L’aliment de 150.000 arbres

Segons els últims recomptes, s’estima que hi ha 370 exemplars repartits per la serralada Cantàbrica (Astúries, Castella i Lleó, Galícia i Cantàbria), a més de gairebé un centenar al Pirineu. Els efectius s’han multiplicat en els últims 30 anys, però l’espècie segueix afrontant molts desafiaments, i un és precisament el canvi climàtic.

Des que va començar el 2020 el projecte Life Ossos amb Futur, que acaba la setmana vinent i ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat (Ministeri per a la Transició Ecològica) i de la Fundació Patrimoni Natural (Junta de Castella i Lleó), s’han plantat més de 150.000 arbustos i arbres fruiters autòctons i 25.000 castanyers en prop de 115 hectàrees d’Astúries i Castella i Lleó (a l’Alto Sil lleonès i el nord de Palència, sobretot).

Entre els arbres hi ha cirerers, fràngules, pomeres silvestres, mostellars, moixeres i bedolls repartits en diferents rodals, on s’han portat a terme treballs d’inventari, seguiment i definició d’actuacions i divulgació dels diferents tractaments silvícoles per aplicar per tal d’afavorir la regeneració natural, la fructificació i, en definitiva, l’adaptació al canvi climàtic.

"El projecte ha volgut millorar l’adaptabilitat de l’os amb una doble acció", explica Guillermo Palomero, director de la Fundació Os Bru. "Primer, millorant la disponibilitat de menjar i, segon, tenint en compte que a l’hivern cada vegada hi ha més senderistes caminant i cal informar molt i fer campanyes informatives per disminuir els incidents amb els ossos. Afortunadament no n’hi ha hagut cap en els últims anys, però els ensurts són una cosa que hem de procurar evitar".

Crear ocupació local

Per a la primera acció, gràcies a la col·laboració amb universitats de Cantàbria, Oviedo, Valladolid i Extremadura, s’ha definit quins llocs "eren els millors per plantar i quins tipus d’espècies eren les idònies. Hem creat així petits boscanys d’enriquiment tròfic allunyats de les cases i els pobles, i hem ajudat a més a crear ocupació local". Per a la segona s’ha comptat "amb el suport d’associacions de micologia i de natura, federacions de caça i d’esport a Cantàbria, Galícia, Astúries i Castella i Lleó", afegeix Palomero.

"La veritat és que estem molt contents del projecte i de la col·laboració de tots", assevera sobre una iniciativa executada amb la contribució del Programa Life de la Unió Europea i que ha actuat en espais de la Xarxa Natura 2000. En total, s’han celebrat més de 80 trobades amb col·lectius vinculats a aquestes activitats, que s’han mostrat molt implicats en la difusió dels materials informatius.

Notícies relacionades

La línia R1 de Rodalies recupera la circulació després de la retirada del cotxe que havia caigut a les vies

Alcalde al rescat de viatgers

Durant totes aquestes trobades s’han ofert recomanacions per evitar topades amb els ossos, com ara utilitzar sempre els camins i senders autoritzats, no endinsar-se en la vegetació espessa, seguir els rastres de l’os, ni acostar-se a animals morts, que poden ser font d’alimentació per als animals.

A més, es demana als senderistes, muntanyencs i caçadors que portin el gos amb corretja i no tirin les restes del pícnic. A la carretera, a més, adverteixen des de la Fundació, qui persegueixi amb el seu vehicle un os a la calçada –en alguns casos aquestes trobades han sigut gravades– pot acabar sent multat.