Catalunya declara el final de la sequera després de més de dos anys
El Govern considera que, "com a mínim", hi haurà cinc o sis mesos sense problemes hídrics greus i només es mantindrà l’alerta per a les zones que depenen de l’aqüífer Fluvià-Muga.

Després de més de dos anys de restriccions per sequera, el Govern va anunciar ahir el final de la crisi hídrica a Catalunya i, en conseqüència, el final de la majoria de limitacions en l’ús de l’aigua que hi havia vigents. En el cas de la província de Barcelona, decauen totes les restriccions. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va ser l’encarregada de donar la bona notícia durant una visita al pantà de Sau (Osona), l’església del qual va ser la imatge icònica d’aquesta crisi i que ara, després de les últimes pluges, ha arribat al 70,4% de capacitat. Des d’aquest emplaçament va explicar que el Consell Executiu d’aquest dimarts aprovarà la mesura i que el canvi entrarà en vigor els pròxims dies, una vegada es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).
Quan això passi, nou àrees de Catalunya quedaran en situació de normalitat, cinc estaran en fase de prealerta i només quatre es mantindran en alerta. En total, catorze dels divuit àmbits de les conques internes podran prescindir de les limitacions en l’ús de l’aigua. El Govern de Salvador Illa tancarà així, almenys per ara, una de les carpetes que va heretar al principi del mandat i que més maldecaps ha provocat a la Generalitat els últims anys, especialment durant l’etapa de Pere Aragonès. "Hem encadenat 56 mesos de la pitjor sequera de fa 200 anys", va assegurar la consellera, que va considerar "de justícia" fer menció als dos dirigents que la van precedir en el càrrec: els republicans Teresa Jordà i David Mascort.
Segons va detallar Paneque, els municipis que depenen dels embassaments del Ter-Llobregat, que sumen més de sis milions d’habitants, passaran de l’escenari d’alerta a l’escenari de prealerta. Aquesta decisió es basa en la millora consolidada dels indicadors, amb els embassaments del Ter-Llobregat que arriben al 64% de capacitat, és a dir, 391 hectòmetres cúbics, més del doble del que es registrava fa un mes. La xifra del 64% supera el 60% que marca el llindar oficial del final de la sequera. A més, es preveu que l’aqüífer del Baix Ter tornarà a la normalitat i que l’aqüífer del Fluvià-Muga avançarà un pas més en la desescalada i passarà de l’excepcionalitat a l’alerta.
A efectes pràctics, la mesura implicarà l’aixecament de les restriccions en l’ús de l’aigua que fins ara afectaven principalment el reg agrícola i els cabals ambientals, cosa que permetrà recuperar la normalitat després de dos anys de restriccions. Així mateix, s’eliminaran les limitacions que fins ara s’aplicaven en els usos urbans. "Recuperem la normalitat en l’ús de l’aigua, sense restriccions ni en els cabals ambientals ni en els agrícoles. I, en el cas dels ambientals, aixequem les restriccions", va resumir Paneque.
La consellera, però, va remarcar que el Pla Especial de Sequera, que es va activar el setembre del 2021, "estarà activat en prealerta fins que es confirmi un equilibri consolidat a totes les conques internes, sense haver de recular". I és que des d’un principi el Govern va optar per la prudència a l’hora de gestionar la millora de la situació que han comportat les abundants pluges primaverals que han omplert els pantans. S’ha optat per una desescalada progressiva, va detallar, per assegurar que les restriccions s’aixequen per un "període llarg" i evitar així un escenari d’avenços i retrocessos. Pel cap baix, va apuntar, estan assegurats cinc o sis mesos.
Notícies relacionadesLes dessalinitzadores
Malgrat la millora als embassaments, les dessalinitzadores de Catalunya continuaran funcionant al 90% de capacitat. La decisió pretén optimitzar els recursos emmagatzemats als embassaments i afavorir la recàrrega d’aqüífers com el del delta del Llobregat, que ha sigut clau durant la sequera per garantir les necessitats d’aigua. Aquest alt rendiment també permetrà complir els Acords del Ter. El 2024, el volum transferit des del Ter cap a la regió de Barcelona va ser de 91 hm³, cosa que representa una disminució de 4 hm³ si ho comparem amb la transferència l’any anterior.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fátima Ofkir: "Els primers dies a la presó d’Oman tenia fins i tot por d’anar al lavabo"
- Queixa veïnal El barri litoral de Barcelona que tarda més d’una hora a arribar a la platja
- Nou pla viral Tardejos per a dones a Barcelona: plans per ballar lliurement sense sentir-te assetjada
- Desarticulat un grup criminal especialitzat en el robatori de bateries i coure arreu de Catalunya
- El director de l'ACA diu que les reserves actuals garanteixen "no haver de fer passos enrere" en almenys sis mesos
- El Govern mobilitza 1.500 milions d’euros en crèdit i ajuts contra els aranzels de Trump
- Educació a Catalunya Les proves de competències bàsiques de primària i ESO arrenquen amb polèmica per l’ús d’ordinadors
- Els aranzels de Trump L’Ibex 35 cau un 6% en línia amb les pèrdues de les borses europees en un previsible dilluns negre als mercats
- ¡Acomiada o et tallem!
- Un taller de joies modernistes en un estudi de pírcings