Laia Peña: "Un treballador autista pot aportar ordre, precisió i detall"

Cada vegada més adults són diagnosticats d’autisme, una circumstància que els permet comprendre per què sentien que no encaixaven en aquesta societat. Potser és per això que també és un col·lectiu que pateix una elevada discriminació laboral, fins al punt que 9 de cada 10 persones afectades no poden accedir a un lloc de treball estable. La psicòloga Laia Peña treballa per promoure la seva inserció sociolaboral a Aprenem Autisme, entitat que col·labora amb el programa Incorpora de la Fundació La Caixa.

¿Rebre un diagnòstic d’autisme en edat adulta resulta, en certa manera, alliberador?

Moltes persones expliquen que no entenien per què no milloraven, malgrat prendre medicació per a altres trastorns. Sentien que eren diferents. El diagnòstic d’autisme significa un alliberament perquè a la fi entenen què els passa i deixen de culpar-se per això. Però també obre un procés intern per descobrir qui són en realitat, ja que s’havien creat una màscara per encaixar.

¿Com els afecta laboralment?

Tot i que s’ha avançat molt en atenció precoç i educació infantil, a partir de secundària falten recursos específics, i això augmenta el fracàs escolar i dificulta la possibilitat d’arribar a la universitat. I, com a conseqüència, d’accedir al mercat laboral. A més, els serveis d’inserció no estan adaptats a les persones autistes. Per això hem començat a formar entitats de la mà del programa Incorpora de Fundació La Caixa perquè coneguin les seves necessitats específiques i puguin traçar estratègies per millorar-ne l’acompanyament d’inserció.

¿Quins són els principals obstacles que troben per accedir a un lloc de treball?

Moltes persones amb autisme tenen grans dificultats a l’hora d’afrontar una entrevista de treball, a causa de les seves limitades habilitats socials. I això els tanca les portes. Per això, estem treballant per desenvolupar processos de selecció alternatius més adaptats a les seves capacitats, com proves pràctiques en què puguin demostrar les seves habilitats per a determinats llocs de treball, especialment si no són de cara al públic.

¿Què pot aportar una persona autista a una empresa?

Atenció al detall, ordre, detecció d’errors, memòria, creativitat, capacitat per a les tasques repetitives... Una de les entitats ens explicava que havien aconseguit una inserció laboral com a reposador en un supermercat, i els caps al·lucinaven, perquè els passadissos no havien estat mai tan ben ordenats. Quan necessiten velocitat, li encarreguen la tasca a un altre treballador, però quan requereixen precisió, una persona amb autisme ofereix grans resultats.

Es tracta, per tant, d’entendre què poden oferir i què no.

Exacte, de reconèixer la neurodiversitat. Les empreses solen sorprendre’s positivament del valor afegit que aporten; el repte és superar els prejudicis i obrir la ment a petits ajustos, que solen ser senzills i raonables: adaptar la roba de treball, permetre cascos per a sensibilitats auditives o guants per a sensibilitats tàctils, flexibilitzar els descansos...

Notícies relacionades

La línia R1 de Rodalies recupera la circulació després de la retirada del cotxe que havia caigut a les vies

Alcalde al rescat de viatgers

I fora de la feina, ¿quins ajustos es podrien fer perquè puguin portar una vida autònoma?

Moltes persones amb autisme podrien viure independentment amb ajustos puntuals, per exemple, a l’hora d’afrontar situacions estressants. Només un petit percentatge, però, ho aconsegueix. Fan falta més recursos específics i habitatges adaptats, perquè persones que podrien ser molt productives acaben tancades a casa. El món, tal com està organitzat, no està preparat per donar resposta a les seves necessitats.