El Govern va dubtar de Renfe i va demanar a un alcalde que comprovés si hi havia un tren de Rodalies amb passatgers abandonat a Sant Miquel de Fluvià

Renfe va admetre dies després que hi va haver algun tipus de desajustament en la informació i que es va tardar molt a enviar un autobús al lloc. El que realment va passar és que va ser el Govern qui va advertir l’operador del desemparament d’aquest tren després de veure algunes queixes a les xarxes socials. La mateixa consellera de Territori, Sílvia Paneque, després que Renfe li assegurés que estava tot controlat, va trucar per telèfon a l’alcalde del municipi, Àngel Posas, per demanar-li un peculiar favor. «Em va agafar a casa amb les sabatilles posades, devien ser les vuit de la tarda de dissabte. Em va preguntar si podia anar a l’estació a comprovar si hi havia un tren amb gent dins», relata el regidor, en conversa amb aquest diari. Va agafar el cotxe i, efectivament, allà hi havia els viatgers, gairebé sis hores després.

L’alcalde hi va posar de part seva; no cada dia et truca un membre del Govern quan estàs al capdavant d’un poble de poc més de 800 habitants. Tampoc era una missió molt complicada; diguem que un tren no és precisament una agulla en un paller. A l’arribar a l’estació es va trobar el comboi, inert, estacionat en una via secundària. No gaire lluny va poder veure com el personal d’Adif, l’empresa pública que s’encarrega del manteniment de la infraestructura, treballava en la reparació de l’avaria. «L’arbre era molt gran i a més el contacte amb la catenària va provocar un petit incendi». És una zona molt rocosa, relata Posas, amb la qual cosa aquest immens pi va acabar cedint davant la impossibilitat d’arrelar com cal.

Els 12 del patíbul

Era un dia de molt vent, d’un temps endimoniat. Si tenen al cap les pel·lícules de desastres naturals, sempre hi ha un moment en què els ciutadans surten tímidament dels seus caus quan algú ve a salvar-los. Aquest redemptor era l’alcalde de Sant Miquel de Fluvià. A l’interior del tren quedaven 12passatgers, a més del maquinista i una interventora. La immensa majoria del passatge ja havia marxat en taxis o amb familiars que van venir a buscar-los en el seu vehicle particular. Però no aquesta dotzena d’usuaris, a qui Posas va trobar «més resignats que emprenyats, segurament perquè ja eren moltes hores d’espera i ja havien passat per tots els estats emocionals possibles».

L’alcalde va parlar primer amb els dos treballadors de Renfe, per als quals només té bones paraules. Li van explicar que havien estat trucant al centre de control cada 15 minuts per demanar que vingués unautobús. Sense sort. Els viatgers van confirmar els intents del maquinista, que passada una bona estona des de l’inici de la incidència, va decidir abandonar el seu habitacle i compartir l’espera amb ells.

Notícies relacionades

Renfe aparta dos treballadors acusats de sabotatge durant la vaga de Rodalies a Catalunya

Les cures primerenques, clau per posposar situacions de dependència

Els autobusos provisionals sí que van funcionar en ciutats com Figueres o Girona, però ningú va venir a Sant Miquel de Fluvià. L’alcalde va trucar a la consellera per confirmar-li la presència d’aquest tren fantasma. Devien ser les 20.30 hores. Mitja hora després, a les nou de la nit, i després de la corresponent bronca de Paneque als responsables de Renfe, que acaba d’estrenar nou director operatiu a Catalunya, un bus es va presentar al lloc. Havien passat més de sis hores des de l’avaria.

El jove maquinista

De les 14 persones , 12 volien anar a Girona i dos preferien tornar a Figueres perquè tots els plans de la jornada no tenien sentit. El conductor de l’autobús tenia poc marge de maniobra, així que l’alcalde va agafar els dos despenjats i els va portar en el seu propi cotxe perquè la resta poguessin partir cap a la capital provincial. Entre ells, el maquinista i la interventora, veïna de Calella (Maresme), que l’endemà havia de tornar a treballar a primera hora. Curiosament, un dels ‘hostes’ de Posas va resultar ser un jove maquinista de Renfe. Tota una prova de foc. Ja entrada la nit, cap a les deu, aquests viatgers que a les 14.30 hores sortien de Figueres, van poder arribar a la seva destinació. L’endemà, cadascú a la seva feina, però amb aquest vincle que ja queda per sempre; aquella llarga tarda en què van crear una dissortada família de viatgers de Rodalies.