Barcelona aposta per donar més usos al gran aqüífer de la ciutat

La sequera que ara acaba va generar un gran interès per un dels tresors més desconeguts de la ciutat de Barcelona: la gran massa d’aigua subterrània que jeu sota l’urbs. En realitat, l’escassetat de pluges va obligar una llarga llista de municipis a recórrer als aqüífers i a aprofitar aigua emmagatzemada en dipòsits municipals, sovint infrautilitzats, per regar, netejar carrers i donar resposta a altres necessitats. Alguns d’aquests tancs d’emmagatzematge acumulen, després de les pluges primaverals, més quantitat d’aigua.

Però el cas de Barcelona és un dels que més crida l’atenció. Avui dia, la ciutat tan sols fa servir una quarta part de l’aigua disponible al subsol. Per tant, la sequera no va perjudicar aquesta font d’aigua. Mesos enrere, encara en plena crisi hídrica, el consistori va anunciar la creació de nous dipòsits freàtics –no pluvials– per emmagatzemar aquesta aigua i utilitzar-la per al reg. En aquests moments hi ha 27 dipòsits disponibles, se n’estan construint quatre més i n’hi ha dos més en procés d’ampliació.

Els usos previstos són el reg urbà i la neteja de carrers. De fet, pensar en l’aigua subterrània de Barcelona com una possible font de proveïment no és possible a curt termini. "La capital catalana està assentada sobre una gran massa d’aigua, però les cicatrius industrials de moltes dècades compliquen la potabilització", afirma Enrique Velasco, cap de recursos hídrics de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). Tot i així, alguns experts plantegen que qualsevol aigua es pot arribar a potabilitzar amb la tecnologia adequada.

L’aqüífer que sí que està previst explotar cada cop més, progressivament, per al subministrament d’aigua, és el del Besòs. És a dir, Barcelona, a més de treure aigua dels embassaments (riu Llobregat i Ter), dessalinitzar-la al Prat de Llobregat i extreure-la del subsol del Baix Llobregat, aprofitarà cada vegada més l’aqüífer del Besòs.

¿I quin és el paper que tindrà l’aigua del subsol de la ciutat en aquest sistema de gestió hídrica? Continuarà sent un complement per a usos no potables, però cada vegada guanyarà més importància. L’aqüífer de Barcelona, després de les pluges, també s’ha recarregat. Aquest canvi no ha afectat els dipòsits municipals, ja que Barcelona utilitza molta menys aigua de la que disposa.

És important diferenciar entre els dipòsits municipals per al proveïment d’aigua potable i els que emmagatzemen aigua subterrània per a altres usos. En alguns llocs, la situació dels dipòsits que beuen d’aqüífers o rius ha millorat de manera destacada en poc temps.

Aquest és el cas de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), l’única localitat de les conques internes que encara segueix estant en fase d’emergència per sequera (des de fa més d’un any). El municipi no està connectat a la xarxa d’ATL (ens de proveïment Ter Llobregat) i depèn de pous propis.

En concret, és una mina, la de Llobateres, la que proveeix el poble. Aquesta font ha començat a recuperar aigua després de dos anys estant seca, però encara és aviat per saber si n’hi haurà prou amb el cabal actual. Per aquesta raó, l’alcalde va anunciar que de moment es mantindrà l’emergència, a l’espera de començar una desescalada gradual per anar eliminant restriccions. Al poble s’està construint un nou pou que ha de permetre una explotació més eficaç de l’aqüífer.

Sobre la creació de nous pous, Velasco explica que durant la sequera s’han concedit desenes de permisos. "En moltes ocasions, són autoritzacions temporals, condicionades a la crisi hídrica", adverteix. Si la concessió va més enllà, el poble pot seguir utilitzant-los sense límit, mentre no tregui més aigua de l’establerta.

"A l’hora de donar permisos, es va amb molt de compte respecte a l’aigua potable", remarca aquest responsable de l’ACA. "En canvi, en el cas de l’aqüífer de Barcelona, com que l’ús no és de boca, és més fàcil que l’ajuntament obtingui permisos per utilitzar més aigua", matisa tot seguit.

El repte del consum responsable

Notícies relacionades

La denunciant de Dani Alves recorrerà l'absolució del futbolista per violació davant el Suprem

El biaix de gènere mata, i no és una exageració

Hi ha altres ciutats que han hagut de fer servir dipòsits locals per al reg i la neteja de carrers, perquè els seus aqüífers no van quedar malmesos per la falta de pluges. Aquest ús, expliquen fonts coneixedores de la gestió hídrica a Catalunya, ha vingut per quedar-se.

Per tant, després de la sequera, moltes localitats seguiran apostant per l’aigua subterrània emmagatzemada en dipòsits per a tota mena d’usos. El repte, malgrat les pluges, és fer un consum responsable i sostenible per evitar que aquestes masses d’aigua, en cas d’una temporada llarga seca, tornin a agonitzar com passava mesos enrere.