La silicosi ressorgeix entre els treballadors de la indústria

La silicosi és una malaltia respiratòria incurable d’origen professional causada per la inhalació de pols de sílice cristal·lina. Malgrat ser considerada com una malaltia del passat, pròpia de miners, la seva incidència no ha parat de créixer en molts països en les últimes dècades. Ja és un gran repte per a la salut pública internacional. Així consta en un informe del Ministeri de Sanitat sobre el ressorgiment de la silicosi a Espanya. Els casos han augmentat en les últimes dècades entre treballadors més joves i ja afecta nous sectors industrials, com ara la fabricació i la manipulació d’aglomerats de quars (o pedra artificial), utilitzats en plaques de cocció de cuina i lavabos.

Del 2007 al 2024 s’han comunicat a Espanya 5.900 parts per silicosi, dels quals 520 són del 2024. A més, des del 2018 s’han notificat 46 parts de càncer de pulmó per exposició a sílice, 19 d’ells l’any passat. Gairebé la meitat dels informes per silicosi (47,8%) s’han registrat en la fabricació i manipulació d’aglomerats de quars i en el processament de pedra natural (granit i pissarra, principalment). La construcció, l’extracció d’altres minerals no metàl·lics ni energètics i la metal·lúrgia completen els principals sectors que estan implicats en aquesta reemergència.

El creixement de la incidència s’ha produït en el context d’una reducció del pes de les indústries extractives i ha implicat nous sectors de risc, apunta el document, titulat La reemergència de la silicosi a Espanya, l’objectiu del qual és mesurar la magnitud del problema, identificar els principals sectors productius generadors de la malaltia i la seva distribució geogràfica. Espanya és un dels països en els quals s’ha produït un augment de casos de manera "més intensa" durant el segle XXI.

L’Estudi epidemiològic de les malalties professionals a Espanya (1990-2014) ja va evidenciar l’increment dels casos reconeguts com a malalties professionals a causa de l’exposició a sílice cristal·lina al nostre país a partir del 2001, amb una tendència creixent al llarg del període, sobretot a partir de l’any 2006.

Sanitat i l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) han celebrat una jornada tècnica en la qual s’ha presentat l’estudi i s’ha posat en evidència com l’augment de casos ha provocat que diferents agències sanitàries nacionals hagin reavaluat en l’última dècada els riscos de la sílice cristal·lina respirable, mostrant el seu impacte més enllà de la silicosi. Destaquen, en particular, el càncer de pulmó i patologies respiratòries i cardíaques.

Notícies relacionades

Les cures primerenques, clau per posposar situacions de dependència

La denunciant de Dani Alves recorrerà l'absolució del futbolista per violació davant el Suprem

Treballadors més joves

Entre les principals troballes de l’informe –firmat per Montserrat García Gómez, Alfredo Menéndez-Navarro, Catherine Cavalin i Alin Manuel Gherasim– es posa sobre la taula que els costos sanitaris directes de l’assistència als casos de silicosi van a càrrec del Sistema Nacional de Salut, que va finançar el 97,5% dels processos assistencials entre 1997 i 2020. Recull també un augment dels processos assistencials per silicosi com a diagnòstic principal en treballadors joves i una disminució en l’edat mitjana dels pacients atesos per silicosi.