Catalunya declara el final de la sequera després de més de dos anys

El Govern considera que, "com a mínim", hi haurà cinc o sis mesos sense problemes hídrics greus i només es mantindrà l’alerta per a les zones que depenen de l’aqüífer Fluvià-Muga.

Catalunya declara el final de la sequera després de més de dos anys
3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Després de més de dos anys de restriccions per sequera, el Govern va anunciar ahir el final de la crisi hídrica a Catalunya i, en conseqüència, el final de la majoria de limitacions en l’ús de l’aigua que hi havia vigents. En el cas de la província de Barcelona, decauen totes les restriccions. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va ser l’encarregada de donar la bona notícia durant una visita al pantà de Sau (Osona), l’església del qual va ser la imatge icònica d’aquesta crisi i que ara, després de les últimes pluges, ha arribat al 70,4% de capacitat. Des d’aquest emplaçament va explicar que el Consell Executiu d’aquest dimarts aprovarà la mesura i que el canvi entrarà en vigor els pròxims dies, una vegada es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).

Quan això passi, nou àrees de Catalunya quedaran en situació de normalitat, cinc estaran en fase de prealerta i només quatre es mantindran en alerta. En total, catorze dels divuit àmbits de les conques internes podran prescindir de les limitacions en l’ús de l’aigua. El Govern de Salvador Illa tancarà així, almenys per ara, una de les carpetes que va heretar al principi del mandat i que més maldecaps ha provocat a la Generalitat els últims anys, especialment durant l’etapa de Pere Aragonès. "Hem encadenat 56 mesos de la pitjor sequera de fa 200 anys", va assegurar la consellera, que va considerar "de justícia" fer menció als dos dirigents que la van precedir en el càrrec: els republicans Teresa Jordà i David Mascort.

Segons va detallar Paneque, els municipis que depenen dels embassaments del Ter-Llobregat, que sumen més de sis milions d’habitants, passaran de l’escenari d’alerta a l’escenari de prealerta. Aquesta decisió es basa en la millora consolidada dels indicadors, amb els embassaments del Ter-Llobregat que arriben al 64% de capacitat, és a dir, 391 hectòmetres cúbics, més del doble del que es registrava fa un mes. La xifra del 64% supera el 60% que marca el llindar oficial del final de la sequera. A més, es preveu que l’aqüífer del Baix Ter tornarà a la normalitat i que l’aqüífer del Fluvià-Muga avançarà un pas més en la desescalada i passarà de l’excepcionalitat a l’alerta.

A efectes pràctics, la mesura implicarà l’aixecament de les restriccions en l’ús de l’aigua que fins ara afectaven principalment el reg agrícola i els cabals ambientals, cosa que permetrà recuperar la normalitat després de dos anys de restriccions. Així mateix, s’eliminaran les limitacions que fins ara s’aplicaven en els usos urbans. "Recuperem la normalitat en l’ús de l’aigua, sense restriccions ni en els cabals ambientals ni en els agrícoles. I, en el cas dels ambientals, aixequem les restriccions", va resumir Paneque.

La consellera, però, va remarcar que el Pla Especial de Sequera, que es va activar el setembre del 2021, "estarà activat en prealerta fins que es confirmi un equilibri consolidat a totes les conques internes, sense haver de recular". I és que des d’un principi el Govern va optar per la prudència a l’hora de gestionar la millora de la situació que han comportat les abundants pluges primaverals que han omplert els pantans. S’ha optat per una desescalada progressiva, va detallar, per assegurar que les restriccions s’aixequen per un "període llarg" i evitar així un escenari d’avenços i retrocessos. Pel cap baix, va apuntar, estan assegurats cinc o sis mesos.

Notícies relacionades

Les dessalinitzadores

Malgrat la millora als embassaments, les dessalinitzadores de Catalunya continuaran funcionant al 90% de capacitat. La decisió pretén optimitzar els recursos emmagatzemats als embassaments i afavorir la recàrrega d’aqüífers com el del delta del Llobregat, que ha sigut clau durant la sequera per garantir les necessitats d’aigua. Aquest alt rendiment també permetrà complir els Acords del Ter. El 2024, el volum transferit des del Ter cap a la regió de Barcelona va ser de 91 hm³, cosa que representa una disminució de 4 hm³ si ho comparem amb la transferència l’any anterior.

Temes:

Aigua Govern