Espanya acull l’equip veneçolà que dimarts va demanar asil a BCN

Tretze dels 18 jugadors de beisbol veneçolans que van demanar asil a Barcelona aquest dimarts ja s’han integrat al sistema d’acollida del Ministeri d’Inclusió del Govern espanyol, a l’espera que es resolgui la seva sol·licitud, segons va explicar el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, en un missatge a la xarxa X. Tres han preferit quedar-se a casa de familiars i haurien demanat tornar al seu país, i dos menors es troben sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, mentre la Policia Nacional, de manera protocol·lària, investiga si s’ha comès un delicte d’afavoriment de la immigració il·legal. Es tracta d’una acollida en temps rècord per la via de l’emergència, tenint en compte que hi ha persones que poden esperar fins a vuit mesos per fer els tràmits. Tot i així, no són un cas aïllat: els veneçolans registren el 60% de sol·licituds d’asil a Espanya, a causa de la protecció extraordinària de què gaudeixen.

El cas d’aquest equip de beisbol és especialment complex i extraordinari, segons expliquen fonts policials a aquest diari. Aquests joves van arribar a Espanya a través de l’aeroport de Madrid-Barajas el passat 12 de març. Els ciutadans veneçolans no necessiten visat per accedir al país: només han de comprar el vol i explicar el motiu de la seva arribada. En el cas que vulguin fer turisme, per exemple, cal mostrar un hotel reservat i el vol de tornada. L’equip de beisbol va explicar que arribaven a Espanya per disputar diversos partits a Europa.

El partit que havien de jugar a Madrid es va suspendre per pluges i van acabar dormint a l’aeroport de Barajas fins que es van desplaçar a Barcelona, probablement amb tren o per carretera. Aquí van disputar una partit però, poc després, l’entrenador, Julio Guevara, va tornar a Veneçuela argumentant que havia emmalaltit. "El professor [Guevara] mai ens va abandonar, sempre va estar al peu del canó amb nosaltres. Mai ens va prendre diners, totes les despeses les vam pagar nosaltres sota la nostra responsabilitat", va explicar ahir un jugador en un vídeo que va compartir a través de les xarxes socials.

Com és habitual, la Policia Nacional ha iniciat una investigació per aclarir si l’entrenador i un grup de veneçolans residents a Espanya que els han donat empara haurien comès un delicte d’afavoriment de la immigració irregular, tot i que fonts policials precisen que les primeres indagacions no apunten en aquesta direcció. "És un cas amb elements dubtosos, tenint en compte les declaracions dels nois", va explicar Prieto en roda de premsa després de la Junta de Seguretat Local de l’Hospitalet.

A Barcelona, els joves es van mantenir diversos dies dormint al carrer fins que dilluns passat es van presentar a les dependències de la Policia Nacional amb la voluntat de demanar asil. Tot i que en un primer moment es van presentar davant els agents com l’equip nacional sub 23 de beisbol, es tractava en realitat d’un grup local l’entrenador del qual es dedicava a fer d’observador i aconseguir partits a Europa. Els policies els van proporcionar menjar, van activar el procediment d’emergència i la fase zero del pla d’acollida. Aquest protocol s’activa en casos d’extrema vulnerabilitat, mentre s’espera la resolució de la sol·licitud d’asil.

Com que la Creu Roja, l’entitat que s’encarrega d’aquesta fase, no tenia places disponibles, van ser traslladats al Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) de Barcelona, on van passar dues nits. Mentrestant, la Generalitat es va fer càrrec dels dos menors, de 17 anys. Els majors d’edat van fer dimarts l’entrevista que ha de determinar si són refugiats a Espanya; aquell mateix dia tenien el vol de tornada a casa des de Madrid. "Vam decidir quedar-nos per voluntat pròpia", va explicar el portaveu de l’equip. "És habitual que vinguin equips de bàsquet, beisbol o futbol de països en conflicte que després demanen asil i no volen tornar: també ens ha passat amb Cuba", expliquen des de serveis socials.

Víctimes de persecució

Notícies relacionades

La línia R1 de Rodalies recupera la circulació després de la retirada del cotxe que havia caigut a les vies

Alcalde al rescat de viatgers

En principi, en aquestes entrevistes els sol·licitants han de demostrar amb proves que han sigut víctimes de persecució per motius polítics o religiosos, orientació sexual o han patit qualsevol altre tipus de discriminació. Aquests jugadors veneçolans no van argumentar res d’això. "No ho necessiten", expliquen fonts policials. A diferència de la resta de països del món, des del març del 2019 i després dels aldarulls per les eleccions arran de les quals Juan Guaidó es va autoproclamar president, els ciutadans de Veneçuela tenen dret a una protecció per motius humanitaris a Espanya. Per veure’n la magnitud cal tenir en compte que, des d’inicis d’any, només el 13% del total de resolucions d’asil han sigut favorables. "És a dir, que quan als ciutadans veneçolans els deneguem l’asil els donem la protecció per motius humanitaris, cosa que implica un any de permís de residència i de treball, una cosa a què colombians, nicaragüencs, malians o salvadorencs no poden accedir". Aquest permís es pot prorrogar un any i, al cap de tres, aquests ciutadans ja poden regularitzar la seva situació de manera més estable amb l’arrelament social.

De fet, Espanya és l’únic país de la UE que facilita aquesta protecció per raons humanitàries als ciutadans de Veneçuela, per la qual cosa és molt habitual que hi hagi famílies d’aquest país que, una vegada en territori espanyol, demanin asil. En els dos primers mesos d’aquest any, els ciutadans veneçolans han copat el 59% de les sol·licituds d’asil.