Les escoles reben les primeres guies d’aprenentatges bàsics

Educació entrega als centres les orientacions curriculars en matemàtiques i llengua per a primària i ESO. L’objectiu és reforçar les matèries després dels mals resultats de PISA i PIRLS.

Les escoles reben les primeres guies d’aprenentatges bàsics
3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Van anunciar que seria en el segon trimestre del curs, i gairebé en temps de descompte, però així ha sigut. El Departament d’Educació i FP va publicar ahir els quatre primers documents amb les "orientacions curriculars" de matemàtiques i de l’àrea de llengües per a educació primària i l’ESO amb l’objectiu de reforçar els aprenentatges bàsics després dels mals resultats obtinguts per l’alumnat en PISA, PIRLS i en les proves de competències bàsiques dels últims anys. Unes orientacions que contenen "una proposta de concreció i seqüenciació" dels "coneixements" indicats en el currículum i que "en els pròxims mesos" arribaran a totes les matèries.

La proposta (oberta en un pàgina web, a la qual també poden accedir les famílies si tenen curiositat i volen entretenir-se a saber exactament què estudien els seus fills a l’escola) es presenta per cicles en l’educació primària i per cursos en l’ESO i incorporen "recomanacions, recursos didàctics i models d’activitats". Es concreten els mínims en comunicació oral, comprensió lectora, expressió escrita i educació literària, i per a cada un d’aquests casos es proposen activitats per adquirir els mínims.

Construir coneixement

Des de la conselleria consideren que la "concreció i seqüenciació" del saber és "fonamental per tal d’assegurar que l’alumnat construeix aprenentatges i adquireix les competències establertes en el currículum". Així mateix, prossegueixen dient des del departament que dirigeix Esther Niubó, el document concreta –aquesta era una de les principals crítiques dels docents sobre el nou currículum, la falta de concreció– "aquells sabers essencials imprescindibles que necessita adquirir l’alumnat" per "continuar construint coneixement al llarg de les diferents etapes educatives".

Aquests documents d’orientació curricular pretenen recolzar els docents a l’hora de programar i dissenyar situacions d’aprenentatge i activitats d’avaluació. "Al tenir els coneixements ben concretats, els docents poden planificar de manera més concreta i seqüenciada i poden adaptar les activitats d’aprenentatge a les necessitats de l’alumnat", indiquen des del Departament d’Educació i FP, que afegeixen que, a l’incloure recursos i activitats concrets, els documents poden ser molt útils com a "modelatge de l’actuació a l’aula".

Els quatre documents –de llengües i de matemàtiques de primària i de l’ESO– són densos i el professorat necessitarà temps per aconseguir endinsar-s’hi, tot i que precisament no els sobra temps. Però que el nom no confongui: en aquests documents s’anomenen concrecions, però contenen molta, molta informació. No es tracta d’una llista esquemàtica de sabers, com per exemple: a primer de primària s’han de saber els números del 0 al 100 i a segon han de restar amb dues xifres. És molt més complex, com ho són l’educació, el currículum i la vida.

Notícies relacionades

Un exemple concret. En l’apartat Sabers d’educació literària, a tercer d’ESO, es proposen exercicis concrets de lectura guiada com, en llengua castellana i literatura, vincular el Lazarillo de Tormes amb la versió adaptada del Quijote i amb El cantar de mio Cid per treballar la construcció de la figura de l’heroi. O lectures d’obres com L’ombra del vent o Marina, de Carlos Ruiz Zafón, "per ajudar a entendre els mecanismes narratius en la construcció d’una novel·la contemporània".

Un altre exemple. En aquest cas, de matemàtiques de primària. A primer i segon (alumnat de 6 i 7 anys), en educació financera, les criatures han de saber reconèixer el sistema monetari europeu: les monedes i els bitllets, el valor i la seva equivalència. I un altre: entre les orientacions sobre els coneixements en raonament proporcional –també de matemàtiques– figura que l’alumnat de cinquè i sisè de primària sàpiga identificar "situacions proporcionals i no proporcionals" en problemes relacionats amb la vida quotidiana.