amb totes les línies passant pels dos túnels de Rodalies i Regionals de Barcelona, és molt fàcil boicotejar el servei. N’hi ha prou que un tren no surti o es quedi aturat en una de les estacions centrals de la capital catalana perquè es produeixi un efecte en cadena en tots els traçats. Hi hauria d’ajudar la línia orbital ferroviària entre Vilanova i Mataró, planificada pel Vallès sense trepitjar la gran ciutat. Com la famosa B-40, però amb vies en lloc d’asfalt. És un projecte de què es parla des de fa 20 anys. O sigui, que no hi ha vaga que valgui.