Alcalde al rescat de viatgers

EL PERIÓDICO us explicava dimecres la història d’un tren que es va passar tota una tarda abandonat per una avaria a la línia R11 de Rodalies. Aquella crònica, no obstant, va quedar curta... Avui, la versió llarga. Va passar dissabte a l’altura de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà), cap a les 14.30 hores. La caiguda d’un arbre va deixar sense alimentació elèctrica la catenària i el comboi es va quedar sense energia. Dins, un munt de viatgers que van pujar a Figueres amb la idea d’arribar a Girona en uns 40 minuts.

Renfe va admetre dies després que hi va haver algun tipus de desajust en la informació i que es va trigar molt a enviar un autobús al lloc. El que realment va passar és que va ser el Govern el que va advertir l’operador del desemparament d’aquest tren després de veure algunes queixes a les xarxes socials. La mateixa consellera de Territori, Sílvia Paneque, després que Renfe li assegurés que estava tot controlat, va trucar per telèfon a l’alcalde del municipi, Àngel Posas, per demanar-li un peculiar favor. "Em va agafar a casa amb les sabatilles posades, devien ser les vuit del vespre. Em va preguntar si podia anar a l’estació a comprovar si hi havia un tren amb gent dins", relata l’alcalde. Va agafar el cotxe i, efectivament, els viatgers eren allà, gairebé sis hores després.

A l’arribar a l’estació es va trobar el comboi, inert, estacionat en una via secundària. No gaire lluny va poder veure com el personal d’Adif, l’empresa pública que s’encarrega del manteniment de la infraestructura, treballava en la reparació de l’avaria. "L’arbre era molt gran i a més el contacte amb la catenària va provocar un petit incendi". És una zona molt rocosa, assenyala Posas, amb la qual cosa aquest immens pi va acabar cedint davant la impossibilitat d’arrelar.

Era un dia de molt vent, d’un temps endimoniat. Si tenen al cap les pel·lícules de desastres naturals, sempre hi ha un moment en què els ciutadans surten tímidament dels seus caus quan algú ve a salvar-los. Aquest redemptor era l’alcalde de Sant Miquel de Fluvià. A l’interior del tren quedaven 12 passatgers, a més del maquinista i una interventora. La immensa majoria del passatge ja havia marxat en taxi o amb familiars que els havien anat a buscar-los. No va ser la sort d’aquesta dotzena d’usuaris, que Posas va trobar "més resignats que emprenyats, segurament perquè ja eren moltes hores d’espera i ja havien passat per tots els estats emocionals possibles".

Cada 15 minuts

L’alcalde va parlar primer amb els dos treballadors de Renfe, per als quals només té bones paraules. Li van explicar que havien estat trucant al centre de control cada 15 minuts per demanar que vingués un autobús. Sense sort. Els viatgers van confirmar els intents del maquinista, que passada una bona estona des de l’inici de la incidència, va decidir abandonar el seu habitacle i compartir-hi l’espera.

Notícies relacionades

La línia R1 de Rodalies recupera la circulació després de la retirada del cotxe que havia caigut a les vies

Polèmica per l’ús de pantalles en les proves de competències bàsiques

Els autobusos provisionals sí que van funcionar en ciutats com Figueres o Girona, però ningú va anar a Sant Miquel de Fluvià. L’alcalde va trucar a la consellera per confirmar-li la presència del tren fantasma. Devien ser les 20.30 hores. Mitja hora després, a les nou del vespre, i després de la corresponent bronca de Paneque als responsables de Renfe, un bus es va presentar al lloc. Havien passat més de sis hores des de l’avaria.

De les 14 persones, 12 volien anar a Girona i dos preferien tornar a Figueres. El conductor de l’autobús tenia poc marge de maniobra, així que l’alcalde va agafar els dos despenjats i els va portar en el seu propi cotxe. Entre ells, el maquinista i la interventora, veïna de Calella (Maresme), que l’endemà havia de tornar a treballar a primera hora. Ja entrada la nit, cap a les deu, aquests viatgers que a les 14.30 hores sortien de Figueres, van poder arribar al seu destí. L’endemà, cadascú a la seva, però amb aquest vincle que ja queda per sempre, aquella llarga tarda en què van crear una dissortada família de viatgers de Rodalies.